comptador web

dissabte, 3 setembre de 2011

LECTURES ESTIUENQUES (en format breu)

He perdut el "ritme" (com els futbolistes) i veig que em costa força posar-me a escriure, així que ho faré en format breu:

- Un autor de qui cada novel.la que llegeixo m'agrada més que l'anterior: Joan Daniel Bezsonoff.

- L'autor eteeeernament pendent i de qui encara NO he llegit res: Murakami.

- La novel.la que he deixat abans de llegir-la i que ja m'imagino que mai més tornaré a veure (i mira que m'havia proposat no deixar ja llibres a ningú...): "Les ratlles de la vida" (Editorial 3 i 4: guanyadora del premi Octubre de l'any passat).

- Un autor que acabo de començar a llegir i que promet: Sebald.

- Uns assajos que són una meravella i que no hauríeu de deixar passar: "Atentament" (Proa).

- Un altre assaig que encara m'espera però pel qual sento curiositat : "Futbol per la llibertat" (d'en Ramon Usall, assaig guanyador del Premi Josep Vallverdú de l'any passat)

- Una novel.la que sabia que no "em fallaria": "L'últim dia abans de demà" (Empúries, del gran, gran Eduard Márquez).

- Una novel.la que espero poder trobar aviat una mica de temps per rellegir-la: "Els jugadors de Whist" (Empúries, d'en Pagès Jordà).

- Un autor de qui espero que algú me'n recomani alguna cosa per començar a llegir-lo: Javier Marías.

Espero que la tardor i l'hivern siguin també productives pel que fa a lectures.

divendres, 4 febrer de 2011

TANCO

A causa d'un motiu que és fàcil d'entendre ("retallades" de l'economia personal), des de fa alguns dies no tinc Internet a casa.

Així que, vist que no podré actualitzar el blog tant com m'agradaria, el més sensat és que plegui.

Aniré llegint els vostres quan pugui, al cap i a la fi
trio les meves lectures en funció d'allò que veig als vostres blogs.

Ha estat un plaer compartir amb vosaltres aquests gairebé dos anys d'intercanvi d'opinions.

Una abtraçada a tothom

dimarts, 18 gener de 2011

ESTIC PREOCUPADA!

Ahir el president del partit de la dreta, el Sr Mariano Rajoy, va manifestar que Espanya no és un país normal.

No és habitual que jo coincideixi amb aquest senyor, així que estic una mica preocupada. Clar que, pensem que no és un país normal però des d'una perspectiva MOLT DIFERENT.

Tinc un parell de preguntes per ell:

- És Suïssa un país normal?? Ho dic perquè allà els parlamentaris s'expressen en 4 llengües diferents (ell diu que "las lenguas son para entenderse", clar, per això un parlamentari suís alemanyoparlant i un francòfon a un corredor parlen amb anglès, però no per això s'usa l'anglès dins la cambra).

- Que n'opina que alguns diputats del Parlament de Catalunya s'expressin en castellà? Ho veu bé?

Malauradament, el senyor Rajoy no crec que entri al Racó de la Solsida, així que crec que em quedaré sense respostes...

Ah!!! I tinc una pregunta per mi mateixa, si he coincidit amb aquest senyor, he d'anar urgentment al metge de capçalera?

dissabte, 18 desembre de 2010

RESUM DE L'ANY

Quan arriba desembre sempre em pregunto si he llegit tot el que m'hauria agradat. Si miro la pila de llibres pendents (que mai baixa perquè contínuament hi afegeixo llibres que vaig trobant pels vostres blogs) em dic que no, que no he llegit tant com esperava.

Però si ho penso fredament i analitzo que fins i tot m'ha donat temps de RELLEGIR dues de les novel.les que més m'havien agradat durant el 2009 (aquesta i aquesta dues PETITES JOIES que no hauríeu de deixar passar d'aquests Nadals si encara no les heu llegit), aleshores em dic que el balanç lector de l'any no ha estat pas tan malament.

Deixo algunes anotacions sobtre el 2010:
- L'etern autor pendent (encara no he llegit res d'ell, tot i tenir dues novel.les a la pila però que, no sé per què, no agafo mai) : Murakami.

- Aquells autors que "descobreixes" i que decideixes que llegiràs més novel.les que hagin escrit: Joan-Daniel Bezsnoff, Esperança Camps i Vicenç Usó.

- Aquell llibre que no és ben bé una novel.la i que t'ha semblat una meravella: LA POR

- (Es fa difícil destacar-ne només un, així que poso en el pòdium dels que més m'han agradat del 2010): LA ZONA (Sergei Dovlatov, La Breu edicions), LA CASA DE LES BELLES ADORMIDES (Kawabata, Viena Edicions) i VAN VENIR COM ORONETES (W. Maxwell, Editorial Asteroide)

- Un deisg per al 2011: que l'escriptor català que més admiro,l'Eduard Màrquez, ens obsequiï amb una nova novel.la!

I vosaltres, què em dieu de les lectures del 2010?

dimecres, 15 desembre de 2010

PEL.LI I LLIBRE




LA CINTA BLANCA

Fa dies que intento escriure una petita ressenya de LA CINTA BLANCA i no me n'acabo de sortir. És una pel.lícula que m'ha agradat força i, en canvi, no sóc capaç de justificar-ho.

Suposo que m'ha agradat perquè el temps narratiu que ens proposa flueix com un torrent i perquè combina suspens, tensió i , en certa manera, inseguretat amb mestria, cosa que fa que realci els paràmetres del ritme cinematogràfic fins a uns extrems difícils d'asssumir per un guió (això deu explicar que el final m'hagi deixat amb aquella sensació de: I ara, què??)

Penso que una de les qualitats és que en cada fase del relat el director és capaç de posar en joc tots els elements narratius: l'acció (ja sigui com a forma de resposta dels personatges front a l'ambient) o com a intent de modificar les coses.
També m'ha agradat que el llenguatge verbal disposi de diferents fòrmules apropiades per expressar la interactivitat de les escenes, i que les imatges (tant si són plans curts com llargs) tendeixin a ensenyar-nos les porcions de la realitat de manera directa i funcional (és a dir, presentant-nos les coses sense mediacions, aspecte que fa que en molts moments tinguis més la sensació d'estar llegint una novel.la que no pas veient una pel.lícula)

Aquí us enllaço l'argument



LES AVENTURES DEL BON SOLDAT SVEJK

Una lectura que dec al David (no us perdeu el seu blog, és una garantia de literatura de la bona)

El que més destacaria d'aquest llibre és "l'humor intel.ligent" que destil.la. L'humor és l'aliat del narrador per aïllar el patiment i reduir-lo a matèria literària. Amb distància irònica, amb un estil que sembla que no digui coses però que, al capdavall, ho mostra tot, se'ns exposa amb gran domini narratiu una galeria d'aventures que fan que sigui una novel.la força agradable de llegir.

És una novel.la que ens mostra les consciències macerades d'alguns humans i que diríem que va a la recerca del pont entre felicitat i horror al buit, una novel.la que em permetreu que us digui que és un mestratge vital i literari.

dissabte, 27 novembre de 2010

AQUESTA VEGADA, NO HO FARÉ

No votaré. No és cap rampell, és una decisió meditada i tinc clar que aquesta vegada no ho faré.

Com que visc fora de Catalunya (espero que sigui només temporalment), podria posar-ho com a excusa, però és evident que podria haver votat per correu. De fet, fa dues setmanes vaig passar per la porta d'una oficina de correus. faltaven uns minuts per dos quarts de vuit del matí i hi havia quatre persones fent-hi cua. Em vaig aturar i vaig pensar: val la pena fer cua per votar?

De seguida ho vaig veure clar, NO. I em sap greu per tots aquells que durant 40 anys no van poder-ho fer, però , en general (sé que posar tothom al mateix sac no és del tot just), la gent entra en política per interessos personals, no per fer QUE LA RESTA TINGUEM UNA VIDA MILLOR (aquest hauria de ser el principi bàsic de la política, no? Solucionar els problemes de la ciutadania i ajudar-nos a que la nostra vida millorés).

Jo mateix estic al·lucinada d'haver arribat a aquesta conclusió: TANT DE BO LA PARTICIPACIÓ SIGUI MOLT; MOLT; MOLT BAIXA i fem que, de cara al futur, s'hagi acabat allò d'entrar en política i fer que la tasca de diputat, regidor etc sigui una poltrona eterna.

dilluns, 25 octubre de 2010

LA FOTOGRAFIA COM A SUBGÈNERE LITERARI



Una de les coses que més m'agradaven de l'època en què l'Iñaki Gabilondo presentava les notícies de Quatro era la foto amb què acabava l'espai informatiu.

Vagi per davant que de fotografia no en tinc ni idea, però crec que últimament hi ha una generació de fotògrafs que busquen el sentit d'un món "caòtic", (tot i que de vegades, quan hi ha tragèdies humanes, no deixa de ser el món real que en queda després de les catàstrofes!!).

Aquests autors tinc la impressió que no només busquen retratar el món, també busquen expressar els seus sentiments, les seves pròpies emocions. Això fa que les seves fotografies estiguin relacionades amb el concepte de la imatge com a document d'un espai i d'un moment, i que posin l'esforç en mirar cap enfora i també cap endins, una fotografia, al capdavall, d'autor, lírica, en primera persona, i que ens aporta alguna cosa més que una simple visió que només requerís uns ulls passius.
Fotos que, en definitiva, parlen tant o més que la narrativa o la poesia!