comptador web

diumenge, 10 d’octubre del 2010

I AQUEST, EN QUIN EQUIP JUGA?

He llegit molts cops en articles allò de "tenim gairebé més escriptors que lectors", "més de la meitat del que és publica és prescindible", "ens pensem que per publicar i publicar narrativa en català ens autoenganyem i acabem creient-nos que tenim uns narradors de primera línia"... etc, etc, etc.

Jo, però, he decidit fer-li la volta a aquestes idees tan pessimistes. No dic que en els darrers anys no hi hagi hagut un excés de publicacions (amb un tant per cent d'obres "prescindibles" que jo no sabria quantificar ni sóc qui per fer-ho), però d'aquí a afirmar que "gairebé tot allò que es publica és fluix i és prescindible"...

Potser el fet de tenir una cultura tan perseguida durant anys i panys ens ha fet mirar-nos una mica el melic, sí, però no deu ser tot tan negatiu quan de tant en tant descobreixo narradors punyents amb noms que, després els comento a gent que llegeix molt i em diuen "tan bé dius que escriu? Doncs jo no l'havia sentit nomenar mai, aquest escriptor!?"

En algunes d'aquelles converses en què es comenten llibres llegits he tret el nom de Vicent Usó, i tothom ha fet cara de "aquest és escriptor?". Doncs bé, ho és, i FORÇA BO. Ha estat dos cops finalista del Premi Sant Jordi (s'ha dit molts cops que la novel·la finalista és la bona - la guanyadora sol ser per algun mediàtic que n'asseguri milers de vendes- i no seré pas jo qui ho negui!!).
He llegit
EL MÚSIC DEL BULEVARD ROSSINI i puc dir que és una d'aquelles novel·les impregnada de saviesa lectora -es nota que darrere hi ha un escriptor que llegeix molt-, de brevetat intensa, de domini descriptiu i d'erudició narrativa destil·lada per la sensibilitat. Un escriptor de raça, en definitiva, de qui molts dels que sí que coneixem (per ser a TOTHORA als mitjans de comunicació) en podrien aprendre.

I també puc dir coses molt positives d'ESPERANÇA CAMPS o de Joan Daniel Bezsonoff (aquest potser més conegut), un autor que crec que destaca per la seva immensa capacitat de definir amb claredat posicions reveladores respecte als fets que narra.

I em fa especial il·lusió destacar aquests tres escriptors perquè, a més a més, cap és català (un valencià, una menorquina i un francès), i així es fa evident que l'article no té com a objectiu llençar a l'aire que els escriptors catalans són els millors només pel fet de ser catalans (cap dels tres ho és), sinó que, potser sí que hi ha hagut una eclosió abusiva de publicacions, però aquest fet no treu que hi hagi escriptors que escriuen EN CATALÀ (siguin de Catalunya o d'algun altre indret del domini lingüístic de la llengua catalana) i ho fan força bé, encara que algú ens miri amb cara de "en quin equip dius que hi juga, aquest Bezsonoff?"

29 comentaris:

  1. Mireia,

    El que ens passa als catalans és que som una mica masoquistes i ens agrada autoflagel·lar-nos. Segur que altres literatures no es plantegen tant si fan massa llibres o no. Qui vol publicar, i pot, publica i ja està, sense més històries.

    Bones propostes per a la literatura catalana no escrita des del Principat, com sempre ha passat!

    ResponElimina
  2. Nusé, jo no gosaria dir que hi ha sobrepublicació. D'entrada, perque les editorials publiquen allò que creuen que és "vendible" -sempre els criteris econòmics, què hi farem- i segon... perque per a gustos, colors (ho dic per si el debat va d'autors bons, autors no bons).

    Benvinguda absolutament tota la producció en català, i que cadascú remeni i triï el que li vingui de gust.

    Salut,

    ResponElimina
  3. Mireia:

    Estic d'acord amb tu, si no no faria el meu bloc d'anticànons. De Bezsonoff n'he fet una entrada, per cert.

    Vicent Usó em sona bastant, té menys d'anti que Esperança Camps, em sembla. És veritat això dels finalistes moltes vegades.

    ResponElimina
  4. Mireia, no li diguis a en Bezsonoff que no és català sinó francès: s'enfadarà,i amb raó. Els altres dos, ja no ho sé tan cert i segur, si s'enfadaran, però jo diria que també. Pensa que Bezsonoff ERA francès, però es va curar. I els altres dos que dius, em sembla que no estaven ni malalts.

    Salutacions!

    ResponElimina
  5. Un apunt optimista que bé perquè ja que estem ben fotuts financera, política i socialment...almenys que el català i la cultura tirin del carro.... No he llegit cap dels que nomenes però ja miraré de fer-ho...també tenim el Matthew Tree anglès que viu a Catalunya i escriu en català!

    ResponElimina
  6. Comparteixo tot el que dius, i prenc bona nota dels escriptors/res de que parles...

    Des del far.
    onatge

    ResponElimina
  7. Fas bé de fugir dels derrotismes tan típics per aquí. Hi ha molt acomplexat i molt d'autoodi a la crítica literària catalana (i ja no et dic en el públic lector). I et felicito per haver triat tres escriptors de fora del Principat perquè si ens hem de refiar de segons qui els Països Catalans comencen i acaben a Barcelona.

    ResponElimina
  8. Galderich, totalment d'acord, magnífica definició: som masoquistes!

    Bé, Ferran, hi havia també força ajuda institucional (premis i més premis), i això ajudava a publicar moltíssim, però, com bé dius, això no té perquè ser negatiu, i cadascú a triar allò que vulgui.

    Helena saps que sempre et llegeixo, no recordo però l'entrada d'en Joan Daniel, la buscaré. Ja he començat una altra novel.la d'en Vicent Usó avui mareix, i promet moltíssim.

    Uff! Joan, sento aquesta posada de pota, tot i així l'objectiu era parlar d'autors que escriuen en català, nascuts fora (i que no fossin els de sempre: en Porcel, Torrent etc) i que ho fessin molt dignament. Una altra cosa és si tot i nèixer fora se senten tan catalans com nosaltres (cosa que em sembla molt bé). Gràcies per la visita.

    Sí, Elvira, tinc ""optimisme intel.lectual, ja que la situació econòmica és tan i tan negativa (jo mateixa he marxat fora de Catalunya a treballar).Tens raó, m'he deixat un cas tan atípic com el d'en M. Tree, i podríem afegir-hi en Pius Albiek !!

    Gràcies per la visita, Onatge.

    David, el que volia era mirar una mica fora del Principat, que de vegades ens queixem que des de Madrid ens ignoren i nosaltres fem el mateix amb els que hi ha a partir d'Ulldecona, més amunt de La Jnquera o a Ses Illes, m'entens oi?

    ResponElimina
  9. Hola Mireia,
    Estic d'acord amb el teu escrit. La veritat, no els conec, però els llegiré.

    ResponElimina
  10. Un post a tenir en compte. Segur que es publica molt en la nostra llengua però, com que viu afeblida, quantes més obres, millor. Bé serà molt que no siguin quasi totes, com a mínim, llegibles.
    A València també hi ha una gran activitat literària. Feu un cop d'ull al bloc "Els papers de can Perla" de l'escriptor Manel Alonso Català i ja m'ho sabreu dir.
    Molt bé Mireia!

    ResponElimina
  11. S'escriu molt i bé, i la feina és triar entre tanta oferta, cert, però també és veritat que hi ha una certa satisfacció quan es fa una "descoberta" a nivell individual, perquè sí, perquè aquest llibre ens ha cridat l'atenció tot i no conèixer l'autor/a.
    Llegir també demana creativitat, o així ho crec.

    ResponElimina
  12. Jo crec que per sort tenim un munt de gent que busca coses diferents.
    Potser el que no és llegible per uns, és molt bó per d'altres..
    Tot-hom ha de tenir la possibilitat d'escriure i publicar si troba qui ho faci.

    ResponElimina
  13. Sobre la "sobrepublicació",un dels factors que no tenim gaire en compte és la comparació amb el mercat espanyol,que es pot permetre luxes que no ens podem permetre nosaltres.I per acabar-ho d'adobar,bona part de la indústria editorial en castellà la tenim al país.Tampoc tenim clara la transversalitat lingüística i cultural del PPCC(D'això també en pateix una mica l'àmbit hispàno-americà),com veniu a remarcar.
    Tot amb tot,però,sí que podem parlar de "sobrepublicació".El mercat,especialment la demanda,és el que és,quantitativament i qualitativament.Ens falta quallar l'oferta i la demanda,intentant(potsersé vanament?), estintolar el factor qualitat en els dos sentits-oferta/demanda-.En Joan F.Mira toca el tema,saviament com sempre,en el seu assaig "Literatura,món,literatures",del qual aquí en teniu un enllaç amb les pàgines on tracta el tema(heu de marcar i copiar l'adreça i enganxar-la al cercador): http://books.google.es/books?id=tVhanK6jcwUC&pg=PA75&lpg=PA75&dq=joan+francesc+mira+de+cada+set+llibres+set&source=bl&ots=RgGSz6E8Np&sig=OrfLOJkqx4q6FMYM6N-BPH9ATko&hl=ca&ei=aTG0TMC3BJWT4gagjt2gDQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CBcQ6AEwAA#v=onepage&q&f=false

    ResponElimina
  14. Després de llegir el seu article, he de manifestar-li el meu desacord.

    Sembla que amb la publicació sense fre ni mesura hem volgut posar al dia la nostra cultura (a causa del negre període dictatorial) i, cregui-me, el resultat no és gaire satisfactori. Jo sí que m'aventuro a quantificar tot allò que no hauria fet falta publicar (almenys en narrativa, en poesia i assaig no hi ha hagut tant excés): un 70% del que hem publicat no hauria passat els filtres de dignitat en qualsevol altre context.

    Defensa vostè un axioma que, més o menys, dóna a entendre que: només són escriptors dignes aquells que són desconeguts pel gran públic. I ho trobo una barbaritat, acàs el reconeixement (i, per tant, el fet que siguin coneguts per les masses) de Jaume Cabré, Quim Monzó o Maria Barbal és casualitat?
    Jo diria que són autors coneguts precisament perquè són escriptors com una catedral.

    ResponElimina
  15. Ah,me n'oblidava!Aquest país i,especialment,la seva capital,no ha pugut mantenir oberta una llibreria dedicada als llibres en català:La llibreria Ona.Aquest si que és un molt mal simptoma.Descansi en pau...com sembla que descansa el país.

    ResponElimina
  16. Rosa, una bona lectora com tu segur que amb alguna de les obres que esmento passes una bona estona. una abraçada.

    Glòria, de tant en tant ja passo per aquest blog, gràcies per la visita.

    teresa, aquestes descobertes personals són les que vull compartir amb vosaltres, i m'¡agrada molt entrar als vostres blogs i descobrir les vostres.

    Sí, Joana, tothom pot triar allò que li sembli que més li pot agradar, el que passa (i això ho "denunciava jo de manera indirecta" a l'article) és que alguns autors ben trecomanables són marginats a les llibreries (els seus llibres són mig amagats), mentre que altres gaudeixen de llocs de privilegi. Gràcies per la visita, Joana.

    lior, faré una ullada als artciles d'en mira, gràcies per passar pel Racó.


    Benvingut/da anònim, els desacords i punts de vista diferents sempre són ben acollits en aquest blog, li et faré, això sí, algunes precisions.
    Jo no he defensat cap axioma, simplement he manifestat que hi ha autors/es que escriuen MOLT BÉ i que passen desapercebuts, res més.

    I ara afegeixo que de vegades aquest ·desconeixement" es deu al suport incondicional que en reben uns altres (perquè, de rebot, ajuden a "arraconar-los").. M'explico: si repassa els guanyadors de tres dels premis més importants en la nostra llengua de l'any passat comprovarà que són tres persones relacionades amb el periodisme, doncs bé, les he llegides les tres i et diré que una és fluixa, l'altra molt fluixa (i agafa "fluixa" com un eufemisme, perquè considero que no he d'usar un qualificatiu més dur) i l'altra ... una vergonya no ja que guanyés un premi que porta el nom del narrador més important del segle XX, sinó fins i tot que s'hagi publicat i ens hagi tocat pagar diners per comprar-la (jo vaig comprar totes tres!).
    Però la qüestió és que atorgant-los els premis s'han assegurat unes vendes més que importants (perquè es tracta d'autors que surten a la televisió i/o ràdio, premsa escrita etc).
    Et diré que et quedes curt amb la llista d'autors coneguts i que són escriptors "com una catedral", podríem afegir-hi:
    Pere Calders, Teixidor (per cert, el seu ELS CONVIDATS sempre apareixia situat a les llistes de venuts darrere de les obres dels periodistes que havien guanyat els premis, curiós, no? però també injust), Màrius Serra, Carme Riera, Jesús Moncada, Joan Francesc Mira, vols que continuem??
    Evidentment que hi ha escriptors que, a partir d'obres ben dignes, s'han guanyat el reconeixement que tenen, el que a mi m'agradaria és que ALTRES QUE TAMBÉ ESCRIUEN TAN I TAN BÉ, POGUESSIN ARRIBAR AL GRAN PÚBLIC, i és per això que he escrit aquest article, sense cap altra intenció més que donar a conèixer novel·les que no van tenir darrere unes promocions espectaculars però que són literatura de la bona.

    ResponElimina
  17. Lior, aquesta sí que és una mala notícia, sí. Tens tota la raó.

    ResponElimina
  18. Hola: jo no penso que hi ha massa escriptors, sino que hi ha pocs lectors; com tu mateixa apuntes, crec que hi ha escriptors extraordinaris, fins i tots escriptors que no publicaran mai, però en canvi es premien autors amb ressó mediàtic, amb el resultat que alguns d'aquests llibres em cauen de les mans.
    De tota manera, el primer lector d'un llibre ha de ser l'autor; molts escriuen per gaudi, i tampoc els preocupa si es publica o no el que escriuen.

    ResponElimina
  19. Potser hi ha poca oportunitat per a nous escriptors i les editorials no volen jugar-se la pell i només publiquen els consagrats, sigui bo o ja no gaire... el que sí és cert, és que cal renovació i si ens aconselles aquests, me'ls apunto!

    ResponElimina
  20. Tens tota la raó del món, i un clar exemple és que no coneixia Vicenç Usó, i mira que he sentit parlar d'autors! Pel què en dius, segur que val la pena, així que me l'apunto!

    ResponElimina
  21. Suposo que et refereixes al Vicent Usó. http://vicentuso.blogspot.com/
    Al País Valencià hi ha moltes de les millors veus de la nostra literatura;Joan Francesc Mira,Vicent Alonso,Enric Sòria,etc...Bon cap de setmana i bones lectures!

    ResponElimina
  22. T'he deixat un petit premi al meu bloc :)

    ResponElimina
  23. Mireia, tens molta raó en tot el teu escrit. Hi estic plenament d'acord. Crec que en totes les literatures es publica molt i, és clar, no tot serà bo ni tot serà del gust de cadascú. Probablement no hi ha una selecció força acurada i es publica de tot però és que la selecció del millor ja ho fa el pas del temps.
    Una abraçada!

    ResponElimina
  24. Cert que se publica molt llibre imprescindible però no crec que hi hagi més lectors que autors! La gent, en general, no llegeix massa, les coses com són però pens que els que ho fem ho fem a consciència. Vull creure, i estic convençuda, que amb el temps les coses milloraran, segur :)

    ResponElimina
  25. Jo també coincideixo força amb tu, tot i que ja m'està bé que es publiqui molt.

    Desconeixia els autors dels que ens parles, gràcies!

    ResponElimina
  26. Prenc nota de tots aquests noms, no els coneixia, gràcies!

    ResponElimina
  27. Sí, Rosa Isabel, hi ha autors que escriuen com a gaudi i pensant en ells, i això després traspua en les seves pàgines.

    Cèlia sí quue hi ha poca renovació, és veritat.

    Lior, d'aquests he llegit només en Mira.

    Gràcies Joana.

    Ricard ara ho has clavat!! El temps ho posa tot en el seu lloc, i la bona literatura es manté amb els anys.

    Caterina, és preocupamnt això que apuntes, perquè jo crec que no hi ha manera de que la quantitat de gent que llegeix augmenti.

    Gràcies per la visita, Rita

    ResponElimina
  28. Prenc nota de les teues recomanacions.

    ResponElimina
  29. Si en "devores " algun , Kweilan ja m'ho diràs.

    ResponElimina