comptador web

divendres, 8 de maig de 2009

QUAN LA POESIA ESDEVÉ PROSA



L'Eduard Márquez és un dels meus escriptors favorits. El vaig descobrir gràcies a la blogsfera (aquí), i he de dir que en els seus llibres hi trobo tot allò que necessito que m'aporti una bona novel.la: tria acurada dels mots, una musicalitat en el ritme narratiu i una prosa poètica d'alt nivell.

L'argument d'aquesta novel.la és senzill (ja vam debatir en la ressenya d'ULLS VERDS sobre la importància de l'argument, i per a mi és secundari): una ciutat assetjada per una guerra - no es diu en cap moment quina és, però els diferents elements ens fan pensar en Sarajevo-.

Tota la trama es desenvolupa amb un nexe comú: la música, que simbolitza la llibertat i la capacitat d'autoexpressar-se com a individu per part de l'ésser humà. Així, el concert d'Andreas Hymer en la seva ciutat en un moment en què es troba gairebé en ruines, és una reivindicació de l'ànsia vital que tenen les persones fins i tot en els moments més tràgics.

Espero que la història de la literatura catalana sigui prou "agraïda" i justa amb els escriptors que, com l'Eduard Màrquez, es preocupen per escriure amb una tria tan acurada de tots i cadascun dels mots que basteixen una novel.la.

És una novel.la excel·lent.

46 comentaris:

  1. la desconeixia. faré una ullada a la biblio que ara tinc la tauleta de nit una mica trista de llibres pendents.

    ResponElimina
  2. M'has convençut. Intentaré comprar-me-la i llegir-la.

    ResponElimina
  3. En aquesta novel·la sí que estem d'acord...ja fa força temps me la van regalar....és ple de sensibilitat, molt ben escrita....

    ResponElimina
  4. Doncs me'ls hauré de llegir, no he llegit res d'aquest autor.

    ResponElimina
  5. agafoel teu comentari i me'l guardo per a l'estiu. Una abraçada

    ResponElimina
  6. Sembla una molt bona recomanació. Veig que et va entusiasmar.

    ResponElimina
  7. Gràcies per la recomanació... hi ha vegades que no saps per on anar en qüestió de lectures i sort a través d'aquí es pot, fins i tot, escollir....
    Una abraçada!!!

    ResponElimina
  8. D'Eduard Márquez he llegit el llibre de contes molt breus "Zugzwang", i la novel·la "Cinc nits de febrer". No sé si saps que d'aquesta darrera novel·la es va fer una adaptació cinematogràfica, dirigida per Sívia Quer, i amb guió de la dramaturga Lluïsa Cunillé, que es va titular "Febrer". Jo devia ser un dels pocs que la va veure al cine, ha,ha... Deu ser molt difícil de trobar, no sé si s'ha editat en dvd. Jo és que sóc seguidor de la Cunillé, més que de l'Eduard MÁrquez, que, però, també em sembla un escriptor prou interessant. Aquest llibre que dius el llegiré si cau a les meves mans...

    ResponElimina
  9. Miraré de trobar-lo, les teves recomanacions són un encert.
    Besades.

    ResponElimina
  10. Mireia, al final em convencereu amb aquest autor. Cada vegada que en parleu tu o la Su tinc la sensació que m'estic perdent molt. Ja he posat ulls verds a la llista de pendents però potser aquest argument em crida més.

    ResponElimina
  11. Caram, el que em sembla gros és que ni em sona l'autor. Bé, no sé, sóc força lector i estic força al dia del que es cou... i em fot no conèixer EM. Pel que expliques i per com ho fas, el llibre en qüestió deu estar realment bé; queda anotat. Gràcies!

    ResponElimina
  12. Hola, Òscar, doncs això de la biblio sempre és una bona opció, que per això les tenim, anima la teva tauleta de nit home!!!

    Novesflors, ja veuràs com t'agrada.

    Celebro que coincidim , Elvira, potser passi que a a lgú no li agradarà... però almenys haurà de reconèixer que la manera d'escriure és fabulosa.

    Carme i Els del pit, celebro que hàgiu descobert l'Eduard Márquez aquí.

    Carina, l'estiu és molt bona època per llegir a l'ombra d'un arbre.

    Sí que m'agrada molt, Galderich.

    Benvimguda, Eva, sempre van bé els consells, però després hem de tenir en compte que cadascú té els seus gustos, jo no sóc pas cap garantia d'èxit, ja vas veure que amb ULLS VERDS va haver-hi diferents opinions, a la majoria els va garadar molt, però alguns van dir que s'havien quedat indiferents.

    Óscar Roig, no ho sabia , moltes gràcies.

    Tonina, s'agraiexen les paraules. Ja sé que ULLS VERDS et va agradar molt, però això no garanteix que ara DEL SILENCI DELS ARBRES t'agradi... com que es llegeix tres hores si t'hi poses ja m'informaràs.

    Hola, Mireia, efectivament al blog de SU va ser on el vaig descobrir

    Ferran, passa molt això que un autor no ens soni i resulta que escriu de meravella. És una injustícia, al contrari que en el món del futbol, on tothom coneix Messi, Etto o Cristiano Ronaldo, en el món de la literatura de vegades tothom coneix autors pek simple fet d'escriure novel.les que esdevenen best-selers, i GRAAAANS ESCRIPTORS passen desapercebuts.

    Gràcies a tots i a totes.

    ResponElimina
  13. Tornem a coincidir Mireia, "El silenci desl arbres" em va agradar.

    Abel

    ResponElimina
  14. Gràcies per la recomanació. No he llegit la novel·la però crec que és molt important que l'autor cuidi el lèxic i en faci un ús adequat. Pel que dius, sembla que en aquest llibre això és així. Fantàstic.

    M'ha agradat també aquest paper que té la música en aquest llibre...

    ResponElimina
  15. Sóc adicta a tot el que Labutxaca treu al mercat però feia un temps, per mor de tants llibre que tenc pendents, que no havia mirat les darreres novetats de la editorial. Me l'apunt perquè havia sentit a parlar molt bé del llibre. Gràcies per la ressenya ;)

    ResponElimina
  16. Tens raó, Mireia; és conseqüència del món on vivim, on al pensament se li dóna molt menys valor que a qüestions caduques i més aviat insubstancials. Sort que els qui gaudim de la lletra tenim les nostres fonts, d'on alimentar-nos!

    Bona setmana.

    ResponElimina
  17. Márquez és una "stajanovista" de la literatura. Les seves obres són com peces d'orfebreria desvestides de qualsevol floritura innecessària. Escriu i reeescriu els seus textos, de dalt i de baix, fins trobar la fórmula escaient (o almenys, això és el que ens va dir un dia). M'ho crec. Aquest llibre és una mostra del seu quefer. Agradarà o no; però és innegables que és un llibre ben estrucutrat i punyent. Basat en fets reals.
    Per cert: he acabat Ulls verds.

    ResponElimina
  18. No el coneixia, però en prenc nota ràpidament! :-)

    ResponElimina
  19. Me n'alegro, Abel.

    Ma-poc, si t'animes ja ho saps, el tens en butxaca per menys de 8 euros.

    Caterina, no és pas una novetat, té uns quants anys el llibre (tot que s'ha reeditat),per això no et deu sonar, si t'animes ja ens ho diràs.

    Ferran, me n'alegro que triïs les lectures en funció del blog, jo ja saps que et segueixo molt a tu en qüestions de política, on vaig una mica perduda.

    Completament d'acord, veí.

    Gràcies per la visita Rita.

    ResponElimina
  20. Segur que és un gran llibre. El tindré en compte. Per cert, el que dius del concert que ofereix el compositor, doncs em sembla que va succeïr realment, he vist les imatges i ho escoltat, en una bibloteca deruïda a Sarajevo per les bombes.

    Una abraçada molt forta Mireia, i gràcies per la teva feina!

    Àlex.

    ResponElimina
  21. Dimecres passat vaig tenir l'oportunitat de conèixer personalment a l'Eduard Màrquez a la Biblioteca Jaume Fuster, precisament arran d'haver llegit "El silenci dels arbres" al Club de lectura, convidat per la nostra animadora, la qual és veí d'escala. Puc dir que ens va impressionar el seu "savoir faire". Amb pels i senyals ens va explicar tota la "maquinaria" que va emprar per escriure la novel·la. És un artesà de l'escriptura. gairebé no vam preguntar-li res, ja que ens va donar tota mena de respostes abans de que poguéssim fer-ho. No es prodiga gaire en entrevistes, ni es deixa veure massa. Estic d'acord amb tot el que diu "El veí de dalt".

    ResponElimina
  22. Haurem de fer cas dels blogs i compartir aquestes recomanacions. L'apuntarem i a veure si el trobem i el comprem.
    Gràcies!

    ResponElimina
  23. un llibre excel.lent, boníssim i poètic

    ResponElimina
  24. Quan vaig fer l'escrit de El violoncel.lista de Sarajevo, l'Abel em va recomanar aquest llibre per la temàtica que és semblant. El vaig llegir i em va agradar molt. Una bona resenya la que has fet.

    ResponElimina
  25. Ara que estic una mica orfé de lectura, miraré d'agenciar-me amb algun exemplar.

    Et continuo espiant, gràcies.

    ResponElimina
  26. Anzili-Àlex gràcies a tu per l'anècdota i per passar per aquí.

    Marta quina sort haver escoltat l'Eduard Márquez.

    Lucy el tens en edició de Butxaca baratíssim (semblo una representant, je, je).

    Coincidim, doncs, Jesús.

    M'alegro que coincidim, Kweilan.

    Lo Carles, es llegeix en dues estonetes.

    Gràcies a tots

    ResponElimina
  27. Sembla interessant, me'l llegiré.

    ResponElimina
  28. Cert, Mireia. Les històries s'han d'explicar d'una forma especial.
    Jo estic amb Aiguafang, d'en Joan Lluís Lluís. Explica d'una manera sui generis i amb un ús del llenguatge molt particular.
    Salutacions.

    ResponElimina
  29. És llegeix en un tres i no res, Josep, i si tens temps tens més recomanacions pel blog.

    Ja ens diràs què tal, Jaume

    ResponElimina
  30. Crec que ja ho havia dit... Un llibre impecablement ben construït; amb mans d'ebenista; com el lutier de la novel.la. Sabies que l'episodi de la visita guiada al museu buit de quadres és real? Com el concert del violinista? La ciutat reflectida evidentment és SArajevo. Márqeuz és la constatació que no cal "palla" per fer bona literatura.

    ResponElimina
  31. Acabo de descobrir aquest autor, gràcies a tu. Merci! Jo a la blogosfera he conegut en Tibau, en Palazón, em Trigo, la Belén... M'encanta llegir coses de persones que conec. Un petó i fins aviat.

    ResponElimina
  32. Totalment d'acord Veí. Que escrigui tan bé i que a més eviti, com tu dius, "la palla", són dos elements molt positius.

    Jordicine el que volia dir és que la blogsfera és un context on descobrir lectures interessants que sovint estan allunyades dels grans vollums de vendes. I l'Eduard Màrquez me'l van descobrir en un blog, però no és el seu blog (que jo sàpiga ell no en té, però si estic equivocada em rectifiqueu, estaria encantada de visitar el seu blog)

    Gràcies a tots per la visita

    ResponElimina
  33. Sóc estranya. A mi em sembla que parleu d'un llibre que jo no he llegit. I l'he llegit. En Màrquez és un magnífic constructor d'artefactes narratius. Un escriptor de Taller d'escriptura. I ja està. Crec que li agrada més anar pels puestus parlant d'ell mateix que escriure. Com n'hi ha món.

    R.

    ResponElimina
  34. Benvinguda al blog, anònima R., com pots comprovar discrepo totalment del teu parer, però això enriqueix més el debat, així que benvinguda al racó. Qualsevol creació literària és un artefacte narratiu, ara bé, hi ha artefactes narratius que , tot i tenir 500 pàgines, els autors les creen amb pocs mesos. L'Eduard Márquez (segons ell mateix confessa, i jo m'ho crec), tarda entre 2 i 3 anys a escriure novel.les de poc més de 100 pàgines: és per això que hi ha musicalitat, una tria de cada mot que fa goig etc, etc.

    Jo només l'he vist en entrevistes televisives, si va als llocs a parlar d'ell mateix o no, no ho sé, però cadascú té l'eg que vol (o que pot), i em sembla que algú que escriu com ho fa ell el pot tenir ben i ben alt, una altra cosa és que la societat no accepti que un pugui parlar bé d'ell mateix, però sobre això no hi podem fer res (bé, només els hi acceptem als polítics, ells si que pensen que són els millors, i aleshores em pregunto, si el Messi és el millor jugador del món, quan se li pregunta, perquè ell no pot dir: "si, en estos momentos quizás sea el mejor" Si ho podem dir els altres milions de persones, perqueè no pot fer-ho ell??)

    ResponElimina
  35. Jo em situo en una posició intermèdia. no m'apassiona Eduard Marquez, però en un context en el qual gran part del que es publica és molt fluix s'ha d'admetre que els "currants" de l'ofici d'escriure com ell mereixen de ser llegits.

    Nèlida

    ResponElimina
  36. Mireia, que el noi trigui tres anys a escriure la novel·la no garanteix la qualitat. És lent. També li va caldre anar a Sarajevo. I fer fotos de totes les persones que va utilitzar per a crear els seus personatges. I instal·lar-se amb un luthier...I no sé quantes coses més. Clar que va trigar tres anys...dos se'ls va passar voltant.
    Remena bé la llengua, però això no el converteix en un gran escriptor. La Nèlida té raó. Ara tothom escriu -no sé qui farà de lector de tants escriptors-. En Màrquez no és pas dels més dolents. N'hi ha de pitjors. De molt pitjors. I de millors. Resumint, que en Màrquez no és precisament un Moncada, ni un Francesc Serés, per citar a un viu i català. Qüestió de gustus.

    Gràcies per l'acolliment, malgrat la discrepància.

    R.

    ResponElimina
  37. Hola anònim R, amb en Moncada coincidim, també m'agrada força. Sempre seràs benvinguda al racó, hi hagi discrepància o coincidència. Fins aviat

    ResponElimina
  38. Hola!

    M'enganxo a aquesta última conversa entre la Mireia i l'anònima R. per dir-hi la meva.

    La prèvia és indispensable i ja ha estat escrita: sobre gustos... no hi ha res a dir. Per exemple, respecto molt la feina d'en Serés, però a mi no em fa ni fred ni calor.

    Però el que sí hem de tenir clar -em sembla- és que tant en Márquez com en Serés són bons escriptors, sobretot, perquè dominen la llengua. I això no és fàcil, costa un esforç i una dedicació.

    Es publiquen i llegim molts llibres que, independentment de gustos i preferències, estan mal escrits. I això no hauria de ser així. I és de justícia destacar aquella obra literària que excel·leix en aquest sentit: la d'en Márquez i la d'altres -pocs, però hi són-.

    Heu començat a escriure mai un conte, o una novel·la, o un poema, o una obra de teatre, o un article, o un assaig? Segur que ho heu provat... I sabeu perfectament que no és gens fàcil, sinó que requereix aptitud i constància, com a poc.

    O sigui que qui aconsegueix fer-ho em mereix tot el respecte i, si a sobre, ho fa amb un domini de l'eina destacable (el nostre català cada dia més empobrit), em mereix també la meva admiració.

    Bé, perdoneu aquest comentari tan extens i gràcies per la paciència.

    Un petó,

    SU

    ResponElimina
  39. El domini de la llengua fa l'escriptor? No ho crec. Fa l'escrivent. El domini de l'eina es pot adquirir.Tu mateixa ho dius: qüestió d'una miqueta d'aptitud i constància. Una mirada i una veu pròpies, no. Per jo, aquesta és la matèria primera d'un escriptor.
    Tots portem un escriptoret dins. Jo al meu procuro no fer-li massa cas.

    ResponElimina
  40. L'anònima d'abans torno a ser jo, R.
    Sóc una pelma. Ja paro. Gràcies per aquesta estoneta.

    ResponElimina
  41. Et dono la raó en tot, Su.

    Anònim, R, de pelma res, pots passar sempre que vulguis pel racó i deixar la teva opinió, sempre serà benvinguda. Ah! Jo no sé pas si porto cap escritoret dins, dels mails i les ressenyes no he passat mai!

    ResponElimina
  42. Després d'aquests comentaris, el buscaré. Tot i això, em frena un comentari que has fet, que és l'argument. Ja ho he sentit en d'altra gent que l'argument no és el més important i jo hi discrepo. L'argument i la presentació de l'argument és la creativitat, que és el que atrau i aporta veritablement un autor. La resta és la ciència de com s'han de fer les coses... vols dir que només un filòleg pot ser escriptor? per això ens avorrim tant llegint! (ep, dedueixo que ja ho vau discutir, però m'espanta quan em diuen que és un llibre ben escrit i que no em fixi amb l'argument...

    ResponElimina
  43. No Cèlia, no volia dir queun bon escriptor hagi de ser filòleg 8de fet gairebé cap n'és), vull dir que en aquest llibre no hi busquis que l'argument et sorprengui perquè és senzill: una ciutat arrasada per una guerra i la gent sobrevivint-hi com pot. Vull dir que el que fa que sigui una (per mi9 molt bona novel.la és COM ACONSEGUEIX transmetre't tot el que hi ha a la ciutat. Com pots veure no és una qüestió de filologia.

    ResponElimina
  44. ... ¿Cal que es valori amb paramètres de lentitud o de rapidesa cada procés de gestació creativa, si la lectura ens captiva? La formació i desenvolupament de l'obra donen una visió que va més enllà del llibre que acabem de llegir, però no asseguren que el lector s'hi hagi endinsat. És el conjunt de personatges ben aconseguits, de situacions ben resoltes, de diàlegs plens de força, de donar veu al sensible, el que forja la novel.la. Però, per a que tot aquest engranatge funcioni, cal el domini de la llengua. L’escriptor no escriu per compte dels altres, com si ho faria un escrivent, sinó que ho fa per a si mateix. Per mitjà de les paraules ens arriba la seva veu, i, és el què diu i com ho diu, el que fa que, relament, la seva creació ens captivi o no…

    ResponElimina
  45. estic d'acord amb el que dius, Ariadna. Gàcies per la visita

    ResponElimina