EL MÈTODE "ESPE" A TV3

Interrompo les vacances del blog perquè estic indignada.
Els telenotícies de TV3 estan fent que em plantegi on és la línia que separa el dret a la informació i la "propaganda" política.
La veritat és que vaig obrir el blog per parlar de literatura i de cinema, però hem anat agafant confiança i m'agradaria que hi diguéssiu la vostra al voltant d'aquest tema, que em té una mica "cremada".
En els telenotícies de TV3 hem d'assistir A DIARI als passejos que fa el president de la Generalitat.
Així, un dia tenim un publi-reportatge d'un dinar que ha fet amb simpatitzants del seu partit a Vandellós (vagi per davant que, com ja sabeu els que em coneixeu, sóc bastant "apolítica", però aquí el que faig és parlar de la manipulació i, clar, només pot manipular qui té el poder, per tant parlo claríssimament del PSC del sr Montilla) - sense que el sopar en qüestió ens aporti cap dada informativa rellevant, com pogués ser un anunci "estrella" d'aquells que de vegades fan els polítics quan es troben envoltats "dels seus"- un altre dia en tenim un altre on es passeja per una empresa ("a qui la Generalitat va ajudar amb un impuls econòmic important", ens diu la veu en off), i et preguntes, però ON ÉS LA NOTÍCIA? (fins que t'adones que no hi ha notícia, que el reportatge és una mena de lluïment del senyor president ... vinga va, ja només ens falta que surti fent footing o pescant (mare meva que això de la pesca em recorda una altra època!!!)

És normal que el president de la Generalitat surti a la televisió pública autonòmica, però QUAN ESTIGUI JUSTIFICAT, NO? Quan hi hagi una sessió de control parlamentari, quan hi hagi una visita oficial a un altre lloc, una aprovació d'una llei, una declaració en contra del terrorisme... Però el que no pot ser és que surti cada dia PER DECRET. On és la rigorositat que hauria d'haver-hi en el dret a la informació al qual tenim dret constitucionalment?

No és aquest el model Esperanza Aguirre que tan criticàvem??

No s'està convertint "la nostra" en la "del senyor president"??

Quina vergonya que sento de la meva televisió, la que pago amb els impostos, i quina degradació democràtica que vaig percebent, cada vegada en més sectors i en més àmbits socials!!!

Sí, estic emprenyada, però és que no puc pas evitar-ho!

VACANCES

El racó farà vacances fins al setembre.

Estic molt contenta de l'acceptació que ha tingut el blog. Tothom hi ha pogut dir sempre la seva i hem intercanviat moltes opinions, recomanacions...

Espero carregar les piles i poder oferir-vos articles interessants.

Fins aviat i gràcies a tots i a totes

Una lectura d'estiu

Bé, no tinc gaire clar si hi ha llibres per l'estiu i d'altres per l'hivern, però com que jo vaig llegir aquest l'estiu passat -crec recordar que motivada per un comentari que vaig trobar aquí-, he pensat que us en podia fer cinc cèntims.

Segurament no sigui un llibre que passi a la història de la literatura, però recordo que em va agradar. M'atreviria a dir que és una novel.la a mig camí entre la ficció narrativa i la sociologia de ficció: el que vull dir és que és un meravellós retrat de la gent que habita en el carreró d'un barri (El Caire, si no recordo malament)

Enmig de gent que només deixa passar les hores, hi trobem persones ambicioses, gent amb una degradació moral i ètica impressionant que trepitja a tothom, gent que intenta sobreviure com pot (recordo un personatge que es guanya la vida mutilant els captaires perquè facin més pena i així puguin recaptar més diners! Molt bo!) ...

Com no podia ser d'una altra manera, l'amor acaba sent un element important en la novel.la, i una jove es convertirà en l'objecte de desig de tres homes.

Una de les coses que més em va agradar va ser la riquesa de les històries populars orals àrabs que sovint apareixen en alguns diàlegs. I la introspecció d'alguns personatges, un dels pilars mitològics de les cultures aràbigues, encarregada de projectar-se cap a altres principis i de fer entrar Alà en els continus jocs de penediments i de retrets tan típics de tota la humanitat.

Una altra cosa que la novel.la ens mostra amb molt d'encert és l'individualisme ferotge i materialista que gairebé tots tenim interioritzat (cadascu a la seva manera, que ningú no se m'enfadi per aquesta afirmació!). I ho fa amb unes pinzellades magistrals, perquè la MORALITAT ens ve donada indirectament, ja que hi actua sempre un cert distanciament, que basteix una distància entre els fets narrats i els lectors que ens permeten veure-hi amb perspectiva crítica.

Ja us ho he dit, segurament no és una novel.la d'aquelles imprescindibles, però us pot fer passar una bona estona, ara es tracta de buscar un lloc a recer de la calor!!!!

HISTÒRIES NATURALS DE LA PARAULA

Ahir vaig acabar de llegir aquest recull de textos-articles de Jesús Tuson i de seguida m'he posat a redactar aquest post.

El que més admiro de Jesús Tuson és la seva capacitat per posar a l'abast de qualsevol lector els seus coneixements (inacabables, sempre).

He de dir que algun dels seus llibres potser és una mica farragós per a la gent que no li interessi la lingüística, però aquest no és el cas d'Històries naturals de la paraula.

En aquest llibre ens explica una sèrie d'anècdotes (inventades, algunes, potser??) que no fan més que ironitzar al voltant dels prejudicis lingüistics i que insinuen un tema que habitualment apareix sempre en els seus llibres: LA DEFENSA DE LA PLURALITAT LINGÜÍSTICA.

Aprofita per endinsar-se en l'apassionant món dels eufemismes, els bilingüismes, els tabús... (Sempre que pot posa exemples, alguns d'ells són boníssims. Ens n'explica un d'un diari nord-americà que, per parlar de l'inici d'una guerra, va titular la notícia Un inseriment vertical abans de l'albada

Un cop més, Jesús Tuson ens ofereix un llibre molt recomanable, entretingut i de lectura senzilla.

DES DE MADRID...

He trobat això en un blog amic i m'he quedat glaçada.

És un lingüista madrileny!!! Quin goig trobar algú del territori de l'Esperanza Aguirre, Losantos etc, etc, etc que tingui un mínim de sentit comú. Si és que de vegades no fa falta res més que això, una mica de sentit comú.

Si teniu sis minuts més aquí n'hi ha un altre, val la pena escoltar-lo:

UNA MICA DE CINEMA MODERN

Perquè ningú no digui que només parlo de clàssics, aquí teniu una escena d'una pel.li del 1997, EL INDOMABLE WILL HUNTING.
L'escena només dura 2:33, us aconsello que la veieu.
El post és curt perquè crec que sobren les paraules...

EL CINEMA CLÀSSIC

Darrerament m'ha entrat la mania de veure cinema clàssic. Devoro cinema antic amb una facilitat que em sorprèn a mi mateixa, i m'agradaria fer cinc cèntims d'algunes reflexions que em volten pel cap.
Havia llegit no sé pas per on que les teories "il.lusionistes" ens assignen als espectadors un paper PASSIU -sense cap exigència d'aptituds, de memòria, de comprovació d'hipòtesis...-.
Doncs bé, crec que és evident que les pel·lícules clàssiques requereixen algunes activitats per part de l'espectador. Seguir la història de gran part d'aquestes pel·lícules és com anar omplint espais en blanc, i alhora que projectem moviment sobre el pas de les escenes anem fent-hi hipòtesis , realitzant deduccions ... En definitiva, hem de cooperar en la "construcció de la pel·lícula".
I és en aquestes tasques que se'ns assignen com a espectadors on penso que "abandonem" part de les il·lusions que normalment posem quan veiem cinema més modern.
Tot això ha fet que hagi anat descobrint que el paper que tinc com a espectadora, en el cinema clàssic, és com una mena de fascinació, resultat d'una comprovació d'hipòtesis que em demanen (a crits !) que surti a retrobar-me amb la trama.
No sé, suposo que són fases, èpoques, el que sigui, però ara mateix fins i tot us puc dir que no porto cap llibre entre mans, de tant capficada com estic amb el cinema !!!

Una de les coses que he anat aprenent des que tinc el blog és a no parlar amb gaire entusiasme de cap llibre ni pel·lícula, així que us deixo un nom sense fer-ne cap comentari: MATAR A UN RUISEÑOR.

Nota: si la veieu i us agrada podeu dir-ho, eh!!! Que quan no us ha agradat alguna recomanació que he fet "ben a gust que us heu quedat amb les crítiques" je, je, je (I jo contenta que establim un debat, clar, però si de tant en tant em doneu el vistiplau també em ve molt bé!!!)