comptador web

dijous, 1 d’octubre del 2009

ENQUESTA

Avui us proposo que hi digueu la vostra al respecte d'aquesta pregunta:

ESTARÍEU D'ACORD SI LA GENERALITAT DECIDÍS QUE ELS PROFESSORS FOSSIN AUTORITATS PÚBLIQUES ???

Començo conrestant jo: SÍ.

Sé que la base de tota millora social no rau mai en la repressió (entenent per repressió que un noi/noia potser tindria més respecte als professors per les "represàlies" jurídiques que no pas per convenciment propi i, per tant, hi intervindria el factor coercitiu), i que potser alguns ho titllareu d'anacrònic, de propi d'èpoques passades, etc, etc. Però jo ho tinc clar: JA N'HI HA PROU !!!! Tant m'és si sembla una mesura poc "progre", o comencem a tallar de soca-rel (i després ja "posarem mesures perquè l'educació serveixi per millorar la societat mitjançant el diàleg i no amb normes i lleis repressives bla, bla, bla, bla bla"), o aquí tot sembla ja can seixanta !!!


Ho veig així de clar i català.

35 comentaris:

  1. Jo tinc els meus dubtes. L'autoritat s'imposa "per se"? Pel fet de convertir el professor en autoritat es resoldria alguna cosa? No n'estic segura. I en tot cas què vol dir que pugui ser "autoritat"? Què entenem per autoritat? Què vol dir? què podran posar multes als pares que no els respectin? No oblidem que sovint l'autoritat d'un professor s'ha começat a qüestionar el dia que el nen ha vist son pare o sa mere enrcarar-se amb el profe en qüestió i ell sortir-se amb la seva.
    No sé si aquesta és la solució.
    Confesso que no sé quina és però el meu repel·lús per les autoritats -tan properes a l'autoritarisme- em fa dubtar que aquest sigui el camí.
    D'altra banda és evident que els professors hqn de tenir respecte. I aquesta és tota una altra paraula. Respecte vs. autoritat.

    ResponElimina
  2. Hola, Eulàlia, doncs, sincerament, potser "per se" no s'imposa l'autoritat, i a la llarga caldrà treballar moltes qüestions pedagògiques, però , ja et dic, a la llarga, a la curta no hi veig altra solució. quan un fill s'hagi de quadar a casa peruè ha faltat al respecte a una autoritat, llavors veurem si els pares (que en un nombre de casoso elevat veuen els instituts com una guarderia) potser començaran a plantejar-se coses i a dir als fills que han de creure els mestres, en lloc d'anar, com molt bé dius, a encarar-s'hi (amb la qual cosa no fan més que convertir en "més agosarats" els fills).

    Sóc una dona amb una ideologia progressista, però aquest tema el veig així de clar. Autoritat, autoritat i autoritat, i qui no cregui que l'enviïn a casa (al cap i a la fi no hi ha res de dolent en què un noi de 13, 14 o 15 anys estigui a casa ambe els seus pares).

    Perquè, de fet, molts argumentareu que hi ha altres mesures, però mentre les pensem hi ha desordre, caos, violència, nois agredits (els més febles, com sempre), i jo crec que SHA D'ACTUAR JA.

    ResponElimina
  3. Mireia,
    Primer de tot hauries de fer l'enquesta amb el recurs que ja et dona Blogger de fer enquestes anònimes i ràpides. Potser tindria més efecte.
    Com a professor entenc que el concepte d'anomenar autoritat a un professor es refereix a la pena que comporta una agressió o desacatament a l'autoritat per part dels pares.
    També s'hauria d'estendre la mesura als metges, infermeres, forners, botiguers, periodistes... agredir als altres a vegades hom té la sensació que surt massa barat i així passa el que passa...

    ResponElimina
  4. Jo també crec que s'ha de fer alguna cosa ja i per desgràcia en aquesta societat nostra no es creu si no és per força. Estaria bé que no calgués però cal posar una mica d'ordre i si això passa per donar autoritat real als mestres, doncs endavant.

    ResponElimina
  5. Jo sí. A veure, no s'ha d'arribar a abusos d'autoritat de professors cap a alumnes, però sí que crec que ha de quedar clar que el professor mereix recuperar el respecte que ha anat perdent. I una de les maneres de recuperar-lo és que es converteixi en autoritat pública. Si en general hi hagués més educació (no solament s'ha d'educar a l'escola), potser no caldria arribar a aquest extrem.

    ResponElimina
  6. Galderich, és que aquí es produeix un fet curiós, si un forner digués a un pare que el seu fill li ha robat una barra, segurament el pare no s'hi enfrontaria, en canvi amb els mestres sí que ho fan (si tu n'ets suposo que ho saps millor que jo)

    estem d'acord, Mcabeu

    P-cfacsbc2v, en cap cas parlava jo d'abusos d'autoritat!! Simplement que es tipifiqués que agredir un metsre és un delicte, res més. I també demano que protegim els febles. El fill d'una amiga meva fa dos anys va deixar d'anar a l'institut al mes de març perquè "el fregien a cops", i què passa llavors? On són les teories pedagògiques? Qui se n'ocupa d'aquell nano a qui si li esmentes que ha d'anar a l'institut tremola?

    Jo ho tinc molt clar, AUTORITAT. En poues ocasions em veureu així d'inflexible, però hem de passar de les paraules als fets.

    ResponElimina
  7. Mireia,
    Pregunta-li al forner de sota de casa i te n'explicaria un munt d'històries estranyes amb la gent. Estar de cara el públic té el seu risc estiguis on estiguis!
    Fes el tema de l'enquesta com ho fa blogger, que serà interessant!

    ResponElimina
  8. L'hi preguntaré, Galderich.
    Això del blogger necessito que m'ho expliqueu, ja sabeu que d'informàtica en sé ben poc!

    ResponElimina
  9. I el de les Illes Balears? Jo dic SI. Totalment d'acord amb P-cfacsbc2v, sense que hi hagi abusos, és clar.

    ResponElimina
  10. Considero que el problema a les escoles és doble: d'una banda, s'ha anat imposant una mena de "bonrollisme" que, al meu entendre, és un error: un nano és un nano, ningú no parla de pegar ni de cap tipus de violència!, només per dir que cal certa "duresa" amb els nanos. Aquesta onada de "bonrollisme" ha convertit la demanda d'un cert "ordre" i, com deia abans, "duresa", en sinònim de "violència impulsada pels retrògrads conservadors". Hem passat d'un extrem a l'altre.
    A banda d'això, vivim en una societat més malalta que sana. No es pot solucionar el merder a les escoles sense parlar del merder que hi ha, en general, a la societat. El tema dóna per molt més del que es pot explicar en un comentari, malauradament.

    Pel que fa a l'enquesta, Mireia, és molt senzill activar-la: només cal que vagis a l'administrador del blog, on diu -crec recordar- "Format", i allà busca l'opció "Enquesta". Diria que no em deixo res :)

    ResponElimina
  11. Estem pagant la permissibitat dels pares! Ens estem gastant l'herència abans d'hora. Anem massa depressa!!! S'ha descuidat l'educació dels fills per mandra i gràcies a la societat del benestar.Ara serà dur posar-ho tot al seu lloc però cal fer-ho. La frase " Compte que els fills no es traumatitzin" ha donat lloc que arribéssim a la situació actual. Planyo als mestres i com a mare em planyo. Educar als fills requereix constància, dedicació, compromís i ser-hi! ningú ho pot fer per nosaltres. Ho sento però el post m'ha fet dir tot això.

    ResponElimina
  12. Francament no ho sé. No crec que els professors puguin, ni en la majoria de casos, vulguin fer res en casos d'assetjament escolar. Com a mínim a la meva època no van fer res, i jo el vaig patir en alguna mesura, i algun altre company, també. Suposo que la meva experiència m'ha influit, però al gremi dels mestres no li tinc gaire simpatia en termes generals. Evidentment, segur que hi ha de tot.
    La gent, sovint, de petita o d'adolescent, s'ha de civilitzar, però no em pregunteu com, que no ho sé ben bé. La majoria només es cura amb els anys...

    ResponElimina
  13. No estic del tot segura , faig de profe, però crec que en la nova llei d'educació de Catalunya això ja hi és...jo amb els alumnes no sé si faig servir gaire l'autoritat...és allò de que el poder s'exerceix i l'autoritat s'atorga ( és a dir te la donen, no pas per llei sinó que els mateixos alumnes te la reconeixen)Tot això és força complicat...Ara si tens alumnes que venen deseducats, maleducats o no educats de casa seva això sí és un problema...i ens hi trobem molt sovint...

    ResponElimina
  14. Coincidim, doncs, Tonina.

    Ferran, tens raó en que l'escola és un reflex de la societat, i si aquella té mancances doncs s'arrosseguen, però s'ha de començar a actuar ja.

    Doncs sí, Joana, permisivitat que ha fet que tot plegat sigui un merder.

    Óscar, si vas tenir una mala experiència això ja marca, però jo no crec que els mestres <(en general) mirin a un altre costat per deixadesa, més aviat crec que npo tenen mesures a l'abast- Per això parlo d'AUTORITAT, regulada per lleis. Sóc conscient que la meva posició no agradarà a la majoria de la gent que acostuma a llegir el blog, però és que estic una mica cansada dels discursos pedagògics engalanats amb paraules boniques i dels "doncs si, haurem de posar en marxa mecanismes per millorar..." com diuen els castellans, TOT PALABRERIAS que es perden, i mentrestant professors que viuen amedrantats, alumnes que passen per situacions d'angoixa de jutjat de guàrdia etc, etc-

    torno a reivindicar la meva ideologia progressista, que cada cop tinc més clar que no és incompatible amb L'AUTORITAT, dins i fora de les escoles.

    Elvira, crec que t'entenc et refereixes a allò de "la disciplina és millor aconseguir-la a poc a poc, que no pas imposant-la". Com a v essant d'alguna teoria pedagògica suposo que està força bé, però les teories no arreglen problemes, malauradament.

    Sento molt que el to sigui més dur de l'habitual. Però ahir em mirava el fill de la meva amiga (repeteix curs perquè es va deixar el curs passat, i va a un altre institut), i vaig treure foc pels queixals !!!

    ResponElimina
  15. Jo tampoc no tinc la solució , però tinc clar que el respecte ( ni dels pares ni dels mestres) no es guanya amb lleis. Un cop perdut és dificil recuperar-lo. Tot plegat s'ha degradat tant,que per reconduir-ho cadrà molt de temps i la implicació dels pares i societat en general.

    ResponElimina
  16. Hola, benvinguda la teva opinió, Viu i llegeix, però jo em reafirmo: lleis i mà dura. Mentre passa el temps que esmentes que necessitem hi ha professors que ho passen malament i nois i noies que viuen amb por. A curt termini, no hi veig cap alyra solució que no s'esvaeixi: AUTORITAT mitjançant lleis, i aplicació immediata.

    ResponElimina
  17. Mireia em pareix que per un motiu o altre estàs una mica "cremada" (supose que degut al cas que ens has explicat i que has viscut de primera mà). Donades les circunstancies, és dificil que establim una mica de debat, no?
    Jo coincidisc amb la majoria dels comentaris, la solució es dificil i una llei, que a més no sé com s'aplicaria, segurament no garantiria res.
    No se, pense que es un tema molt complex.

    Abel

    ResponElimina
  18. Jo contesteria que sí. Tenen moltes responsabilitats i poc suport, em sembla. És un tema complicat, però necessiten poder actuar amb una certa llibertat. Un petó.

    ResponElimina
  19. No és una cosa senzilla. És evident que hi ha força manca de respecte als professors, però no sé si convertint-la en "autoritat" milloraria gaire. Antigament, tant el metge, com el capellà, com el professor eren "autoritats" reconegudes, si bé el reconeixement venia més aviat d'una concepció paternalista de la societat. Avui en dia, cap d'aquestes figures no té ni un bri d'autoritat i tothom es veu amb cor d'insultar un metge o un professor. Això és lamentable i, en certa manera, cal una mica de mà dura (en el bon sentit de la paraula). Potser sí que una manera de recuperar l'autoritat seria a través de les lleis... De totes maneres, la llei per si sola no solucionaria el problema de base... Bon apunt per generar una mica de debat ;)

    ResponElimina
  20. ...he llegit tots els comentaris i els trobo tots molt interessants per un debat necessari, la meva opinió, tal com estan les coses és que SI, tot i que s'hauria de matitzar una mica....apasiau.

    ResponElimina
  21. No ho tinc pas clar respondre a la teva pregunta. Amb l'autoritat no es va a cap lloc. Tothom es mereix ser respectat. No sé què s'ha de fer amb el jovent/criatures que pujen avui dia, són com monstres. Però si ells són tant desestructurats, com són les seves families? Normalment molt pitjor que ells.
    Complicat.

    ResponElimina
  22. Uuufff! Francament, no sé que respondre't. Que cal fer-hi alguna cosa sí, evidentment. El que passa, és que la paraula "autoritat" em fa una mica de respecte i de vegades no m'acaba de fer gens el pes el que s'hi pot amagar darrera. No obstant, hi ha molts d'altres col·lectius que també es troben en una situació força semblant i caldria, sense demores, establir-ne un protocol general a seguir en tots aquests casos.

    ResponElimina
  23. Caram! No sabia això de la Generalitat. És cert que a les escoles i instituts s'està perdent el respecte als professors i alguna cosa s'ha de fer. Però bé com diu ma-poc, convertir-los en autoritat no sé jo si és una solució adequada. És un tema complicat realment...

    ResponElimina
  24. Hola, Abel, potser sí que estic una mica cremada, però això no vol dir que (comsempre) tots hi pgueu dir-hi la vostra, tant si esteu d'acord amb mi com no.

    Jordicine, i Ma-poc, sé que és un tema complicat, però fan falta mesures: JA.

    Robert, benvingut al Racó.

    ResponElimina
  25. Hola, Meia, tothom es mereix ser respectat, totalment d'acord, però que si un pare "agredeix físicament" un mestre hagi de passar comptes amb la justícia penso que no és tan i tan descabellat.

    Assumpta, aquí és on anava , a que encara arrosseguem por a la paraula AUTORITAT per culpa de la dictadura, però que hem de canviar el xip: pot haver-hi autoritat en una democràcia, per què no? Lleis i aplicació. Potser no és tan complicat.
    Caterina, era una proposta de debat que jo llnçava, no em consta que ningú s'ho estigui plantejant, i segurament deu ser pel que li comentava a l'Assumpta, perquè tenim encara la dèria que autoritat és igual a temps d'infaust record, i no és així. Us ho plantejo a l'inrevés, democràcia aleshores és igual a que uns noiets de 14 anys agredeixen (a més a més SISTEMÀTICAMENT, dia rere dia) a un altre, i quan savisa els seus pares per dir-los-ho es posen com a feres i a sobre amenacen els professors? això pot passar sense que ningú es plantegi que no anem bé? Jo , francament, ja n'setic tipa, i demano als polítics que deixin enrera els complexos i que comencin a atorgar eines als col.lectius indefensos. I, agradi o no, les eines són lleis.

    A poc a poc comprovo que la majoria no hi esteu d'acord, així que encara VALORO MÉS LES VOSTRES APORTACIONS al Racó. Moltes gràcies a tots i a totes.

    ResponElimina
  26. evidentment que SI, és la forma de respectar al colectiu de porfessors, on se'ls ha perdut els respecte per part de l'administració, els alumnes i els pares ( sobretot aquestos, que no saben educar als seus fill, i carregen les responsabiltats als mestres/professors...)

    ResponElimina
  27. Aquesta mesura només l'entendrien els pares... els nens i les nenes no deixen de ser això, nens i nenes... i si des de casa no es treballa el respecte ben poca cosa farem els demés... Sovint el que ensenyem a les escoles desapareix o es malinterpreta en el sí de les famílies... no existeix una continuitat... un pas endavant es pot convertir en tres enrera...
    Ja veurem com va...
    Una abraçada!!!

    ResponElimina
  28. Avui per fir tinc temps. El dia que vas publicar el post a el vaig llegir però no vaig trobar el moment d'escriure. s'ha m'ha girat fina en llegir els comentaris, veig que és un tema candent.
    Jo no trobo malament que es dones el grau d'autoritat als professors però crec que ax`només seria útil en casos d'agressió; per la resta crec que canviaria ben poc.
    Necessitemun canvi en la manera d'educar els nens, i l'escola només enté part de la culpa. Moltes families s'han desentès de l'educació dels fills i els nens viuen competits reis amb molts privilegis i poques obligacions. Fins i tot per aquelles families relament preocupades per l'educació se'ls hi fa quasi impossible fer seguir unes normes als seus fills per la pressió del grup.
    En general, crec que hauriem de recuperar el respecte. I això no només és un problema de les escoles.A la televisió, al carrer, a casa cada vegada sembla menys important respectar a l'altre.
    Mireia, la qúestió es complicada i una sola mesura no crec que sigui suficient. A més per fer canvis a aquets nivells es necessita molt temps i moltes ganes i sobretot veure'n la necessitat. El camí invers, on els professors eren considerats uns figura d'autoritarisme ( més que d'autoritat) queda molt lluny i s'ha necessitat molts anys per arribar a l'extrem on som ara. Caldria que refessim les nostres passes i trobessim el punt mig on l'autoritat i el respecte a l'altre ( tnat és el professor come l flequer de la cantonada) fos una cosa habitual.
    Ja paro, que he trigat dies però us he fomut un rotllo!

    ResponElimina
  29. El terme autoritat per si sol ja fa una mica de por. En tot cas el que si cal és més respecte públic, començant pels que governen aquest país, pels pares i mares i acabant pels alumnes. Sembla que sigui l'escola la única responsable de l'educació d'aquest país. Tot i que aquest seria una altre debat, quantes lleis d'educació hem conegut durant aquest petit període de democràcia? Potser que primer que tinguem clar quin model d'educació cal tenir i potser desprès hi haurà una mica més de respecte per part de tota la comunitat educativa.

    ResponElimina
  30. Doncs em sembla que millor que no. Cal potenciar altres vies per millorar el respecte cap als professors; des de les llars i des de l'Adminsitració. Fer de policies potser pitjor encara.

    ResponElimina
  31. Albert, Eva, Mireia, Lo Carles i Veí, gràcies per participar.

    ResponElimina
  32. responc que SI. Per ser professor tothom si veu capaç... sobretot els pares -jejeje- ara bé, per educar un fill -només un, deserten de la seva responsabilitat! El professor n'educa 25 pel cap baix... i no defuig de la seva professionalitat. A reveure! Estic a blocs.mesvilaweb.cat/ricard99, si vols venir... ricard

    ResponElimina
  33. Un debat per proposar, en tot cas, ja saps què en penso, crec que l'autoritat se la guanya un mateix, altra cosa és què fem si el món reflexa un altre estil de vida, on sempre s'ha de sancionar i reprimir i deslegtimitzar per aconseguir tenir tothom a ratlla... en fi, m'has ofert l'oportunitat de parlar, just avui, quin dia per l'autoritat, oi?

    ResponElimina
  34. Zel, gràcies per participar en el debat

    ResponElimina