comptador web

dijous, 8 d’abril del 2010

NO VIVIM PAS TAN MALAMENT!



Hi ha llibres que m'ajuden a pensar que, tot i la crisi, la pèrdua de valors, l'agressivitat, que cada vegada és més present en la nostra societat, etc, etc, no vivim pas tan malament.

I la POR n'és un d'ells. I dic llibre, i no novel·la, perquè es tracta d'una mena d'autobiografia novel·lada, on no vaig saber discernir què era realitat i que era ficció. G. Chevallier va haver de participar a la primera guerra mundial, però ben aviat ens explica que ni tenia ganes d'anar-hi ni li venia gens de gust matar ningú (pàgina 89). I no s'amaga (quan el fereixen) d'afirmar que se'n vol tornar a casa. Estem per tant, davant d'un personatge que no és pas un heroi, és una víctima dels esdeveniments històrics que li va tocar viure.


L'estil descriu els fets com si la vida del narrador-protagonista fos construïda amb alguna cosa semblant al ferro, amb una concentració sensorial i una nitidesa supremes.

Una de les coses que més impacten és que la prosa no et transporta cap a les tanques (els obstacles de la vida) que cal saltar,només te'ls mostra. Al cap i a la fi, és un llibre de l'estil de SI AIXÒ ÉS UN HOME, on el més important és evidenciar les misèries que algunes persones han hagut de suportar, mostrar fins on pot arribar la barbàrie humana. Però s'hi pot llegir una intenció pedagògica, perquè, com a lectors, anem compartint l'evolució del protagonista (canvis en l'estat d'ànim, etc), i perquè la visió que presenta Chevallier del seu món és tan convincent que acaba sortint de les pàgines del llibre.

Trobareu una altra ressenya aquí

Si encara no teniu clara la compra de Sant Jordi i la persona en qüestió és amant de la història, crec que encertareu amb aquest llibre. Tant l'expressió de Chevallier (molt digna) com l'exposició de tot allò que va haver de viure en carn pròpia, van agafant a poc a poc un color metàl·lic molt colpidor i profund.

Alguns fragments que em van agradar:

" El cadàver va desplegar les seves ones atroces, va prendre possessió de la nit, ens va penetrar fins al fons els pulmons amb la seva descomposició" (pàg 52)

"La pàtria no és ni més ni menys que una reunió d'accionistes, una forma de propietat, esperit burgès i vanitat" (pàg 134)

"La por actua com un ressort, duplica els mitjans de la bèstia, la fa ser insensible" (pàg 260)

"La mort no immortalitza un ésser en la ment dels vius, senzillament l'esborra" (pàg 281)

27 comentaris:

  1. Una altra llibre per la llista. Fa molt bona pinta, pel que en dius. Gràcies!

    ResponElimina
  2. Doncs moltes gràcies Mireia....tindrem a punt el llapis per anotar aquest llibre per Sant Jordi

    ResponElimina
  3. No sé si ha desaparegut el comentari...que moltes gràcies per donar-nos a conèixer aquest llibre!!!

    ResponElimina
  4. Sembla una bona recomanació, segur que es present en aquests Sant Jordi, o almenys això esperem.

    Una abraçada i espero que t'interessi l'especial Sant Jordi del meu bloc.

    L'imperdible de ℓ'Àηimα
    >Jordi Cirach

    ResponElimina
  5. Doncs l'hauré de llegir. Aquestes frases que has escollit per explicar-lo una miqueta són francament bones. Un petó, MIREIA.

    ResponElimina
  6. David, pot ser una bona opció per anar alternant-lo amb novel.la. Gràcies per la visita.

    Elvira, a tu crec que et pot agradar més que a ningú (perquè ets una apassionada de la història, oi?)

    Jordi Cirach, no sé si serà a totes les paradetes de Sant Jordi perquè no és una novetat, però si hi és pot ser una bona opció. Segueixo el teu blog, clar que sí.

    Jordicine,aquestes frases només són una mostra, el llibre n'està farcit, i recordo que em van fer reflexionar molt. Gràcies per la visita

    ResponElimina
  7. A primera lectura ràpida, m'atreveixo a dir que estic d'acord amb la cita de la pàgina 260; discutiria, i molt, la de la 134; matisaria la de la 281; considero de gran efectivitat la de la pàgina 52. En resum, que entenc que, com han de ser els llibres, m'estimularia a participar, al menys mentalment.

    ResponElimina
  8. El vaig llegir fa uns mesos i és un testimoni colpidor de la Gran Guerra del 14-18 i el paper actiu que els va tocar fer a molts dels que van ser engolits per aquella barbàrie, mentre es preguntàven el perquè i què hi pintaven ells en aquell desori.
    Un molt bon llibre, per als qui els agradin els relats testimonials ben escrits i amb esperit crític.
    Salutacions,

    ResponElimina
  9. Pere, que m'hagin agradat aquestes frases no vol dir que hi estigui 100% d'acord, el que passa és que o bé són suggestives (la de la pàg 52), o bé, com dius tu "estimulen a pensar", aquí rebles el clau, aquella literatura que EM FA PENSAR és la que més valoro. gràcies per la visita al racó.

    Alberich, celebro que coincidim. Has fet un resum perfecte. gràcies pel teu comentari.

    ResponElimina
  10. La darrera frase és força desesperançada, ben oposada a aquella que diu que ningún no mor per sempre mentre algú el recordi.
    No ho sé. M'agradava pensar això.
    Estic contenta, Mireia, perquè finalment he pogut entrar aquí. No sé què passava aquests darrers dies.
    Gràcies per la ressenya. Prenc nota del llibre.

    ResponElimina
  11. La darrera frase no pot anar més en contra de la idea que la gent no mor mentre els vius en guardin un record. M'agradava pensar que era així.
    No ho sé.
    Com a mínim estic contenta de poder entrar aquí i deixar un missatge, que feia dies que algun dimoniet informàtic no m'ho permetia.
    Gràcies, Mireia. M'apunto el llibre.

    ResponElimina
  12. Em sembla que he escrit dos cops el mateix, però és que m'ha fallat alguna cosa i l'he repetit. Tu mateixa esborra allò que creguis oportú.

    ResponElimina
  13. El tinc a la llista de pendents des de fa dies i me n'has fet venir moltes ganes de llegir-lo! Potser serà el pròxim a agafar ;)

    ResponElimina
  14. Té molt bona pinta!! A més has fet una síntesi magnífica. Prenc bona nota... ;)

    ResponElimina
  15. Té molt bona pinta!! A més, has fet una síntesi magnífica. Prenc bona nota... ;)

    ResponElimina
  16. Me l'apunto perquè sembla molt interessant.

    ResponElimina
  17. anna maria benvinguda de nou, la tecnologia té aquestes coses. A mi també em passava amb el blog de la Cèlia (durant dies no hi podia deixar cap missatge)

    Myself ja passa això, ja, que tenim un llibre comprat al prestatge i que quan el veiem ressenyat per algun blog és quan pensem que serà el proper que llegirem. Gràcies per la visita.

    Joanfer, si has acabat de llegir ficció novel.lesca aquest llibre que proposo pot ser una bona opció.

    Kweilan amb el teu ritme de lectura a tu segur que et durarà menys d'una setmana.

    ResponElimina
  18. Aquest ja el tinc, espera per ser llegit. N´havia llegit bones ressenyes i el tenc preparat. Gràcies pel comentari i...benvinguda de nou!!

    ResponElimina
  19. Segur que trobaràs el moment per llegir-lo, Tonina.

    ResponElimina
  20. Ja m'havien parlat i molt bé d'aquest llibre. Quan hagi llegint els que tinc pendents, i que no són pocs, potser el podré llegir. Esmentes Si això és un home del malaurat Primo Levi. Va ser un llibre que em va colpir profundament tant per les atrocitats autobiogràfiques que hi explicava com per el seu gran estil literari depurat i necessariament punyent.

    ResponElimina
  21. Glòria si et va agradar el de Primo Levi, aquest d'en Chevallier potser també t'agradarà. no són ben bé iguals, per això. Gràcies per la visita al Racó

    ResponElimina
  22. Supongo, Mireia, que dependiendo de con qué personas nos comparemos, tendremos una visión más pesimista u optimista de la vida. Este autor habla del miedo y de la guerra civil, y cualquier guerra es nefasta y provoca sentimientos profundos, en unos casos de autorreflexión, (qué hemos hecho mal), y en otros, de sumisión para obtener un mínimo de protección, cuando no somos capaces de analizar la situación.

    Me ha gustado eso que mencionabas, de que no es un "héroe", que se sitúa en un plano normal, se siente desprotegido y tiene miedo, lo reconoce, y que no está a gusto donde está, quizás porque no cree que ésa sea la solución adecuada, porque llega a antender que lo que le produce miedo a él, pueda producir el mismo sentimiento a los contrarios... o por la incoherencia en sí de las guerras.

    Esto es complicado porque trato de hacer un comentario de tu comentario del libro, pero yo no lo he leído, ni siquiera sé si el traductor me ha traducido todo correctamente, y no he podido leer el resto de comentarios porque hay frases hechas que me cuesta entender, pero bueno, he intentado decirte lo que pienso.


    Besito

    ResponElimina
  23. Mariola, aciertas por completo!!!! El libro viene a ser un: ¿pero yo qué hago en esta guerra? , ¿y por qué lo arreglamos a balazos? Diríamos que se sirve de la medio ficción para relatar unos hechos y unas ideas que, por muy extendidas que estén (EL RECHAZO A LAS GUERRAS), nunca pueden con las que defienden los altos dirigentes que comandan las naciones.
    un beso para Cádiz

    ResponElimina
  24. Mireia, hola, realment és un llibre molt ben escrit i a la vegada enriquidor, sobretot pels estudiosos del conflicte. És una manera crua de reflexionar sobre la guerra. Chevallier no és l'únic que, envoltat per una orgia de sang i patiment, va voler deixar-ne testimoni. Però és una manera més d'aproximar-se. La Gran Guerra va ser un període que va influenciar d'altres activitats humanes, la indústria, les arts, la política, el pensament filosòfic. Per a mi, la millor manera d'acostar-s'hi i mostrar-la al món és des de l'absurd. Segurament ja l'hauràs llegit però, per si de cas, m'atreviré a recomanar-te Les aventures del bon soldat Sveijk, obra incabada de Jaroslav Hasek. Per mitjà de l'humor i el sense sentit, l'acostament a la idea de "carn de canó" és esfereïdora. La Primera Guerra Mundial va tenir impacte al nostre país (i a Sabadell no te digo) però dubto que fós de la commoció a l'Europa Central, especialment pel desballestament de l'Imperi Austro-hongarès. Caldria preguntar-se quins camins haguessin pres -d'anar la Història per un altre via- de personatges com ara Mann, Márai o Wittgenstein.

    ResponElimina
  25. Hola, Joan Carles, interessantíssima la reflexió que ens fas!
    LES AVENTURES DEL BON SOLDAT SVEIJK no l'he llegit, però ja en tenia referències positives, tard o d'hora segur que caurà.
    Gràcies per la visita.

    ResponElimina