comptador web

dimecres, 19 de maig del 2010

SÍMPTOMES QUE S'APROPA L'ESTIU

Tots els anys arriba un moment en el qual rellegeixo alguna de les obres del gran Jesús Moncada, i també m'entra la fal·lera de veure pel·lícules d'en K. Loach, i aquest moment m'anuncia que arriben les primeres calors, perquè sempre entro a l'estiu entretinguda amb aquests dos grans creadors d'art.

Ja vaig dir aquí que els qui no hàgiu llegit mai Moncada segurament convindria que comenséssiu amb CALAVERES ATÒNITES o amb EL CAFÈ DE LA GRANOTA.
Jo vaig començar amb CAMÍ DE SIRGA i, si no hagués estat per la insistència d'un bon amic (Oriol, gràcies per no deixar-me que l'abandonés), potser m'hauria "allunyat" d'en Moncada per sempre, perquè s'ha de reconèixer que és un llibre una mica "dens", tot i que, quan li agafes la seguida, ja no pots deixar-lo !!
Poques coses puc aportar que no s'hagin dit ja: descriure els passatges del món Moncadià és com concentrar-se en les pinzellades d'un Cézanne, i la facilitat i naturalitat del seu estil ens transporten a gran velocitat amb molt de goig pels seus llibres.

Fent un rastre per intenret he trobat que gairebé tothom etiqueta K. Loach com a realitzador de "cinema social". Si entenem per cinema social la manera en què aquest director estructura les seves pel·lícules -tant els seus compromisos amb els problemes que tenen els seus personatges com la seva superfície sensible, amb un estil que va disseminant-se al llarg del doble recorregut generatiu del contingut i de l'emoció- hi estic d'acord.
Però he detectat que a molts llocs es pren aquest suposat cinema social com si fos un tipus de cinema poc gratificant, avorrit, poc agraït. No ho comparteixo en absolut, perquè al contrari de tant i tant de cinema basat en una trivial "adulació" a l'espectador, allò que tot el cinema de K. Loach posa en joc és una afirmació del plaer de l'ull, de la seva possibilitat d'unir amb el pegament del sentit l'incessant discòrrer de les imatges, si no heu vist EL VIENTO QUE AGITA LA CEBADA feu-ho, i aleshores ho comprovareu.

28 comentaris:

  1. Qualsevol "ritual" de començament d'estiu és bo si t'agrada i el vius amb plaer. A mi em sembla genial. He llegit Moncada, però no Camí de Sirga. Una de les meves assignatures pendents.

    ResponElimina
  2. Sóc franc: m'he sentit fatal, després d'haver llegit el teu post, Mireia. És que... hmmm... no conec Jesús Moncada :( El nom no em diu res, no crec que mai hagi llegit res seu i, bé, és que tampoc no em sonen els títols que menciones! De debò que em sento una mica incult, ara mateix; vaig a investigar per la xarxa...

    ResponElimina
  3. A mi em va agradar aquesta peli tot i que vaig patir molt.

    ResponElimina
  4. Comparteixo la teva passió per Moncada però no estic d'acord amb en Loach.
    Al director de cinema crec que se li nota massa les trampes, l'emoció fàcil... no sé, em crea una sensació de pamflet que em molesta. El Viento que agita la cebada va ser la darrera que li vaig veure i la que em va fer renunciar definitivament d'aquest director que m'havia agradat molt.
    Una mica em passa amb la novel·la històrica... no hi puc, li veig la cuina i li trobo a faltar subtilesa. Ja sé que és generalitzar molt però...
    Em quedo amb Moncada!

    ResponElimina
  5. "El viento que agita la cebada" em va semblar una epl·lícula excel·lent. Potser sí que Loach fa cinema social. No seria res dolent. És una mena de cinema que considero necessària encara que sigui solament per treure-hi el cap de tant en tant i veure com uns ulls creatius veuen la vida real.
    Sento no haver sintonitzat mai amb les lletres de Moncada. El considero un escriptor magnífic i m'acuso de falta de motivació quan intento recomençar llibres d'ell que tinc inacabats. Tal vegada un dia arribaré al final.
    Salutacions, Mireia. Per tu i els teus lectors!

    ResponElimina
  6. Del Jesús Montcada crec que m'ho he llegit tot...boníssims els seus llibres ....aquesta que menciones del Loach no l'he vista....miraré de fer-ho gràcies!

    ResponElimina
  7. Molt bones recomanacions!!! Tant en Moncada (Camí de sirga deu ser una de les millors obres en català del S XX) com Loach m'encanten. Qui opini que Loach és avorrit s'ho hauria de fer mirar. Salutacions!

    ResponElimina
  8. Del Moncada m’agrada TOT: La riquesa del llenguatge, l’estructura dels seus llibres i el tractament psicològic dels personatges. I potser tens raó: Camí de Sirga és una obra més madura i treballada (jo va ser la primera que vaig llegir d’en Moncada i em va enganxar). En quan a K. Loach, crec que és un autor compromès,cosa que no desmereix la seva amenitat. No he vist “El viento que agita la cebada” però en prenc bona nota.
    Salut.

    ResponElimina
  9. Vaig descobrir Ken Loach amb 'Raining Stones' fa una pila d'anys i, de moment, cap pel·lícula seva de les que he vist m'ha decebut. 'El viento que agita la cebada' és, per a mi, de les més dures, ho vaig passar malament veient-la perquè m'adonava que tot el que explica és així, que la gent és així. La darrera que he vist és 'En un mundo libre', em va agradar molt, potser la trobo més propera als nostres maldecaps, més en la linia 'Lloviendo piedras'. Gràcies pel post Mireia.

    ResponElimina
  10. Hi són els dos comentaris, Carme, no pateixis.
    Sí, és un ritual com qualsevol altre.
    Segur que ja trobaràs el moment per CAMÍ DE SIRGA.

    Ferran, tard o d'hora l'havies de descobrir,sembla que tothom està d'acord en què és un dels 3 o 4 narradors catalans més important del XX (i ja és difícil que en literatura hi hagi unanimitat, eh!)

    Vam coincidir, doncs, Kweilan.

    Galderich coincidim amb la poca passió per la novel.la històrica i amb en Moncada, amb en K Loach veig que discrepem, cosa que sempre enriqueix el raó de la solsida. Gràcies per dir-hi la teva.

    Glòria ja has llegit al post que a mi em va costar "connectar" amb en Moncada, però després va valer la pena, intenta-ho!

    Compartim passió Moncadiana, Elvira, si tens ocasió de veure la pel.li ja ens diràs què et sembla.

    David, doncs vaig veure per diferents llocs internautes que hi havia qui ho opinava. Gràcies per la visita.

    Alberich, si la resta de pel.lis de K Loach et van agradar segur que aquesta també.

    Sílvia EN UN MUNDO LIBRE encara no l'he vista!!

    Gràcies a tothom per la visita

    ResponElimina
  11. Doncs confesso que he llegit "Camí de Sirga", però he llegit res mes de Jesús Moncada; faig propòsit d'esmenar-ho!

    ResponElimina
  12. Encara no he llegit Jesús Moncada, però tindré en compte la teva recomanació (la veritat és que vull conèixer aquest autor però no sabia per on començar). Gràcies per l'apunt!

    ResponElimina
  13. Prenc nota.
    Jo ja preparo un recull de llibres per tenir a punt per vacances...

    ResponElimina
  14. Ara que em recordes aquest títol d'en Ken Loach crec que no la vaig veure però ho tenía pensat. A veure si la recupero.
    I si aquest director t'agrada, no pots deixar passar "Fish tank" que ben bé algú la pot etiquetar com cinema social, i què? a mi em va agradar perquè hi apareixen personatges reals, personatges amb problemes, amb somnis, amb entorns desfavorables, que lluiten per sortir endavant com saben, com poden o com veuen que fan els que estan com ells. En vaig llegir una bona crítica a "Cahiers du Cinéma" i hi estic d'acord.
    Jordi

    ResponElimina
  15. Moncada el tenc pendent. A veure si m'hi pos. De Loach, que no el conec gaire encara com a director, he vist "Ae fond kiss" uns quatre cops i m'encanta! Queda pendent, doncs, també Loach ;)

    ResponElimina
  16. ara que ho comentes, jo també vaig començar amb en moncada per el cami de sirga, i tot que el viag trobar molt ben escrit, no hi vaig conectar i em va fer badallar una mica.Potser a l'estiu em decideixo per les calaveres... ja t'ho diré

    ResponElimina
  17. De Moncada no hellegit res i de Loach tot i què he vist alguna de les seves pel·lícules no la que menciones. O sigui que dos línees més a la meva llista de pendents.

    ResponElimina
  18. Rosa Isabel, Màgia, Joana, Las Cosas que nunca se dicen, Caterina, Viu i Llegeix i Aineta, gràcies per la visita al Racó.

    ResponElimina
  19. De Moncada em quedo amb Calaveres atònites... l'he llegida dues vegades i és brutal! la ironia i l'humor són corrosius i els temes tètrics -mortals- són tractats amb aquella naturalitat propera i familiar. El cafè de la Granota tbé és bo, els contes són força trepidants i ben elaborats... és un dels mestres!

    ResponElimina
  20. La meva llista també creix... i és d'agraïr!!!
    Salut!!!

    ResponElimina
  21. En fas venir ganes, en Montcada segur que n'estaria molt content.

    ResponElimina
  22. A mi el cinema social m'agrada. Darrerament he vist 'Welcome' i 'Fish tank' i m'han agradat molt. La peli que destaques de Ken Loach em va agradar molt. De l'autor del llibre no he llegit tes. Una abraçada, MIREIA.

    ResponElimina
  23. anirem venint per el blog, bé, i caram quanta penya que escriu!

    ResponElimina
  24. Jesús Moncada, aquest gran escriptor, tenia la capacitat de tornar la respiració -la veu!- als seus personatges i al paisatge dels seus orígens...

    ResponElimina
  25. Ricard, Eva, l'Espolsada, Jordicine, Tati i Teresa, gràcies per la visita

    ResponElimina
  26. Mireia, ho llegeixo ara que encara que no s´acaba léstiu s´acaben les vacances.
    ImM´interessa molt tot el que escrius, però ara penso... NECESITO MÉS VACANCES!!!!!!!!!!!!

    Seguiré, de totes maneres les teves recomenacions.

    Una abraçada

    Joan

    ResponElimina
  27. Això de les vacances Joan hauria d'estar regulat que fossin, almenys DOS MESOS A L'ANY!!!

    ResponElimina