
Una de les lectures de l'estiu ha estat CALAVERES ATÒNITES (La butxaca) i, la veritat, he de dir que llegir Jesús Moncada és un plaer!
I no es tracta de parlar bé de Jesús Moncada per ser un escriptor de casa, es tracta de reconèixer que és un escriptoràs, una ploma de primer nivell. Pot agradar més o pot agradar menys, però té una habilitat per fer-nos entrar en els microcosmos que narra com ben pocs escriptors saben fer-ho.
Per als qui no l'heu llegit mai, aquesta obra pot ser una bona idea. CAMÍ DE SIRGA és més coneguda, però és una obra molt densa - per a alguns fins i tot feixuga, no és el meu cas, a mi em va agradar molt també- i correu el risc de no connectar-hi a la primera, i seria una llàstima que el primer contacte amb Moncada no fos del tot gratificant. Per això us recomano que comenceu amb CALAVERES ATÒNITES.
L'argument de CALAVERES ATÒNITES és ben senzill: Mallol Fontcalda, jove advocat, busca una destinació laboral a una població tranquil.la que li deixi temps per poder preparar les oposicions a l’administració de justícia.
Ja des del principi, quan puja a l'autobús que l'ha de conduir a aquella població, ens trobem amb un humor intel.ligent que fan que la novel.la sigui d'allò més divertida.
Moltes descripcions, molts fils argumentals són del tot evocatoris. Però què evoquen? La rutina/els esdeveniments d'un poble? L'element humà que hi habita? La incomunicació entre els seus habitants? Els conflictes que tenen?
La realitat, la vida, tal com passa en les obres de Moncada, són travessades per tensions, però també per fets molt còmics, narrats amb una mestria immensa.
Un altre aspecte a destacar és el lèxic, molt ric i dialectal (em refereixo a dialectal-geogràfic, és a dir, típic de la franja, que és d'on era ell). Això, per mi, no ha estat un entrebanc, més bé el contrari, he gaudit molt trobant paraules i expressions que no havia escoltat mai, però sempre hi ha a qui no agrada que hi hagi tant de vocabulari desconegut (alguns d'aquests mots ni tan sols són al diccionari de l'IEC, hauré de buscar-los a l'Alcover!).
Aquest llenguatge carregat d'implicacions orals i d'elements populars és el vehicle que li serveix per crear efectes còmics, i fa minvar la possibilitat d'allunyament dels lectors.
Us la recomano!
No he llegit Calaveres atònites però Camí de Sirga no em va decebre gens, al contrari em va agradar molt sobretot per la gran riquesa de la ploma de Montcada. M'has fet venir un desig tan gran de més Montcada que em sembla que el següent llibre que llegiré serà aquest.
ResponEliminaPetons!
Totalment d'acord. Calaveres atònites és tot un plaer!
ResponEliminaMyself, és que Moncada té això, que quan el llegeixes després sempre tens ganes de més. Espero que akgun dia algun editor ens digui: tenim una obra que va deixar en un calaix!!! i així s'ampliï el corpus d'obres!!
ResponEliminaCelebro que coincidim Carme
Hola Mireia,
ResponEliminaNo he llegit res d'en Moncada. Me'l apunto
Una abraçada
"Calaveres atònites" és precisament l'únic llibre que he llegit de Moncada fins la data i a mi també em va agradar molt. Trobo que n'has fet una crítica molt acurada. I s'haurà de llegir més aquest autor!
ResponEliminaGràcies per la recomanació, Mireia. Jo, com Myself, només li he llegit Camí de Sirga.
ResponEliminaHummm... després de Cami de Sirga pot ser una bona idea per seguir amb en Moncada!
ResponEliminaTinc a Montcada com a un dels millors en literatura catalana contemporània. Amb Cabré i Riera, farien la meva troika dirigent. Suposo que li has llegit "Camí de sirga"... Fes-ho, si no. T'encantarà.
ResponEliminaGràcies per la visita , Rosa, si el llegeixes segur que riuràs molt.
ResponEliminaDoncs ja ho saps, Óscar, si tens ganes més Moncada, que sempre va bé.
Trini, doncs CALAVERES és una mica diferent, però segur que t'agradarà.
Anima-t'hi Galderich.
Veí, també admiro molt en Cabré, de la Riera he llegit més poc. Sí, he llegit Camí de Sirga i em va agradar, però tal com dic al post m'estimo més recomanar CALAVERES perquè hi ha qui troba CAMÏ DE SIRGA massa dens.
Gràcies a tots/es per la visita al racó.
En prenc nota. I gràcies per la descàrrega del teu comentari sobre Camí de Sirga. Fa temps que vaig intentar llegir-lo i potser vaig errar el moment, el meu personal. Poca disponibilitat de temps i altres cabòries que van incomodar-me la lectura i no vaig acabar d'entrar-hi. El tinc pendent però em perseguia una mena de mala consciència que ara m'has descarregat amb el teu comentari. Gràcies.
ResponEliminaCosme
Aix, jo aquest any he tingut la lectura bastant apartada... això si, he fet un recull de totes les recomanacions... i començaré aviat a fer via ja que si no se m'acumularan molts...
ResponEliminaDoncs si, ja he començat l'escola... i com sempre amb moltes ganes i il·lusió, que no faltin, ara només ens queda despegar...
Salut i una abraçada!!!
Cosme, conec molta gent que en e primer intent no va pooder connectar amb camí de sirga, per això recomano abans Calaveres (o fins i tot el contes del CAFÈ DE LA GRANOTA) estic segura que un dia o altre 'arribarà el "moment Camí de sirga". Gràcies per la visita.
ResponEliminaEva, això de llegir ha de ser quan ens ve de gust, si tens ganes ja ho saps, fes una ulladeta pels posts antics, hi trobaràs informació i després ja faràs tu la tria. gràcies per passar pel Racó.
A mi em passa com a Cosme, però precisament em va passar amb aquest "Calaveres atònites", no vaig entrar-hi i ja no he intentat llegir res més de l'autor. D'això ja fa molts anys, així que igual ara és el moment. Gràcies Mireia!
ResponEliminaPos jo este no l'he llegit, alguns altres seus si. I com Moncada no hi ha ningú :)
ResponEliminahola, Sílvia, doncs és ben curiós això que dius perquè CALAVERES sol agradar força. De vegades el que passa és que cada llibre té el seu moment. Segur que algun dia trobaràs el moment.
ResponEliminaBajoqueta, coincidim, Moncada és moloolt gran !!!
Vaig llegir Calaveres atònites l'any passat i coincideixo plenament amb tot el que escrius. Va ser veritablement un plaer llegir-lo, una bona estona, un somriure. Audaç i intel·ligent.
ResponEliminaMolt recomanable.
Vaig llegir Calaveres atònites l'any passat i coincideixo plenament amb el teu post. Efectivament un llibre que fa somriure. Intel·ligent i audaç.
ResponEliminaRecomanable. Molt recomanable.
Ben tornada i amb una bona recomanació, gràcies.
ResponEliminaPerdó, em vaig confondre no vaig començar a llegir "Calaveres atònites" sinó "Estremida memòria".
ResponEliminaHola Mireia, fa temps que el vaig llegir. És genial, l'humor, la manera d'escriure tot!!!!
ResponEliminaEl gran Moncada!! El tenia una mica oblidat ja que fa bastant temps que vaig llegir Cami de Sirga i he de reconèixer que vaig gaudir molt amb aquesta lectura. Com molt bé dius, aquest lèxic de la franja és molt ric i utilitza paraules que alguna vegada havia sentir dir als meus padrins i que pràcticament ara estant en desús. Mira, un altra que m'apunto, i mirar d'encavir-lo quan tingui un espai.
ResponEliminaAu, gràcies
Eulàlia, Elvira l'Espolsada celebro que coincidim.
ResponEliminaSí, aquest és més "feixuc" (per dir-ho d'alguna manera), CALAVERES és tan divertit que és més estrany que no hi "connectessis".
és meravellós això de llegir lèxic que ja no s'usa, eh Lo Carles?
Mireia: per mi, 'Calaveres atònites' és el millor llibre de Jesús Moncada; si més no, és el meu preferit -i els he llegit tots.
ResponEliminaÉs curiós, Joan, perquè jo pensava que tothom considerava que el millor llibre d'en Moncada és CAMÍ DE SIRGA (tot i que, com ha quedat clar, és un llibre una mica complicat), i pel que veig als que heu llegit CALAVERES ATÒNITES tots en parleu bé. Me n'alegro. Jo de Moncada em quedo amb tots els que he llegit!! (que són tots mensy un).
ResponEliminaSincerament, no he llegit res d'en moncada des que es va separar d'en reixach.
ResponEliminagràcies, com sempre, per un nou descobriment! ;)
ResponEliminaLa veritat es que no n'he llegit mai res i no tenia un interès especial en fer-ho però tal i com ho expliques m'en fas entrar ganes
ResponEliminaMireia, l'acabo de treure de la biblioteca, oi que pot ser una bona tria per al club de lectura? gràcies per la recomanació, ja et diré el què quan el llegeixi.
ResponEliminaModgi, benvingut/-da, si vols també pots fer comentaris seriosos.
ResponEliminaGerman, és un llibre per divertir-te i, amb la garantia que dóna el Moncada, clar, ben escrit.
Mireia, tothom queda content d'en Moncada, si et ve de gust ja ho saps i ja ens diràs què et sembla.
Núria, crec que pot ser una MOLT BONA ELECCIÓ per al club de lectura.
El tenc a casa pendent pendent de començar, en el meu munt de llibres. L'has posat tan bé que m'han entrat moltes ganes. La llàstima és que darrerament no tenc gaire temps per llegir :(
ResponEliminaBesets!
Fa anys vaig llegir Camí de Sirga i em va encantar. M'apunto la teva recomanació, gran escriptor.
ResponEliminaJesus Moncada encara està pendent, ja caurà, ja...
ResponEliminaDoncs, veus?, jo no he llegit Montcada. Primer vull llegir Les veus de Pamano, que en fan una sèrie a TV3 i, a més, Jaume Cabré visita el Club de lectura Sant Narcís (a Girona) i el vull anar a escoltar. O sigui que primer un i després l'altre!
ResponEliminaUna abraçada!
Caterina fes-li un lloc que segur que riuràs un munt.
ResponEliminatonina calaveres és força divertit.
Viu i llegeix, ja arribarà el dia.
Les veus del Pamano és un llibre immens, Núria, espero que aviat trobis el "moment Moncada"
Gràcies per la recomanació perquè ja el camí em va ser un altre plaer!
ResponEliminaCom bé dius,llegir Moncada és un veritable plaer!
ResponEliminaCèlia, si CAMÍ et va agradar, amb CALAVERES t'ho passaràs força bé.
ResponEliminaCoincidim, un cip més, Ma-poc.
Calaveres atònites, és el seu millor llibre per mi... ho té tot: em va apassionar i el recordo encara, després d'anys i anys... el tornaré a llegir aviat. És bo i a més divertidíssim... què volem més (lectors/es catalans)??? ricard99, última ronda
ResponEliminaRicard, celebro que t'agradés. I benvingut al Racó.
ResponElimina