Una de les coses que més m'agradaven de l'època en què l'Iñaki Gabilondo presentava les notícies de Quatro era la foto amb què acabava l'espai informatiu.
Vagi per davant que de fotografia no en tinc ni idea, però crec que últimament hi ha una generació de fotògrafs que busquen el sentit d'un món "caòtic", (tot i que de vegades, quan hi ha tragèdies humanes, no deixa de ser el món real que en queda després de les catàstrofes!!).
Aquests autors tinc la impressió que no només busquen retratar el món, també busquen expressar els seus sentiments, les seves pròpies emocions. Això fa que les seves fotografies estiguin relacionades amb el concepte de la imatge com a document d'un espai i d'un moment, i que posin l'esforç en mirar cap enfora i també cap endins, una fotografia, al capdavall, d'autor, lírica, en primera persona, i que ens aporta alguna cosa més que una simple visió que només requerís uns ulls passius.
Fotos que, en definitiva, parlen tant o més que la narrativa o la poesia!
Hi estic d'acord. La fotografia també pot ser artística, és evident. El que no m'agrada és que de vegades les retoquen tant que em semblen poc naturals.
ResponEliminaEntre els blocaires que visite hi ha grans fotògrafs o, almenys, a mi m'agraden molt les fotografies que fan (onatge i fanal blau, en són un bon exemple).
I tant que sí, hi ha fotos que parlen!
ResponEliminaOstres, aquesta foto que publiques... oi que és aquella nena colombiana que va morir després d'un terratrèmol? Si no m'erro, estem parlant de la segona part dels anys 80.
ResponEliminaTot un gènere, la fotografia, sense dubte. Per alguna cosa una imatge diu més que mil paraules, de vegades...
Estem en un món visual... i la fotografia és un altre forma d'expressió.
ResponEliminaTota la raó Mireia les fotografies poden ser testimoni, denuncia, o poesia o les tres coses alhora! i parlen, i tant que parlen!
ResponEliminaCompletament d'acord, Mireia, també en el llenguatge fotogràfic la tria del motiu, l'angle, la focal, la llum, les fotos autorebutjades... "poden" mostrar l'autor. I imagino que també cal practicar molt per aconseguir dir el que es vol.
ResponEliminaJo fins i tot parlaria de gènere, MIREIA. Estic d'acord amb tu.
ResponEliminaTotes les accions humans són projectives i ens retraten el conscient o el subconscient, com diria un psicóleg. Tota manifestació artística, sense prejudici del seu valor, tindrà l'afegitó de la seva expressivitat.
ResponEliminaSalutacions.
Mentre tothom tingui clar que la fotografia és, com molt bé dius, un subgènere literari (i, per tant, ficció), cap problema. Si confonem fotografia amb realitat, ens ensarronaran més sovint del compte.
ResponEliminaSí, la fotografia pot ser, i ho és sovint, molt literària. Diu coses o en suggereix, t'interroga, busca sorprendre't i fer-te pensar. La fotografia és una forma d'art, sens dubte.
ResponEliminaNovesflors és veritat, des que van aparèixer els fotoshops etc la foto s'ha desvirtuat una mica.
ResponEliminaParlen molt, Carme!
Només de vegades, Ferran. Sí, és una fotografia d'unes inundacions.
Galderich i Elvira gràcies per la visita.
Sí, Pere, i de vegades fins i tot les presses (i per tant la no-tria) donen com a resultat fotos que passen a la història.
Jordi, doncs sí, jo no em vaig atrevir a dir gènere, però està bé que ho hagis fet tu.
I tant , Alberich, això és el que volia dir, que no es tracta d'apretar un botonet i ja està.
David, ara t'escolto!!! TENS TOTA LA RAÓ
Teresa, una forma d'art que, tot i que em "diu" força coses, no sempre sé interpretar, per això deia en l'article que no en sóc gaire experta.
la fotografia no es un subgènere de res. És un art per si sola. I alguns fotografs són autèntics ARTISTES que capten la realitat amb la seva mirada particular. Fer una foto no és només apretar un botonet. És saber mirar i explicar una història amb una sola imatge, sigui amb una camera super senzilla o amb una càmera super sofisticada.
ResponEliminaUs passo l'enllaç de les pagines web de tres fotografs catalans excepcionals, autentics artistes de la llum i la imatge. I em consta que tots tres manipulen poc la imatge.
Alerta, que hi ha el deliciós perill de quedar-se enganxat passant fotos dels seus àlbums
Joan Tomas http://www.joantomas.net/ un retratista magnífic
Txema Salvans www.txemasalvans.com
Tino Soriano http://www.tinosoriano.com/
Jo també considero la fotografia com a art.
ResponEliminaNo totes les fotografies són iguales, cal saber fer-les.
La fotografia és una branca artística més, i hi ha imatges realment precioses. De fet, aquells que en saben tenen un gran do. Espero veure fotos teves aviat, segur que són bones!
ResponElimina... La fotografia és considerada com la vuitena de les belles arts. A mi em fascina. No només per tot allò que em pot arribar a dir, sinó per la seva capacitat d'aturar la mirada i ampliar el detall, per la força que té i per la seva permeabilitat amb la paraula i amb el so. L'art de fotografiar, de capturar i comunicar, crear i expressar sentiments i emocions és més que una habilitat, és també una sensibilitat...
ResponEliminaEstic segura que tots els artistes parlen a les seves obres dels seus sentiment, de les seves pors, encara que no ho sembli, ja sigui un escriptor, pintor, músic... (Clar que també hi ha molts tipus d'artistes però estic segura que la majoria és així). Perquè en el fons són persones inquietes que cerquen respostes. Diuen que l'art neix d'aquestes inquietuts...
ResponEliminaPer a mi és poesia visual...
ResponEliminaPer a mi és poesia viusal...
ResponEliminaLa fotografia és un art, o bé una tècnica que ha fet possible fer-ne un art; i com a tal, té gèneres i subgèneres. Tens raó amb el que dius, però jo diria que no vas encaminada en classificar la fotografia com a subgènere literari.
ResponEliminaCompletament d'acord, Mireia, ho expliques igual que jo ho veig.
ResponEliminaCrec que estaria molt bé el fet d'incloure-la dintre del món literari.
Jo també penso que és un art i que si arriba al cor, pot canviar el món! com la literatura!
ResponEliminaMerci pel comentari.
ResponEliminaDe fet l'art és art sigui quin sigui el seu format. M'ha quedat amb rodolí i tot!
viu i llegeix, Don Vito, Tonino, Màgia, Ariadna, Caterina Lèspolsada Miraculosa, Joana , Cèlia i Esther gràcies per deixar els vostres comentaris
ResponEliminaHola Mireia! Com estàs? Jo torno poc a poc, massa feina i massa coses han passat després de les vacances. Precisament, i a propósit del teu post, el dvendres vaig anar al World Press Photo al CCCB. Si no hi has anat, val molt la pena que hi treguis el nas, veuràs moltes fotografies d'aquestes que se't claven. I avui al meu bloc parlo de la il·lustració, imatges, al cap i a la fi, sense movimet, que parlen molt i que guardem dins nostre, d'alguna manera, com un record gravat per sempre.
ResponEliminaUna abraçada!
En una foto hi cap tot el que hi puguem veure i recordar. Una foto la completem nosaltres amb tota la nostra experiència de vida i si som receptius ens dóna tantes i tantes coses!
ResponEliminaM'agrada que reivindiquis la fotografia, Mireia. És de les coses més reals de l'art.
Vagi bé!
Lídia i Ricard,gràcies per la visita.
ResponElimina