L'any passat, a causa d'una reforma de la llei de l'avortament, segur que tots vam tenir en boca el tema en alguna conversa familiar o amb els amics. La veritat és que no em pronuniciaré sobre el tema, però sí que us vull recomanar aquesta pel.lícula.
L'acció transcorre a Londres, a la dècada dels 50. Vera Drake pertany a una família mitjana que, aparentment, porta una vida "normal". Però ella, sense que cap membre de la seva família en sigui conscient, ajuda a avortar a dones que l'hi demanen. Tot s'esdevé amb normalitat fins que una jove ha d'anar a l'hospital...
El primer que vull dir és que la interpretació de l'actriu principal és MAGISTRAL, no us perdeu la cara que fa quan la policia la interroga.
En un moment en què la nostra societat ha hagut de posicionar-se sobre aquest aspecte, penso que pot resultar interessant veure els tombs melodramàtics d'aquesta pel.li, que a molts espectadors els poden resultar contradictoris des del punt de vista emocional.
Tant el fet de centrar diferents debats ètics-morals com el d'equilibrar les diferents postures donen forma al desenvolupament de la història per a l'espectador, i tant el morbo com la "moraleja" es subordinen a la causalitat narrativa de la pel.lícula, cosa que , al meu entendre, la converteixen en una gran pel-lícula, la narració de la qual és totalment fiable, ja que possibilita que les hipòtesis es disposin en ordre de probabilitat i es redueixein a unes poques alternatives clares i senzilles.
El fil conductor (la tasca que ella fa en el seu dia a dia d'amagat) pot fer que l'exposició inicial cada vegada quedi menys definida, o, pel contrari, pot establir un efecte de "primacia" que ens farà (re)plantejar-nos certes creences, prejudicis etc. Això, i aquesta és la grandesa del cinema i de la literatura, ja dependrà de cadascú...
Ei molt bona la pel.lícula...tens raó quan dius que la interpretació és excel.lent. Tema controvertit. Ja esperava que tornessis a escriure...
ResponEliminaAcabe de comentar i crec que ha marxat!
ResponEliminaDeia que la vaig veure fa anys, la vaig llogar sense saber de que anava i recorde que em va impactar. Em va sorprendre.
Elvira i Lucy, celebro que concidim (malauradament, sempre no és així, perquè hi ha gustos de tota mena, però amb aquesta pel.li crec que anava sobre segur perquè penso que pot agradar tothom).
ResponEliminaJo no la conec, miraré si la puc veure, gràcies!
ResponEliminaEn recordo el títol; vaja, em sona molt, però no l'he vista mai. Vist el teu post i els dos comentaris anterior, la posaré a la llista de "pel·lis pendents"... amb molt de gust.
ResponEliminaSalut.
No l'havia sentit anomenar mai aquesta peli, sempre s'aprenen coses noves
ResponEliminaEstic d'acord. És una bona pel·licula. L'hauria de "refrescar" ja que la vaig veure també fa anys.
ResponEliminaJa ens direu què tal, Carme i Ferran.
ResponEliminaSí, Mireia, a la blogsfera s'aprèn moltíssim. A més he de dir que un dels primers blogs que vaig descobrir va ser el teu.
Ja passa, ja, Marta, que quan fa temps que hem vist una pel.li necessitem tornar-la a veure.
Gràcies a tots i a totes per la visita.
com el ferran, a la carpeta de les pendents que comença a ser la gairebé total propietària de la memòria de l'ordinador.
ResponEliminaEl tema m'ha recordat una mica al de "Las normas de la casa de la sidra" que em va agradar molt. No m'havia cridat l'atenció però després de llegir el teu post la miraré així que pugui. Moltes gràcies.
ResponEliminaJa hi trobaràs temps, Óscar.
ResponEliminaSílvia, aquesta no l'he vist. Gràcies per recordar-me-la, hem intercanviat recomanació per recomanació.
Jo no l'he vist però ho faré...
ResponEliminaUna abraçada!!!
M´havia passat per alt però intentaré veure'r-la, després del què en dius sembla que val la pena. Gràcies i salutacions.
ResponEliminaEm va agradar força. És 'diferent'. Un petó i fins aviat.
ResponEliminaAquesta pel·lícula se'm va escapar... la recuperarem i la posarem a la llista perquè precisament tenia moltes ganes de veure-la.
ResponEliminaNo la record molt però sí que em va agradar. Ella és una gran actriu i fa un gran paper. Bona recomanació :)
ResponEliminaDoncs la veritat és que jo no he vist la pel·lícula, però hauré d'anar a cercar el DVD!
ResponEliminaEva, Jordicine, Galderich, caterina i Ma-poc gràcies per la visita. me n'alegro que a tots us vingui de gust veure la pel.li, però recordeu allò que dic sempre, QUE A MI M'HAGI AGRADAT NO ÉS PAS CAP GARANTIA...
ResponEliminaUna altra recomanació que faré cas, i més si hi ha tanta coincidència!
ResponEliminaBuf!!
ResponEliminaFa temps que la vaig veure però recordo que em va agradar molt!! sobre tot la Imelda Staunton
petonets
La vaig veure fa relativament poc i està bé. Tens raó amb això que té gràcia el fet que es vagi desvelant, poc a poc al llarg de la pel·lícula, una veritat amagada que fa que reflexionis sobre el personatge de la Staunton. El que jo hagués preferit no llegir-me la sinopsi que acompanyava el dvd...
ResponEliminaJa passa, ja ; Marta, que amb això de les sinopsis ens espatllen la pel.li.
ResponEliminaCelebro que t'hagi agradat