comptador web

dimecres, 22 d’abril de 2009

PLANTA CUARTA



Una altra pel.lícula que em va agradar força. El seu director és l'Antonio Mercero, injustament encasellat per sempre com "el director de verano Azul".
El mèrit de la pel.lícula és la magistral combinació que fa de drama i humor.

Tracta un tema tan delicat com el càncer, inserit en algunes seqüències on se'ns escapa el riure. I crec que això és possible perquè, com les partitures de l'òpera, la pel.lícula entra en un sistema de narració dotat d'un cert grau de consciència d'ell mateix, un bon nivell de coneixement (del patiment de les famílies) i un grau de comunicativitat amb l'espectador molt important.

Una de les coses que més em va agradar va ser que té poques seqüències amb un punt de vista subjectiu - d'informació impresa que llegeixen els personatges-, ja que gran part del fil temàtic l'extraiem d'un sistema de referència més aviat objectiu, i aquest detall, com que es tracta d'una malaltia molt delicada, em va semblar molt digne.
Una pel.lícula molt recomanable.

31 comentaris:

  1. D'aquest nen protagonista vaig veure fa temps "El Bola", i em va agradar.
    Gràcies per la recomanació.
    Salutacions

    ResponElimina
  2. Vaig veure aquesta pel·lícula al cinema, ja fa anys. Recorde que em vaig riure tot i que són nens malalts.
    També "Verano azul" era la meva sèrie preferida quan era petita, jeje.
    Salutacions

    ResponElimina
  3. Me la vaig perdre malgrat les bones crítiques que va rebre i les ganes de veure-la. En fi, una menys...

    ResponElimina
  4. M'agradaria veure-la! A vegade s et queden pelis pendent s i després no hi penses més. va bé que mne la recordis.

    ResponElimina
  5. Sí, Jaume, aquest nen (ja no tan nen), Juanjo Ballesta ho fa força bé. El Bola em va commoure.

    Hola, Lucy, a això em referia, aquest és el mèrit, tracta un tema molt seriós però et fa riure, ho combina amb molt de talent.

    Galderich i Carme, sempre hi sou a temps.

    Gràcies a tots per la visita. I bona diada de Sant Jordi demà.

    ResponElimina
  6. vaig veure-la al cinema en el seu moment i després a casa en devedé i, ambdós cops, va agradar-me força. tot el que sigui desdramatitzar o relativitzar mitjançant l'humor em sol agradar.

    ResponElimina
  7. Gràcies per la recomanació. Jo no l'he vista, però a veure si trobo algun DVD...

    ResponElimina
  8. Uf... no puc parlar, però passar per això no és fàcil i tot i ser una pel·lícula, hi ha moments massa reals, una abraçada!

    ResponElimina
  9. Hola Mireia,
    Reconec que soc molt sensible amb aquests temes i no m'he vist en cor de veure la pel•lícula ni llegir el llibre per molt ben feta que estigui.
    Una abraçada

    ResponElimina
  10. A mi em va agradar molt i el paper del Ballesta és boníssim.

    ResponElimina
  11. Jo també sóc de la generació Verano Azul, de les tardes de dissabte ( o era diumenge?). La peli no l'he vista, no sé si m'hi veig amb cor. He passat per una malaltia així fa poc en una amiga i no crec que l'aguantas. Però més endavant la tendré en compte.
    Una abraçada i bon Sant Jordi!!.

    ResponElimina
  12. Hola Mireia, ja t'he visitat i trobo molt interessant els temes que toques, segur que m'hi veus mes sovint per aqui.
    Aquesta es una peli molt i molt interessant que a mes es l'autobiografia, en experiencies i situacions mes que no en la història, del seu guionista Albert Espinosa, que val a dir que es un paio sensacional. Realment molt recomanable.
    Bon Sant Jordi.

    ResponElimina
  13. A mi em va agradar molt aquesta peli, però el tema és molt dur, tot i que el director va saber tractar-lo molt be.

    Glòria Maria

    ResponElimina
  14. Celebro que t'agradés, Óscar.
    Quan puguis ja la veuràs, ma-poc.
    El mèrit és aquest, Cesc, que tracta un tema delicat amb una naturalitat admirable.
    Ballesta ho fa molt bé, tens raó Kweilan.
    Més endavant, si t'animes, ja la veuràs, Tonina.
    Anna, espero que passis més cops per aquí.
    Glòria, gràcies per la visita.

    ResponElimina
  15. Et torno la visita al meu blog, aniré tornant per aquí. Per començar ja surts a la Meva Blogosfera.

    ResponElimina
  16. Hola Mireia:

    Doncs si, és una gran pel·lícula, jo la vaig veure i em va agradar molt. Però permet-me que resalti el guionista de la pel·lícula, més que el director, que és l'autor del llibre "el mundo en amarillo", doncs crec que és un gran guionista.

    Una abraçada molt gran, ens seguim a partir d'ara.

    ResponElimina
  17. Hola,gran pelicula, gran tema i gran forma de tractar-la per part del director i del espinoza.
    És un tema delicat i en la pelicula ens els tracten amb naturalitat, dues línies molt difícils de no creuar.
    Bona tot i el tema tractat.
    Ja era hora Miereia, tens moltes coses a dir!!!
    annna:)

    ResponElimina
  18. Mireia perdona si faig un comentari que no correspon al teu post...veig que m'has posat "al teus blocs que no us podeu perdre" però has posat el que faig amb els alumnes, el meu és l'altre: Si dubto és que sóc...ara que si és el que volies enllaçar-te...tampoc no hi tens res a dir. Però crec que ha estat un lapsus blogger

    ResponElimina
  19. Gràcies Mcbet.
    Anzili, celebro que t'agradés.
    hola, Anna, tenia menys tempss, per això no actualitzava el blog, la veritat és que mentre vegi que interessa el que dic intentaré continuar amb el blog, gràcies.
    Hola , Elvira, demà arreglo el que dius, efectivament ha estat un lapsus.
    Bon cap de setmana a tothom.

    ResponElimina
  20. Està bé la peli, tractar d'aquesto temes amb delicadessa no es gens fàcil, i penso que ho aconseguix......

    ResponElimina
  21. hola Mireia!! no he vist la pel·lícula, però m'has fet ganes de fer-ho prompte. Pense que qualsevol relat [audiovisual o no] que combine, com dius, la part més amarga de la vida amb uns tocs d'humor demostra el que precisament som les persones: ni completament desgràcia ni completament alegria, ni por ni valentia, ni completament bons ni completament dolents. Ciao!

    pd. gràcies pel detall d'enllaçar el meu blog!! ;)

    ResponElimina
  22. Quan veig pel·lis que tracten temes dramàtics, cada cop em faig més enrera a l'hora de veure-les. Però si aquesta malgrat tot és en clau de riure, doncs la tendré present per veure-la. Va tenir força èxit fa uns anys quan la varen estrenar i va rebre bones crítiques. A veure si tenc l'oportunitat de veure-la :)

    Besets!

    ResponElimina
  23. Jo també la vaig veure i la veritat és que impacta, al menys a mi...
    Una abraçada!!!

    ResponElimina
  24. La veritat és que està molt bé. Es una pel·lícula sense massa pretensions i molt ben interpretada. Un petó.

    ResponElimina
  25. si no recordo malament està basada en una obra teatral d'Albert Espinosa.
    La pel.lícula em va agradar molt en el seu moment,és tendra però gens sensiblera cosa que agraeixes amb una temàtica d'aquestes caracterítiques
    petonet

    ResponElimina
  26. Aquest és el mèrit que li veig jo a la pel.li, Albert.
    Gràcies per la visita German
    Sí, Caterina, aquesta combina dram i humor, amb una intel.ligència que fa que te l'aconselli.
    Eva i Jordicine, veritat que sí que val la pena?
    Crec recordar que sí, bargalloneta, però no n'estic segura.

    ResponElimina
  27. La vam veure fa molt de temps i ens va agradar molt també. Totalment d'acord, és recomanable.
    Sergi.
    :-)

    ResponElimina
  28. Et recomane molt aquesta pel·lícula: Knockin' on Heaven's Doorhttp://www.imdb.com/title/tt0119472/

    ResponElimina
  29. gràcies per la visita Sergi i Josep

    ResponElimina
  30. A mi també em va agradar molt aquesta pel·lícula, quin fart de plorar que em faig fer!

    Jo també sóc una persona que li encanta llegir i mirar pelis, tornaré a passar per aqui per veure les teves recomanacions.

    Un petó

    ResponElimina