comptador web

diumenge, 9 de maig de 2010

AUTORS AMB UN "GANXO" MISTERIÓS

Hi ha escriptors que tens la sensació que et deixen indiferent, que quan acabes alguna de les seves novel.les estàs convençuda que "ni fu ni fa" perquè no et deixen cap mena de senyal. Les acabes i les deses de seguida al prestatge, com si realment res del que t'han explicat hagués tingut la capacitat de fer-te evolucionar com a persona, com si res del que t'han transmès t'hagués impulsat a deixar-la un parell de dies a sobre de la taula abans d'amagar-la. Però, encara així, al cap d'una temporada tornes a començar-ne una altra, i no saps ben bé per què, ja que tens clar que l'anterior no et va agradar especialment.

Dels autors de casa em passa amb en Jordi Coca. Tret de LA JAPONESA (crec que l'edició de Proa és més interessant que l'altra perquè porta un epíleg que diria que convé llegir abans d'endinsar-nos en la novel.la), la resta de la seva producció literària no em diu absolutament res.
És una autor multipremiat (i curiosament SOTA LA POLS, amb la que va guanyar el prestigiós Sant Jordi, per mi és la més fluixa que li he llegit), però no acabo d'entendre per què. Malgrat tot una vegada i una altra hi torno, i així fins a ... haver llegit ja sis novel.les seves!?

Amb els "de fora" em passa amb en W FAULKNER. Cap de les seves novel.les m'ha entusiasmat, però hi ha alguna cosa que també fa que de tant en tant hi torni. Potser és l'herència de la inhumanitat amb la que els humans han tractat a la resta (i que es troba encarnat davant nostre en la figura d'alguns dels seus personatges), potser és perquè les imatges, els sons i els contrastos narratius fan que totes les històries que ens explica vagin passant com una pel.lícula, o potser és perquè té algun "ganxo" especial que fa que quan acabi una de les seves novel.les pensi que serà l'última, però l'última no arriba mai.

48 comentaris:

  1. Interessant misteri el que planteges... No he llegit res del Coca, tot i que un dia o altre l'haig de tastar. Del Faulkner, només "Mientras agonizo", i em va agradar molt, tot i que, misteriosament no he repetit, de moment...

    ResponElimina
  2. Potser una cosa semblant em passa amb en Sándor Márai les 2 o tres darreres cada cop em van agradar menys i vaig decidir no tornar-lo a llegir. Però si hi penso, no sé si me'n podria estar si li publiquessin res de nou...

    No he llegit mai res d'en Jordi Coca i ara no sé si val la pena... ;-)

    ResponElimina
  3. Hola,Oscar, per si et serveix la meva experiència tal com dic en el post la que més m'ha agradat d'en Coca és LA JAPONESA. MIENTRAS AGONIZO no l'he llegit, si no aconsegueixo descobrir el misteri i, per tant, continuo amb Faulkner em posaré amb aquesta.

    Rita, d'en Marai en tinc una de cal i una d'arena.
    Que a mi no m'"atrapi" en Coca no vol dir que a tu no pugui fer-ho, Rita, has de tenir present que de vegades hi ha mooolta disparitat de criteris i gustos. Gràcies per la visita.

    ResponElimina
  4. A vegades no és l'autor el que ens enganxa o no sinó la novel.la. D'un mateix autor una ens agrada i l'altra no. És curiós però és així. Com els articles del diari d'un mateix escriptor...va a dies...
    bon diumenge Mireia!

    ResponElimina
  5. Doncs no et falta raó, Joana.
    Que tinguis una bona setmana! I gràcies per la teva fidelitat al racó.

    ResponElimina
  6. A mi generalment quan m'agrada (d'entusiasmar) un autor m'agraden totes les seves obres, unes més, d'altres no tant.., però normalment el to d'un escriptor acostuma a ser molt semblant en les seves obres i per mi el to és fonamental.
    A Coca no l'he llegit, Falukner només els relats i normalet, no he repetit, i Marai m'agrada molt i he repetit, tot i que és cert que no m'han agradat amb la mateixa intensitat que "la última trobada" (per a mi la millor), també m'han agradat.

    ResponElimina
  7. Hola Lolita (veig que has escrit 3 missatges, perquè els del dolmax també són teus, no?).
    El to d'un escriptor sol ser similar, però estic amb la Joana quan diu que d'un mateix autor de vegades una t'agrada molt i un altra no tant. Si fas un repàs per les ressenyes arxivades hi trobaràs les meves impressions lectores. Benvinguda al racó.

    ResponElimina
  8. Fins i tot dels autors més preferits, dels quals sempre em sembla que m'ha d'agradar tot... hi ha alguna novel·la que no m'agrada. I a l'inrevés també passa, un que no et fa ni fu ni fa... si per alguna raó insisteixes, potser alguna t'acabi agradant. Bona reflexió Mireia.

    Jo havia tingut des de f a molt temps el racó de la Solsisa enllaçat i no sé què va passar que l'havia perdut. Ara hi torna a ser.

    ResponElimina
  9. Mireia, els dos darrers misssatges que he escrit, han estat perquè em semblava que no se'm publicava el comentari i feia proves amb diferents identificadors... ara he vist que tot ha quedat publicat....
    Miraré les teves antigues ressenyes.

    ResponElimina
  10. Hola Mireia ! és que això de les lectures és molt personal....de Jordi Coca només m'he llegit un llibre i és perquè era sobre el pintor Hopper i a l'altre ..no sé però no m'ha cridat l'atenció....a mi hi ha autors molt consagrats que no m'agraden i altres que no deu conèixer gairebé ningú que trobo que són excepcionals...

    ResponElimina
  11. Ben retornada, Carme.

    lolita, no passa res. Fes una ullada a les ressenyes antigues, pots trobar llibres que et poden fer passar boness estones.

    I tant, Elvira!! De fet tu i jo en algunes lectures hem coincidit i en altres no, i és del tot normal. Això que dius d'autors que no coneix gairebé ningú i que trobem excepcionals és UNA SENSACIÓ MIOLT GRATIFICANT. Quan vagis a la llibreria fes una ullada a editorials com Viena, Asteroide o Minúscula, estan repletes d'autors desconeguts pel gran públic però que amaguen novel.les delicioses. Gràcies per la visita

    ResponElimina
  12. De'n Coca no n'he llegit res i de Faulkner, només The Sound and the Fury (que algun dia hauria de rellegir). Jo, si un autor no em diu res, normalment el deixo córrer (i, segurament, la culpa que això passi no és només de l'escriptor). La vida és massa curta i la quantitat de llibres que vull llegir massa llarga.
    Salutacions, Mireia!

    ResponElimina
  13. De Coca no he llegit res i és perquè algú amb critèri me'l va posar molt malament. De totes formes no descarto l'última novel·la que ha publicat sobre l'stripper Christa Leem, musa de la Barcelona dels 70 i, malauradament, morta fa un parell d'anys.
    Em permeto dir-li a Lolitalagarto que, naturalment, és lliure de dir que Faulkner és "normalet" o parla del llibre? Ho dic perquè qualsevol lletraferit ha de saber de quina alçària d'escriptor parlem quan ho fem de Faulkner, el gran novel·lista dels Estats Units. La seva obra no m'agrada sempre. Sovint em sembla difícil, pedregosa però el geni és el geni i es fa notar. "Llum d'Agost" o "Mientras agonizo" són fitas de la literatura universal.
    Un últim apunt sobre Marai: M'agrada però m'estic cansant d'un tema recorrent en les seves novel·les: pobres dolents explotant burgesos rics. "La dona justa" me las va acabar perquè de bons i de dolents totes les classes socials en tenen.
    Interessantíssim comentari el teu, Mireia. Entre tu i els teus lector m'heu fet escriure a raig.

    ResponElimina
  14. Jo només repeteixo l'autor si el llibre m'agrada molt però sí que reconec que de vegades no m'acaba d'agradar i tanmateix repeteixo. Bona reflexió!

    ResponElimina
  15. David m'ha fet gràcia això que dius que la vida és curta i la llista de llibres llarga. Per cert gràcies pels teus consells literaris, Canetti és una meravella!!!

    Glòria no pateixis, al Racó pots escriure missatges tan llargs com vulguis. Això que dius d'en Marai a mi em passa amb altres autors, m'agrada com escriuen però "maleeixo" que s'entestin en escriure sempre dels mateixos temes. Gràcies per la visita.

    Kweilan, jo una segona oportunitat gairebé la dono, però si el segon NO m'agrada aleshores sí que ja desisteixo d'aquell autor. Les excepcions són les que explico al post, en Coca no m'acaba d'agradar i... hi torno, i hi torno, i en Faulkner, com diu la Glòria, és un escriptor com la copa d'un pi però no aconsegueix que senti passió pels seus llibres, per això he escrit aquest post on explico aquesta dualitat misteri-curiositat lectora.

    ResponElimina
  16. Molt interessant, de dins em passa amb Quim Monzó i de fora amb Murakami.

    Besets

    ResponElimina
  17. A mi Faulkner em fascina. Torne sempre amb convicció, reservant-lo per als moments de lectura més conscient. Però puc citar un cas semblant al teu amb Paul Auster: mai no m'acaba de copsar, però de moment continue tornant. Potser perquè trobem que hi ha alguna cosa que ens atrau i no perdem l'esperança que un dia ens acaben enlluernant.

    ResponElimina
  18. Bona reflexió Mireia. Sovint no som conscients de que ens fa tornar a un autor, però si tornem és perquè hi ha quelcom que ens crida i no necessariament la veiem a primera vista. Jo sóc de repetir autors.

    ResponElimina
  19. Em resulta especialment interessant això que ens expliques avui, Mireia, perque fins avui només sóc capaç de "jutjar" obres, no autors. Un Murakami m'ha agradat, un altre no i el que recordo i amb allò que em quedo és quin llibre seu m'ha agradat i quin no; però no diria mai que Murakami, per mi, ha anat de pitjor a millor, per exemple.

    Fins i tot em costa "jutjar" obres, perquè no és rar que un llibre ens "costi" més o menys en funció del nostre estat d'ànim, de les nostres circumstàncies en una època de la nostra vida.

    ResponElimina
  20. Mireia, t'escric aquí perquè vas comentar-me en un apunt del meu bloc que t'interessava el llibre de Francesc Orteu sobre JOan Carretero. Jo me l'he llegit en un parell de dies. És molt i molt fàcil de llegir i és força amè. L'estil és molt curiós, dividit en capítols de 2 pàgines i basat sobretot en anècdotes sorprenents del seu pas per la conselleria. Tot i que el llibre no descobreix res sobre el pensament del Carretero l'he trobat molt interessant per recalcar la seva personalitat.

    ResponElimina
  21. Mireia, bona nit, bona reflexió però crec que no fas el plantejament adequat. Sota el meu punt de vista -i conscient de que puc estar equivocat- el teu problema amb Faulkner és el seu peculiar estil narratiu, molt influenciat per l'oratòria surenya (i per les "limitacions" -buf, espero que se m'entengui- d'un escriptor de formació autodidacta). Sí, la seva tècnica literària és complexa, com la de Joyce, però no és aquest el problema, crec la dificultat rau en aspectes de la seva prosa, com la llargària de les oracions o els interminables incisos. Si no t'enganxa Faulkner, ho lamento, perquè és potser l'escriptor més innovador -en la tècnica, en la psicologia dels personatges, en la creació d'un univers literari inmens, etc- de la narrativa del segle XX. Garcia Márquez, per posar un exemple, no s'entendria sense Faulkner. Des de les complexíssimes Abasalon, Abasalon!, As I Die o The Sound and the Fury, les de tall més "convencional" com The Unvicted o Go Down Moses, fins la més "lleugera" Sanctuary (les profusió de cometes denoten que l'elecció dels adjectius s'agafa per pinces :)) el llegat de Faulkner a la literatura universal és enorme. Clar, després del rotllo que m'he tirat, i que prego em perdonis, no parlarem del sr. Coca. Tampoc compararem Brahms amb el Fary, oi que no? ;) Per cert, no és que la vida sigui massa curta, el problema és que dormim massa!!

    ResponElimina
  22. Una interessant reflexió la que fas sobre els mecanismes subconscients que ens apropen o ens allunyen d’un autor. Opino que va molt amb la nostra subjectivitat; amb aquelles coses subtils que ens fan identificar o no amb ell. Hi ha cosetes intranscendents que es llegeixen amb fruïció i d’altres –d’obligada lectura per imperatius de l’”estar a la page”-que són, personalment infumables. Jo sóc dels que no han llegit mai sencer l’”Ulises” del Joyce, per exemple.
    Salut.

    ResponElimina
  23. Estonetes Murakami és l'"etern" autor pendent, NO HE LLEGIT RES D'ELL!

    Suposo que és això Xavier, per aquest motiu no tiro la tovallola i espero trobar allò que una vegada i una altra m'hi fa tornar.

    Hola, Mireia, sí, jo també sóc de repetir autors, i fins i tot de repetir quan una novel.la no m'ha agradat (com li deia a Kweilan crec que cal donar segones oportunitats)

    Totalment d'acord Ferran, de fet la primera vegada que vaig llegir el gran J Moncada no m'omplia, així que segur que era, com dius, per l'estat d'ànim, sort que vaig tornar-hi!!! (i que va canviar el meu estat d'ànim!!)

    Gràcies Babunski, era perquè tenia interès de regalar-lo, t'agraeixo el detall d'explicar-me com ha anat la lectura.

    Joan Carles no pateixis per la llargària del comentari. De fet m'ha an imat a continuar amb Faulkner perquè esmentes G Márquez (que m'agrada força)

    Sí, Alberich, va molt amb la nostra subjectivitat. Una altra cosa: t'he de confessar que amb l'Ulyses jo tampoc vaig poder!!!

    gràcies a tothom per fer del racó un espai de debat tan interessant.

    ResponElimina
  24. Del Coca no n'he llegit res però totes les referències que m'han fet -amics i coneguts- és que són novel·les massa fluixes... algunes arrenquen bé i avorreixen, però no ho sé pq no l'he llegit. De Marai també em diuen això. Vaig començar "Divorci a Buda" i la vaig abandonar...
    De qui ho llegeixo tot és d'Italo Svevo o Stefan Zweig... no m'han defraudat mai!!! Una abraçada, Mireia!

    ResponElimina
  25. Aixó és una esplèndida tertúlia! No m'he fet entendre bé pel que fa a Sandor Marai: M'és igual que escrigui sobre els mateixos temes ja que un ha d'escriure sobre el què creu saber. A mi el que em molesta és que sempra siguin dolents els pobres: lladres, traïdors i aprofitats de la burgesia generosa a la qual l'autor pertany. En el primer llibre -no en recordo el títol- un ric feia amistat amb un xicot modest i aquest últim es montava un romanço amb la dona del burgès...a "La dona justa", un ric s'enamora d'una noia molt pobra, donzella de la seva mare. S'hi casa saltant els obstacles socials i la noia resulta ser estafadora i adúltera...per l'amor de Deu! L'escriptira de Marai, això sí, és magnífica.

    ResponElimina
  26. De Coca no he llegit res, de Faulkner només El renou i la fúria i no he repetit. Potser que malgrat pensam que no ens "enganxa" existeix qualque cosa invisible que ens ha enganxat i ens fa tornar a l'autor

    ResponElimina
  27. Doncs, com has vist, Ricard no crec que sigui jo qui t'impulsi a llegir-lo. D'Svevo no he llegit res.

    I jo contenta amb la tertúlia, Glòria! D'acord, ara t'he entès, gràcies per l'aclariment.

    Aquestes coses invisibles són un dels secrets de la literatura, Aineta. Gràcies per passar pel racó.

    ResponElimina
  28. Mireia, he canviat de bloc i no m'agradaria perdre el contacte amb tu i el teu 'Racó de la Solsida'. No sabia com dir-t'ho i per això aprofito aquest canal per fer-ho. Ara sóc a http://blocs.mesvilaweb.cat/ricardgarcia i el nou bloc es diu 'Cupressus sempervirens'
    Salutacions!

    ResponElimina
  29. M'ha agradat el post, és original! Jo tampoc m'he llegit res d'en Coca... Però quan ho estava llegint pensava amb en Dan Brown, que enganxa però ja està (menys a El gran engany, que és dels pocs llibres que he estat incapaç d'acabar).

    ResponElimina
  30. Un autor multipremiat crec que no és garantia de res, només cal mirar les dues darreres novel.les premiades amb el Josep Pla, són un menyspreu cap al narrador català més important del segle XX.

    Faulkner crec que és un mestre, un dels 3 o 4 millors narradors del segle XX, però tampoc no és qüestió de convencer-te de res, si no t'enganxa no t'enganxa

    Abel

    ResponElimina
  31. A mi a pics m'ha passat però solen ser d'autors d'aquells que com s'han de llegir, al final, encara que no m'agradés el primer, sempre caic amb un segon llibre, passi el temps qe passi...

    ResponElimina
  32. Jo també ho he provat més d'una vegada, fins i tot dues, amb alguns/es autors, però noia... no he canviat d'opinió...

    ResponElimina
  33. Jo també ho he provat més d'una vegada, i dues, amb alguns/es autors, però noia... la cosa no ha canviat.

    ResponElimina
  34. Completament completament d'acord amb el teu post. Moltes vegades no puc entendre d'on surt la passió per alguns autors que no diuen res i que les històries que expliquen tampoc tenen suc, però tot és qüestió de gustos i hi ha gent que els hi enganxa... Ah, a mi tampoc em diu res de res Jordi Coca i no entenc el seu èxit. Molt bon post!

    ResponElimina
  35. Ricard Garcia, no et perdo la pista.

    Abel crec que necessito un post sncer per contestar-te, però intentaré resumir: els exemples que poses de guanyadors del PLA són dos periodistes, i això implica VENDA DE LLIBRES GARANTIDA (si no recordo malament EL SILENCI va vendre 45mil exemplars en menys de 9 mesos), si hi ha diners a guanyar a les editorials poc els importarà la qualitat literària, són EMPRESES.

    Bé, caterina, això d'autors que s'han de llegir jo fa temps que intento ttreure-m'ho del cap. gràcies per la visita.

    Sí, Joana, de vegades per més que ho intentem...

    Màgia, doncs ja en som dues a qui en Coca no ens diu res, el curiós del cas és que jo he llegit ja 6 novel.les d'ell, aquí hi ha el misteri!!

    ResponElimina
  36. Hola Mireia, m'he fet seguidora, tinc ganes de llegir-te amb calma, més tard ho faré. Endavant!

    ResponElimina
  37. doncs aquí em tens, un blog visita un altre i es troba una referència literària de les bones, seguirem visitant...

    ResponElimina
  38. Un misteri més que afecta als lletraferits com tots nosaltres. Suposo que, en el fons, sempre queda un pòsit dels llibres llegits, per petit que sigui. També penso que inconscientment ens resta l'esperança que el pròxim llibre de l'autor en qüestió ens digui més coses. O, simplement, la curiositat i la vena massoquista, que potser hi és. Enigmes.
    No sé, Mireia, si coneixes el meu bloc "El fil d'Ariadna", perquè veig que aquí només hi tens "A l'ombra del crim" i "El racó de l'Anna". El "Fil" és precisament més literari i hi ha obra de creació, comentaris sobre autors i reflexions sobre lectures. Potser t'agradarà. T'envio l'enllaç.
    http://blocs.mesvilaweb.cat/manelmora (aquest manel mora és el meu marit, perquè va obrir ell el bloc per a tots dos, però al final me l'he quedat jo).
    Una abraçada,
    Anna
    NOTA: Estic contenta, avui no tinc cap pega per escriure aquí.

    ResponElimina
  39. Gemma, passa quan vulguis i fes una ullada a les ressenyes antigues de llibres, pel.lis etc. gràcies per la visita i espero trobar-te per aquí aviat.

    Tati, passa sempre que vulguis, ara t'enllaço aquí al blog, fins aviat.

    ResponElimina
  40. Hola, Anna Maria, que bé que tu i el meu blog "hàgiu fet les paus" i puguis escriure-hi sense cap problema tecnològic.
    Com bé saps llegeixo els alytres dos blogs, però aquest que dius no el tenia localitzat, ara mateix et faig una visita i l'enllaço. Gràcies per ser una visitant fidel al racó.

    ResponElimina
  41. Voldria recomanar 3 llibres de Jordi Coca

    LENA

    LOUISE:un conte sobre la felicitat

    LA JAPONESA

    Com a escriptor pot agradar poc o molt, però s´ha de reconèixer el seu gran domini de la llengua.
    Imma

    ResponElimina
  42. Estic d'acord amb tu, però cap dels dos autors són massa propera a mi. Un petó, MIREIA.

    ResponElimina
  43. Quines coses et passen, Mireia! A mi si no m'agrada un autor no hi torno. No he llegit res de'n Coca i amb en Faulkner no vaig tenir paciència, ho vaig intentar i com que no m'agradava vaig plegar. Penso que un llibre t'ha d'entrar des del principi, no sóc dels que esperen a la pàgina tal per a descobrir que el llibre està molt bé.

    ResponElimina
  44. ... Sí, tens raó, a mi també em passa amb alguns escriptors i escriptores. Temps després de llegir-los, en la llibreria, et sorprens agafant una altra obra seva, sense saber ben bé per què hi tornes... com si no volguessis tancar cap porta ni finestra a la seva lectura...

    ResponElimina
  45. Hola, Imma, gràcies pels teus suggeriments.

    Gràcies per la visita i per la teva fidelitat al racó, Jordicine.

    Ja ho veus , Sílvia, sóc ben tossuda!!

    És això, Ariadna, la tossuderia ens fa no voler tancar portes. gràcies per la visita

    ResponElimina
  46. Ostres, ara me n'adono que en el comentari que fas al meu comentari... tornes a parlar d'en Jesús Moncada!! Déus, és evident que em dec estar perdent alguna cosa molt interessant!

    ResponElimina