comptador web

diumenge, 25 d’abril de 2010

EL PIANISTA



Generalment sempre diem que val més llegir el llibre que la pel·lícula, però recordo que quan vaig sortir del cinema (fa ja 7 o 8 anys) després de veure EL PIANISTA em vaig dir: si la pel·lícula es basa en algun llibre (cosa que ara mateix no recordo), no el vull llegir.

Sí, com us ho dic, em va agradar tant la pel·lícula que em vaig estimar més no saber si hi havia una novel.la al darrera.

El pianista jueu Spilman i la seva família es veuen obligats a deixar la seva llar. El protagonista es guanya la vida tocant el piano a un restaurant d'un altre jueu, però els esdeveniments van complicant-se a poc a poc...

Té alguna seqüència d'aquelles que fan que et plantegis si , de vegades, no deu ser veritat que una imatge val més que mil paraules (i us ho dic jo que sóc una lectora empedreïda, una apassionada de la literatura!!!)


És una d'aquelles pel·lícules que focalitza la nostra atenció en els aspectes realment "observables" , deixant a un costat qualsevol pretensió transitiva de l'autor-director (que, per mi, és el que fa que altres pel·lícules que se centren en fets històrics reals siguin més fluixes). A EL PIANISTA la "ideologia" no és l'origen del film, sinó el "resultat final" de la mera existència de l'obra, un pur efecte del sentit, una simple imatge que el text projecta cap a l'exterior i que fa que sigui una delícia de pel·lícula.

51 comentaris:

  1. Estic totalment d'acord amb tu! Una delíciosa i escarbadora pel·lícula!

    ResponElimina
  2. La pel.lícula era molt bona per força ho ha de ser el llibre..oi? almenys esperem que sigui així

    ResponElimina
  3. S’ha dit abastament que la diferència que hi ha entre l’obra literària i la seva versió cinematogràfica, consisteix en que en la primera hi juga molt més la imaginació pròpia, quan al cinema aquesta ha passat pel sedàs de la subjectiva visió del director. Quan aquest és capaç de millorar-la , “ens agrada més que el llibre”. En el supòsit que planteges de “El Pianista”, coincideixo en que és un excel•lent film i confesso que no he llegit el llibre...M’ha passat algunes vegades i és quan el director acaba millorant la obra original, sovint mediocre, com es donava amb els autors de la “nouvelle vague”. Aquests sovint feien obres magnífiques de novel•les desconegudes, com les que per aquí feien en Marcial Lafuente Estefanía o la Corín Tellado, que com ja saps eren autors per encàrrec i de tres novel•les a la setmana.
    Salutacions.

    ResponElimina
  4. Jo tampoc no he llegit el llibre però la pel·lícula és preciosa.

    ResponElimina
  5. Hola maca
    si, va anar molt bé la Diada :)
    Estic d'acord amb tu, la pel.licula em va impactar! i el final!
    com ja et vaig comentar, moltes vegades no tinc temps per llegir, i és més rapit per a mi veure una bona pel.licula, jo també et faig una recomanació, si pots, compra el Publico cada divendres, regalen pel.licules francament bones.
    Un peto

    ResponElimina
  6. Efectivament, Mireia. És una pel·lícula impactant on es viu la guerra des de l'obligatòria reclusió de l'amagatall del protagonista. Ja deus saber que està basada en un fet real. Ah! Jo sempre he passat de llarg quan he vist el llibre.
    Estupenda crònica.

    ResponElimina
  7. La literatura i el cinema tenen discursos molt diferents. Per això jo les contemplo independentment. Per exemple, 'Dracula' de Coppola m'agrada però no té a veure amb la idea que transmet Bram Stoker, per començar Dracula mai s'enamora de Mina ni hi ha cap història prèvia sobre la seva vida. Només es tracta de bones i males pel·lícules i bons i mals llibres.

    ResponElimina
  8. Absolutament d'acord amb el teu anàlisi. Tan "El pianista" com "La llista de Schindler" han estat d'aquelles pel·lícules que et marquen i tampoc he fet res per trobar si hi són els seus respectius llibres o no...
    Bon post! ;)

    ResponElimina
  9. Personalment em fa una mica de ràbia, aquesta mania d'atacar tota pel·lícula basada en una obra literària, com si pel fet de ser-ho hagués de ser un xurro. El llenguatge d'un llibre és diferent del d'un film; si la història és bona, m'han agradat totes dues "versions".

    Recordo "El pianista" com una bona pel·lícula.

    ResponElimina
  10. Mireia,
    El tema de l'holocaust sempre m'ha impressionat i m'ha fascinat. Acabo de llegir Negre de merda, que m'ha agradat molt, i a més, he descobert atrocitats duríssimes a la terra de les opurtunitats, a l'Amèrica on tot és possible, i mai millor dit.

    I pel que fa a llibres "petits", crec que tens tota la raó. Vull dir que per Sant Jordi ens envaeixen títols d'escriptors mediàtics i d'escriptors ja consagrats i és molt difícil que els altres ens puguem obrir pas. Els blocs fan una bona feina!

    Una abraçada,
    Núria

    ResponElimina
  11. Cèlia i Elvira, celebro que coincidim.

    Alberich m'ha fet riure molt això d'"autors de tres llibres per setmana"

    Sí que és preciosa la pel-li, sí, Novesflors, i molt ben estructurada audiovisualment parlant.

    Lucia els divendres que ho recordo acostumo a comprar el Público, i em sembla que a partir d'ara El País també regalarà pel.lis els diumenges.

    ResponElimina
  12. Glòria, gràcies per la visita, no sabia que era un fet real, sabia que el rerefons sí, però no sabia que aquest pianista va existir.

    bons exemples. Sílvia, merci.

    Sí, Joanfer. LA LLISTA també em va agradar molt.

    Per això he fet aquest post, Ferran. El 90% de les vegades preferim el llibnfre, però no es tracta de "matar abans d'hora" la pel.li. Gràcies per la visita al racó.

    Núria, compartim la passió per les obres (pel.lis i literatura) que tracten l'holocaust.
    pel que fa a això que m'esmentes de llibres petits (o no mediàtics) he de dir-te que procuraré sempre que tinguin un espai en el blog. Fixa't una cosa: no he vist mai a la llista dels més venuts una novel.la d'E Màrquez, ni de William Maxwell, ni de Jesús Moncada ... i han escrit novel3les magnífiques! Ara bé, tampoc no m'agrada caure en la postuta contrària i dir categòricament que un llibre que es ven molt ha de ser dolent, perquè sí que he vist darrerament M Barbal o Teixidor en llistes dels més venuts i crec que són escriptors excel·lents. Es tracta, doncs, com tu dius que els blogs "facin córrer" novel·les que sovint solen estar marginades a les llibreries. Tinc pendent comprar una obra teva, a veure si ho remedio aviat

    ResponElimina
  13. La pel·lícula éstà molt ben feta, és cert. No sabria dir-te si és millor que el llibre. De vegades, aquestes comparacions no tenen cap mena de sentit. Potser t'agradaria "Sense destí", basada en el llibre d'Imre Kertész. Salutacions.

    ResponElimina
  14. A mi em va agradar i emocionar moltíssim. El llibre no l'he llegit però no m'importaria.

    ResponElimina
  15. El llibre no l'he llegit. La pel·lícula és fantàstica! Un petó, MIREIA.

    ResponElimina
  16. Mireia,
    he fet una ullada pel teu bloc, proposes temes realment interessants.
    Només faré un conentari respecte dia de St. Jordi. Recordem que aquesta diada no és la diada de la literatura sinó del llibre. És molt normal que les editorials treguin llibres mediàtics, igual que ho fan les productores de cinema en determinades dates. Llibre no és sinònim de literatura, sinó de suport escrit.

    ResponElimina
  17. Doncs David no he vist "sense destí", gràcies per la recomanació.

    Celebro que coincidim, Kweilan i Óscar.

    Jordicine gairebé sempre coincidim amb les pel-lis!!

    Esther torna sempre que vulguis. Amb la matisació que fas tens raó, el que passa que fa ràbia que moltes vegades pel fet de ser el dia de les "novetats" la gent no pugui "accedir" a certs llibres.

    Gràcies a tothom per passar pel Racó

    ResponElimina
  18. Jo que, a banda de cinèfila i de lectora empedreïda, sóc una gran amant de la música, vaig sentir-me molt commoguda per la relació del nazi i el pianista que, gràcies a la música, sobrepassa qualsevol qüestió ideològica.
    La bellesa de l'art i el plaer intel·lectual per damunt de les desavinences més profundes.

    ResponElimina
  19. Record que la pel·lícula em va agradar, però no record gaire cosa més.

    ResponElimina
  20. És desesperant que no em funcioni això. Però si deixo missatges a molts blocs sense problemes. No ho entenc.
    Bé, ho torno a intentar. Volia dir-te que per a mi de la pel·lícula el més colpidor és la relació amb la música tant del nazi com la que es produeix entre tots dos. Per damunt de les diferències ideològiques i de la guerra, està el plaer de compartir l'amor per la música.
    Això, com a gran amant de la música, a fanda de cinèfila i lletraferida, em va encantar.
    A veure si ara rutlla, Mireia. Posaré anònim i a veure. Petons.
    Anna Maria

    ResponElimina
  21. pel.lícula colpidira.... em vadeixar la mateixa sensació Ciudad de vida y muerte... si no l'has vista te la recomano!
    petó

    ResponElimina
  22. La pel·lícula em va agradar molt. Però per mi el millor del Polanski (almenys del que he vist) és Repulsión. Petons

    ResponElimina
  23. Hua. Veig que va rutllar els dos cops. I, en canvi, el primer a mi em va sortir "ERROR" i un número vermell. Misteris.

    ResponElimina
  24. Anna, sembla que finalment el meu blog i tu ja sou compatibles!! Sí que emociona la relació que dius en la pel.li, sí.

    Aineta és el que passa amb els llibres i pel.lis que ens van agradar, no en recordem gran cosa però sabem que ens van deixar empremta

    Bargalloneta aquesta NO l'he vist, però venint de tu la recomanació TINGUES PER SEGUR que la veuré

    REPULSION no l'he vist, Marta, espero remediar-ho aviat.

    Gràcies a tothom per la visita al Racó

    ResponElimina
  25. Just ahir, Mireia, vaig anar a veure la pel.lícula "El concierto", que potser també t'interessarà...

    ResponElimina
  26. Totalmente de acuerdo, una buenísima película.

    ResponElimina
  27. Teresa, és una pel.li que vull veure aquesta d'EL CONCIERTO, a veure si puc fer-ho.

    Frank, coincidimos, pues, bienvenido a este espacio de debate y reflexiones.

    ResponElimina
  28. Una gran peli amb una banda sonora genial. Coincideixo del tot amb tu.

    ResponElimina
  29. A mi també em va agradar molt.
    Hi havia molta gent que em deia que era lentíssima i que es feia molt pesada, però jo la lentitud la vaig trobar més un encert que cap altra cosa. Com tu dius, fa que ens fixem en moltes més coses. Una pel·lícula lenta pot transmetre a vegades moltes més coses.

    ResponElimina
  30. Coincideixo plenament amb el que dius. Recordo que fa temps em van regalar el llibre i francament no m'he vist mai amb cor de llegir-lo perquè en tinc molt bon record de la pel·lícula i no el voldria distorsionar.
    Petons, maca!

    ResponElimina
  31. Tonina, gairebé sempre coincidim, som ànimes paral.leles, je, je.

    Exacte, L'home del sac, en aquest cas el ritme més aviat lent NO acaba sent un entrebanc i la pel.li flueix. Gràcies per la visita.

    T'ha passat com a mi, Rita, hem gaudit tant amb la pel·li que no hem volgut endinsar-nos en la lectura.

    gràcies a tothom per la visita.

    ResponElimina
  32. Una pel.lícula impactant que hauria de veure tot el món. Gran post.

    ResponElimina
  33. Recordo aquest llibre i aquest autor de quan estudiava, i més d'un me'l va recomanar (abans de la pel·li i tot). Serà qëstió de trobar-lo!

    ResponElimina
  34. Tampoc he llegit el llibre i crec que no ho faré. Em quedo amb la pel.lícula i la banda sonora.
    Ahir vaig anar a veure "El concert" en V.O
    tinc a Txaikovski al cap.
    Bon cap de setmana Mireia

    ResponElimina
  35. Estretadebering ja vaig comentar que jo el llibre no l'he llegit.

    Joana això de veure pel-lis en V O fa temps que no ho faig, sé que és "lo" ideal però és que el meu nivell d'anglès és mitjà i llegint subtítols em canso!! Ja he vist al teu blog que estàs amb energia lectora últimament, això està força bé, Joana, bon cap de setmana per a tu també.

    ResponElimina
  36. Recordo que em va impactar la primera vegada, la segona, la tercera... i ho continuarà fent...
    Salut!!!

    ResponElimina
  37. Mireia, jo tampoc he llegit, ni cercat el llibre.
    El film, al seu moment em va agradar moltíssim. Ara mateix el tornaria a veure.
    Gràcies per recordar-me'l.

    ResponElimina
  38. Diuen, i faig, que al mal temps bona cara :)
    gràcies nina, que tinguis tu també molt bon començament de setmana.

    ResponElimina
  39. No és gens fàcil escriure un llibre basat en un relat literari. En primer lloc perquè, com ja s’ha dit aquí, cada lector crea dins del seu cap l’univers contingut en l’obra literària; construeix els escenaris, posa cares als personatges i viu la història en funció de la seva pròpia vida i circumstàncies. Per tant, diria que hi ha tants relats com lectors. En aquest sentit, un guió cinematogràfic no deixa de ser una altra interpretació d’aquest món literari, en aquest cas del guionista que l’ha escrit. I la cosa no s’acaba aquí, perquè un guió és una obra incompleta que només existeix per a ser filmada o gravada en vídeo. És a dir que el director en farà la seva pròpia lectura; i també podem dir que, d’un mateix guió, en podrien sortir tantes pel•lícules com realitzadors. De fet, els “remakes” són això, versions d’una mateixa història.

    En segon lloc –també s’ha dit-, la literatura i el cinema són llenguatges diferents, i cadascun té les seves pròpies normes, gèneres, estils i formats. D’entrada és molt difícil sintetitzar una novel•la de sis-centes pàgines en un guió de 90 a 120-130 pàgines (a pàgina per minut). Cal extreure’n l’essència, el tema de la història, i explicar-lo a través d’un relat que ha de tenir una estructura molt precisa, i d’uns personatges sòlids i ben construïts amb els quals s’ha d’identificar l’espectador. En aquest procés de síntesi hi ha moltes coses de l’obra literària que cauen pel camí; subtrames, detalls, matisos que enriqueixen el relat i li donen volum i color. Per això, generalment, sempre que anem a veure la pel•lícula d’una novel•la que ens ha agradat molt, trobem que hi falten coses i sortim del cinema un pèl decebuts.

    No sé si hi ha un llibre de “El pianista”. Si existeix, la peli és una magnífica adaptació perquè és una pel•lícula molt bona. Recordo una adaptació que em va entusiasmar i que és una de les meves pelis preferides: “Muerte en Venecia”, de Visconti. I també hi ha pel•lícules que superen la novel•la original, com “Los puentes de Madison”. Primer vaig veure la peli i després vaig llegir el llibre. I em quedo amb la pel•lícula! I dissabte passat vaig veure “Milenium 3”, dues hores i quart de bon entreteniment que em van passar volant. Vaja, que crec que és una molt bona adaptació (aquesta i la primera), tot i que els llibres tenen moltíssima més teca que no surt per pantalla.

    Osti, em temo que m’ha sortit un comentari més llarg que l’entrada! Bé, doncs, gràcies si heu arribat fins aquí.

    ResponElimina
  40. Gràcies per la teva visita. De Joanes, que jo conegui, en som 3, ja saps, "lo bueno abunda".

    ResponElimina
  41. No he vist la pel·lícula encara tot i que m'han dit que és molt bona. A vegades però (poques), hi ha films que superen els llibres. Potser aquest sigui un cas perquè almenys jo de la novel·la en desconec l'autor i com va funcionar al mercat...

    ResponElimina
  42. La pel·lícula fa posar els pèls de punta, però és preciosa en alguns instants. L'he vist una pila de vegades i sempre li trobo quelcom de nou que em fa reflexionar sobre tot.

    ResponElimina
  43. joan no et preocupis per la llargària del teu comentari, ha estat MOLT INTERESSANT. "muerte en vcenecia" també em va agradar força. Gràcies per la visita.

    Sí, Joana. em sou tres que jo conegui. Benvinguda al blog.

    Caterina, a veuree si trobes temps i la veus, t'agradarà.

    Màgia, sí que és preciosa, i passa això que dius: quan més cops la veus més coses li descobreixes (això també passa amb els grans llibres)

    ResponElimina
  44. Hola Mireia!

    A mi també em va agradar molt la pel.lícula, però La Lista de Schindler m'agrada encara més.

    Un abrac!

    ResponElimina
  45. La Llista també em va agradar, gràcies per la visita Alícia.

    ResponElimina
  46. Pobre Szpilman! La pel·lícula no està basada en cap novel·la, sinó en les seves memòries. Tinc la primera edició catalana, publicada per Empúries el febrer de 2002 (la pel·lícula la van estrenar el desembre del mateix any), i al pròleg el seu fill explica que Szpilman en va escriure i publicar una primera versió l'any 1945, i que "això li va permetre suportar les terribles experiències de la guerra i alliberar la seva ment i les seves emocions per poder continuar vivint". Però les autoritats polítiques poloneses d'aleshores la van retirar de la circulació. Com diu a la solapa, "en ple estalinisme era un llibre massa incòmode per a una Europa de l'Est que no podia ni volia admetre la complicitat de tots aquells russos, polonesos, ucraïnesos, lituans i fins i tot jueus que havien col·laborat amb el nazisme".
    Tot això és per dir-te que el llibre val molt la pena, és colpidor, amb imatges d'una cruesa devastadora, i també amb un missatge d'esperança en la humanitat, just en un moment en què ensenyava la seva versió menys humana.
    La pel·lícula és una bona adaptació, tot i que jo també sóc de l'opinió que el fílmic és un llenguatge diferent de l'escrit, que no només poden funcionar perfectament per separat sinó també complementar-se. Ara bé, Polanski va disposar de molts mitjans per fer-la, es veu en el resultat. Per això, quan dius allò tan repetit que "una imatge val més que mil paraules" has de pensar en la desproporció que hi ha entre escriure sobre un paper i rodar escenes fins al mínim detall.
    Perdona el rotllo!

    ResponElimina
  47. Cap rotllo, Enric, ja m'agradaria que sempre completessis tan meravellosament els meus posts!!!
    Moltes gràcies

    ResponElimina
  48. Una pel·licula que jo tampoc oblidaré mai.
    És molt interessant llegir la teva favorable crítica.

    Una abraçada

    Joan

    ResponElimina