comptador web

divendres, 4 de febrer de 2011

TANCO

A causa d'un motiu que és fàcil d'entendre ("retallades" de l'economia personal), des de fa alguns dies no tinc Internet a casa.

Així que, vist que no podré actualitzar el blog tant com m'agradaria, el més sensat és que plegui.

Aniré llegint els vostres quan pugui, al cap i a la fi
trio les meves lectures en funció d'allò que veig als vostres blogs.

Ha estat un plaer compartir amb vosaltres aquests gairebé dos anys d'intercanvi d'opinions.

Una abtraçada a tothom

39 comentaris:

  1. oooooh quin greu em sap! i no pots actualitzar-lo de tant en tant en un cibercafè o un lloc similar? em sap greu de debò!

    ResponElimina
  2. Ooooh! realment em sap greu que pleguis, guapa. Però s'entén prou fàcilment, tal com tu ja dius.

    ¿Series una candidata a participar a la trobada virtual del gener 2015 per a blocaires que han plegat i ens doneu notícies?

    Aviat posarem en marxa aquesta iniciativa, ja em diràs si et fa gràcia participar-hi!

    I si et podem posar alguna informació aquí mateix sota el darrer post... Gràcies per tot, per la teva companyia i per aquest blog. Potser un dia podràs tornar, ens avisaràs oi?

    Una abraçada ben foras i fins molt aviat.

    ResponElimina
  3. Caram, Mireia em sap molt greu! Que es millori la situació i fins aviat, espero! Una abraçada!

    ResponElimina
  4. Caram, Mireia, em sap molt de greu, de debò. El plaer ha estat meu. Potser més endavant pots continuar, no? Espero que sí. Una abraçada!

    ResponElimina
  5. Una abraçada! Naltros seguim... No ho deixis, sempre trobaràs algun lloc o amic per anar actualitzant, no? Fins aviat!

    ResponElimina
  6. Quina llàstima que tanquis! Espero que ens anirem veient per un racó o un altre i que quan la crisi acabi el blog ressusciti...

    ResponElimina
  7. Ha estat un plaer el teu bloc i el que em fa ràbia són els motius pels quals plegues. Jo vull creure que no el renoves i que quan les coses millorin (que esperem que sigui molt aviat) et tornarem a tenir activa i amb aire fresc.

    Una molt forta abraçada i fins molt aviat.

    ResponElimina
  8. Fa poc vaig escriure un apunt sobre els blogs que es moren, i la crisi econòmica (les "retallades") era un dels motius que veia. Estic preparant un segon apunt sobre el tema, i et demano permís per a citar el teu cas. De fet, no em sento massa lluny de tu, perquè el preu de l'internet a casa em sembla molt abusiu i potser arribarà el dia que hauré de prendre la mateixa decisió que tu. Ens queden els cibercafès, les biblioteques i els amics.

    ResponElimina
  9. Hola Mireia,

    Estem passant uns temps horribles, Qui és que no ha hagut de retallar alguna cosa que li agrada?
    Ho has pensat be? Les biblioteques disposen d'Internet i podries fer el post a casa i anar a penjar-lo a la biblioteca. És una pena que deixis el blog.

    Una abraçada

    ResponElimina
  10. sembla que el 2011 ha començat amb mals vents per els blogaires, no ets la primera a tancar la paradeta, i sap greu que hi hagi motius econòmics al darrera. Espero que aviat et bufin nous vents renovats i tornis a compartir les teves coses a la xarxa... mentrestant, et seguirem rebent amb els braços oberts per allà on passis.
    Una abraçada

    ResponElimina
  11. ostres Mireia... em sap molt greu que et vegis forçada d'aquesta manera..no pots connectar-te tampoc amb wify? espero que se't ressolguin aviat els problemes, és molt inquietant haver d'anar retallant despeses.. jo estic a prop ,però de moment fins aquí arribem.. de veritat que serà una alegria que algun dia (aviat) tornis per aquí, mentrestant una abraçada molt gran!

    ResponElimina
  12. Com que zero comentaris? Si jo ahir te'n vaig deixar un! Uf! quina ràbia que em fa això, quan em passa!

    Bé, resumiré al menys el que et deia... que em sap molt greu que tanquis, però que ho entenc molt bé, tal com ho dius no queda dubte.

    I després et preguntava si voldries apropar-te a una trobada virtual que volem muntar pel gener 2015, per la gent que ens haguem perdut una mica la pista... com els blogs que tanquin, per exemple. Ho estem muntant, si vols t'informarem millor. A veure si queda.

    ResponElimina
  13. Ostres, Mireia, em sap greu!
    Que no teniu wifi allà on vius?
    A veure si pots desretallar ben aviat!
    Una abrçada.

    ResponElimina
  14. Benvolguda Solsida:
    Espero que sigui un parèntesi, no un adéu per sempre. Amb una gran abraçada,
    Teresa

    ResponElimina
  15. Esper que tornis aviat! Què tot et vagi molt bé! Ha estat un plaer.

    ResponElimina
  16. Moltes gràcies a tothom pels vostres comentaris, he de dir-vos que m'heu fet plorar i tot!!
    Potser teniu raó i no costaria gaire anar a un ciber, però estic desanimada (per un seguit de males notícies)i... no sé que dir-vos.

    Lluís ´pots citar el meu cas allà on vulguis.

    Adéu (o, fins aviat)

    ResponElimina
  17. Mireia estic convençuda que et vaig deixar un comentari i a sobre era quasi immediatament que vaig descobrir el teu post, misteris de blogger suposo, doncs em reitero en el que et deia em sap molt greu que pleguis de debò...i si és per economia ...no sé hi ha cibercafè d'aquests ets pots connectar una horeta i és un preu acceptable...espero que t'ho repensis i sigui només un descans per ressorgir de nou ha estat un plaer conèixer-te i llegir-te! abraçades blocaires!

    ResponElimina
  18. ui ara acab0 de veure que sí hi era el meu comentari...au dona res és tant greu com sembla i encara que ho sigui escriure és molt bona teràpia! amunt els ànims!

    ResponElimina
  19. Torna aviat que jo t'espero!
    El teu blog ha estat un encantador lloc de trobada i vull pensar que el tanques per un temps que no vol dir sempre.
    Una abraçada!

    ResponElimina
  20. Mireia, una forta abraçada fins que tornis! És un plaer compartir pensaments i lectures amb tu i tots els qui et visitem.
    Fins aviat!!!

    ResponElimina
  21. Em sap molt de greu, espero que aquesta tancada no sigui definitiva. Una abraçada i molta sort.

    ResponElimina
  22. Arreglarem la crisi, segur! mai has de dir és el final sinó un parèntesi circumstancial!!! T'esperem!!

    ResponElimina
  23. Em sap molt de greu, Mireia. Sé que és una ximpleria dir-ho, però si puc fer alguna cosa... A la fi seria en el meu propi benefici lector.
    Una abraçada

    ResponElimina
  24. ... Ho sento... M'agradava saber que hi eres, que si podia trobar un moment, aquí les complicitats lectores serien ben rebudes, i ara, no sé ben bé què dir que no s'hagi dit ja. Una abraçada ben forta i ànims. Aquí, en el laberint, o on et vagi bé, sempre hi podrem trobar un racó...

    ResponElimina
  25. Quina llàstima, Mireia. Espero que trobis l'estímul que et cal per tornar i que es solucionin els inconvenients. Ets de les primeres persones que vaig conèixer en aquest espai i et tinc una simpatia especial. A més, sempre t'he admirat per la capacitat que tens de fer que la gent respongui als teus posts. Gràcies pels bons moments i fins aviat!

    ResponElimina
  26. Ho he sabut ara, pel bloc Roda el món i torna al bloc.

    Em sap greu, sobretot pels motius que exposes. Espero que les coses se't resolguin ben aviat i que poguem seguir inspirant les nostres lectures en les teves ressenyes.
    Un petó ben fort, Mireia!

    ResponElimina
  27. Molta sort, Mireia, t'ho dic de cor. Espero tornar-te a veure aviat per la xarxa!!
    Una gran abraçada!!

    ResponElimina
  28. Em sap greu que tanques. Les teues recomanacions lectores eren inestimables. Espere que aviat canvien les coses i que t'animes. Hi tornarem a passar de tant en tant.

    ResponElimina
  29. Game Over! Quan tornaràs segur que ho faràs amb molta força i trempera.
    Fins aviat,

    ResponElimina
  30. Buf! Quina merda de crisi, amb perdó (o no!) Tan de bo tot sigui temporal, la retallada i lo del blog. Per si de cas aquí estarem, esperant que tornis ben aviat i a escriure posts de nou. Cuida't molt i una forta abraçada! :)

    ResponElimina
  31. Fins aviat, doncs...
    Espero que prest puguis tornar a compartir lectures, idees i pensaments amb tots nosaltres. Una forta abraçada...

    ResponElimina
  32. Ei! Em sap greu, quina pena de veres, m'agradaven les teves recomanacions, a veure si ben aviat retornes, t'esperarem per aquí.

    FINS BEN AVIAT, bonica.

    ResponElimina
  33. Espero que tot vagi millorant. una abraçada Mireia

    ResponElimina
  34. Gràcies pel comentari que me vas deixar al post fa cosa d'un mes, de debò. Esper que tot bé, Mireia. Una forta abraçada :)

    ResponElimina
  35. Mireia, torno i el racó de la Solsida ha tancat. Quina llàstima i quin greu em sap. No sé si llegiràs aquest comentari, però t'envio molta sort i tan de bo aviat puguis reobrir i regalar-nos les teves ressenyes. Cuida't

    ResponElimina