RESUM DE L'ANY

Quan arriba desembre sempre em pregunto si he llegit tot el que m'hauria agradat. Si miro la pila de llibres pendents (que mai baixa perquè contínuament hi afegeixo llibres que vaig trobant pels vostres blogs) em dic que no, que no he llegit tant com esperava.

Però si ho penso fredament i analitzo que fins i tot m'ha donat temps de RELLEGIR dues de les novel.les que més m'havien agradat durant el 2009 (aquesta i aquesta dues PETITES JOIES que no hauríeu de deixar passar d'aquests Nadals si encara no les heu llegit), aleshores em dic que el balanç lector de l'any no ha estat pas tan malament.

Deixo algunes anotacions sobtre el 2010:
- L'etern autor pendent (encara no he llegit res d'ell, tot i tenir dues novel.les a la pila però que, no sé per què, no agafo mai) : Murakami.

- Aquells autors que "descobreixes" i que decideixes que llegiràs més novel.les que hagin escrit: Joan-Daniel Bezsnoff, Esperança Camps i Vicenç Usó.

- Aquell llibre que no és ben bé una novel.la i que t'ha semblat una meravella: LA POR

- (Es fa difícil destacar-ne només un, així que poso en el pòdium dels que més m'han agradat del 2010): LA ZONA (Sergei Dovlatov, La Breu edicions), LA CASA DE LES BELLES ADORMIDES (Kawabata, Viena Edicions) i VAN VENIR COM ORONETES (W. Maxwell, Editorial Asteroide)

- Un deisg per al 2011: que l'escriptor català que més admiro,l'Eduard Màrquez, ens obsequiï amb una nova novel.la!

I vosaltres, què em dieu de les lectures del 2010?

PEL.LI I LLIBRE

LA CINTA BLANCA

Fa dies que intento escriure una petita ressenya de LA CINTA BLANCA i no me n'acabo de sortir. És una pel.lícula que m'ha agradat força i, en canvi, no sóc capaç de justificar-ho.

Suposo que m'ha agradat perquè el temps narratiu que ens proposa flueix com un torrent i perquè combina suspens, tensió i , en certa manera, inseguretat amb mestria, cosa que fa que realci els paràmetres del ritme cinematogràfic fins a uns extrems difícils d'asssumir per un guió (això deu explicar que el final m'hagi deixat amb aquella sensació de: I ara, què??)

Penso que una de les qualitats és que en cada fase del relat el director és capaç de posar en joc tots els elements narratius: l'acció (ja sigui com a forma de resposta dels personatges front a l'ambient) o com a intent de modificar les coses.
També m'ha agradat que el llenguatge verbal disposi de diferents fòrmules apropiades per expressar la interactivitat de les escenes, i que les imatges (tant si són plans curts com llargs) tendeixin a ensenyar-nos les porcions de la realitat de manera directa i funcional (és a dir, presentant-nos les coses sense mediacions, aspecte que fa que en molts moments tinguis més la sensació d'estar llegint una novel.la que no pas veient una pel.lícula)

Aquí us enllaço l'argument



LES AVENTURES DEL BON SOLDAT SVEJK

Una lectura que dec al David (no us perdeu el seu blog, és una garantia de literatura de la bona)

El que més destacaria d'aquest llibre és "l'humor intel.ligent" que destil.la. L'humor és l'aliat del narrador per aïllar el patiment i reduir-lo a matèria literària. Amb distància irònica, amb un estil que sembla que no digui coses però que, al capdavall, ho mostra tot, se'ns exposa amb gran domini narratiu una galeria d'aventures que fan que sigui una novel.la força agradable de llegir.

És una novel.la que ens mostra les consciències macerades d'alguns humans i que diríem que va a la recerca del pont entre felicitat i horror al buit, una novel.la que em permetreu que us digui que és un mestratge vital i literari.