comptador web

dijous, 2 d’abril de 2009

LITRATURA DE LA BONA A CASA


http://www.columnaedicions.cat/docroot/grup62/includes/llibres/fitxers/10635/ullsverds100.jpg

Començo el post dient que S'HA DE TENIR LLIBRETER! El meu, el de confiança, em va recomanar aquesta novel.la, i l'experiència ha estat molt gratificant.

Quan la vaig acabar vaig tenir de seguida la sensació que havia llegit una novel.la magnífica, d'aquelles que et deixen uns dies pensant en el protagonista.

La Sandra i la Bajoqueta se'm van avançar(a sota us deixo l'enllaç de la seva ressenya) així que he decidit no aprofundir gaire en aspectes concrets: sovint passa que si els lectors depositem moltes expectatives quan l'hem llegida pensem que no n'hi havia per tant, així que faré reflexions globals.

Fa anys a una escriptora de renom li vaig escoltar que les grans novel.les es caracteritzen pels petits detalls. Doncs bé, ULLS VERDS es troba farcida de petits detalls. Són detalls que ajuden a que la realitat ficcional es descompongui als ulls del lector/a, fins a l'extensió del seu propi impuls. La novel.la pretén per al seu protagonista una educació dels seus sentiments, de les seves inquietuds com a persona, cosa que fa que el lector/a tingui de què patir i què compartir.

El domini de la tècnica narrativa crec que se'ns ofereix en el contrast entre la mediocritat general de la societat que (ètica i moral), extensiva al món quotidià del protagonista, i la reserva on hi ha les tensions dramàtiques: com la germana del protagonista és capaç d'aconseguir que la seva filla prefereixi viure amb ella, la seva tia, que no pas amb els seus pares, per exemple.

Ja us vaig avançar el tipus de literatura que més em fa gaudir: quella on hi ha intercomunicació. Doncs bé, prepareu un llapis perquè Marc Pallarès, com en Pessoa, o com el nostre Eduard Márquez, va regalant-nos frases sensacionals, que us faran rellegir alguns paràgrafs amb molta fruïció.

Faré només un apunt sobre el final: tal com diu la ressenya de la Sandra els darrers capítols són literatura de la bona, amb una tria ben acurada de cada mot i, argumentalment, a la manera de Goethe, un pont entre l'ideal pur que sentim en la joventut i la passió que sempre pensem que s'ha clos en la maduresa.

Arriba Sant Jordi i molt sovint acabem per caure en el regal fàcil (l'obra mediàtica de torn), i després comprovem que aquell llibre queda oblidat. doncs bé, si regaleu aquest llibre crec que l'encertareu!!! Els bons lectors gaudiran d'un domini del català brutal i d'una prosa que meravella, i els "lectors menys avesats" jo crec que hi trobaran unes anàlisis de les relacions entre els humans molt engrescadores.

Sobre el domini del català de l'autor us he de confessar una cosa: jo volia estudiar filologia, però a casa em van dir que "em moriria de gana" (i, clar, em va tocar estudiar una carrera amb més sortida), així que quan trobo una novel.la amb aquesta capacitat d'expressió m'emociono (amb en Moncada em passa, per exemple).

En fi, només em queda concloure que és un goig trobar literatura d'aquest nivell a casa nostra!!!

Us deixo l'enllaç de la ressenya de la Sandra i la Bajoqueta:

http://terradellibres.blogspot.com/2009/03/ulls-verds-marc-pallares.html

A causa d'un petit problema familiar, crec que estaré un parell de setmanes sense poder actualitzar el blog, però quan tingui algun minut solt llegiré i deixaré petjada en els vostres. Fins aviat

78 comentaris:

  1. Si volies aconseguir que ens agafessin ganes de llegir aquest llibre, ho has aconseguit! Almenys per part meva...
    Un petó!

    ResponElimina
  2. El tenc per casa però encara no l'he començat. També me'l varen recomanar molt i no em vaig poder resistir a la temptació de comprar-lo :)

    ResponElimina
  3. Me l'apunte!

    Que no siga res eixe problema, per ací l'esperem!

    ResponElimina
  4. Esperem que no sigui res això que dius.
    He llegit "ulls verds" i m'ha agradat molt. La història és una mica dura, però és que la vida mateixa ho és. Efectivament tal i com diu el post que ens has enllaçat la prosa està miolt ben elaborada.

    Glòria Maria

    ResponElimina
  5. Gràcies per la recomanació! Per cert, quina llàstima això de la filologia, vols dir que n'hi havia per tant? jo sóc filòloga i sobrevisc (fins i tot ara amb la crisi) :-)

    ResponElimina
  6. ULLS VERDS és una novel.la com la copa d'un pi, ben construïda i amb una capacitat per transmetre sensacions brutal.
    La recomanaven al blog del llibreter fa cosa d'un mes. Els amants de la llengua gaudireu molt amb el seu vocabulari.

    Parlaves d'en Pessoa i precisament m'espera EL LLIBRE DEL DESASSOSSEC a la tauleta de nit.

    Abel

    ResponElimina
  7. Tens un blog que destil·la il·lusió i amor per la literatura i pel que tu mateixa fas...
    Bé, parlant de llibres:
    Vaig parlar un cop amb una editora, que da dir-me: "Les grans novel·les són les que et canvien". Sovint hi he pensat, i crec que és cert. Jo he trobat un altre indicador per detectar la qualitat d'una obra literària: "Les bones novel·les són les que et fan venir ganes d'escriure". Bé, segurament no li passa a tothom, però en el meu cas és així. M'ha passat amb Soldados de Salamina, i em va passar amb Camí de sirga, del gran Jesús Moncada, al qual esmentaves.
    En qualsevol cas, tindrem molt present la teva recomanació.
    Que vagi tot molt bé, i fins aviat

    ResponElimina
  8. No crec que sigui necessari distingir entre autors de casa i autors de fora , aquests "xovinismes", al meu parer, sobren en literatura. Maria Barbal, Jesús Moncada, Pere Calders, Jordi Coca... són grans, grans escriptors, però Coetzee, Roth, Garcia Márquez ... també ho són, i són de "fora".
    En qualsevol cas, aquesta novel.la ulls verds que resssenya vosté ja me l'havia recomanada un amic , el criteri del qual valoro molt, així que la compraré i la llegiré.

    ResponElimina
  9. Sento ser la nota discordant, fa dies que em plantejo si parlar-ne o no. M'he deixat endur pels comentaris dels lectors... la vaig agafar de la llibreria...i no m'ha agradat. Lamento no estar d'acord amb gent amb qui sovint coincidim però visca la diversitat lectora, no?

    ResponElimina
  10. Ais... Anava a dir que seria el que em compraria per Sant Jordi i ara, després de llegir l'esposada, no sé què fer... No en sabia res, miraré a veure si en trobo més ressenyes doncs...
    Gràcies per la recomnació i que no sigui res el que et mantindrà inactiva uns dies.
    Fins aviat! :-)

    ResponElimina
  11. jo l'he posat a la llista d'espera, però ja saps que és molt llarga i no sabre quan li tocarà

    ResponElimina
  12. Vaig llegir pels blocs que aquest llibre estava molt bé. I el vaig llegir i no n'he fet cap post perquè m'ha deixat indiferent. No trobo que aprofundeixi amb els personatges, ni en la stuació dels catalans a Mèxic ni res. No sé, l'he trobat molt sosso i molt poc atractiu. I es que de vegades és difícil coincidir.

    ResponElimina
  13. I que et puguis reincorporar aviat. T'esperem!!!

    ResponElimina
  14. Doncs sí, Myself volia aconseguir que el llegíssiu, tot i que ja veig que hi ha opinions discrodants (cosa que, clar, enriqueix el debat).

    Caterina ja trobaràs temps, el problema sol ser que se'ns apilonen les lectures.

    Res greu, de moment, Comtessa, però amb poc de temps lliure això sí.

    Glòria i Abel, celebro que us hagi agradat tant com a mi, que m'ha semblat una novel.la molt bona.

    Doncs sí Núria va ser una llàstima, qui sap si algun dia podré teure'm l'espineta, ara diuen que amb la UOC es pot anar estudiant a casa a estonetes.

    Jaume me n'alegro que el blog destil.li il.lusió, si tens l'ocasió de llegir "ulls verds" ja ens contaràs, a veure si desfem l'emapt d'opinions!!!

    Anònim no pretenia fer xovinisme, només volia dir: visca la bona literatura (que s'està fent palès que per a cadascú és d'una manera), i si, a sobre, l'autor és de casa, doncs de meravella!!!

    L'espolsada i Kweilan, gràcies per dir-hi la vostra opinió, en cap cas coincideix amb la meva, però és benvinguda igualment (la diversitat enriqueix l'Espolsada). Kweilan, jo crec que l'obra no té com a objectiu retratar la situació dels catalans a Mèxic, per mi els indrets són un pretext, tant e poble de partida com la societat d'acollida, l'obra parla de relacions entre humanes que condicionen la manera de viure el dia a dia, de pors, de com bastim el món etc. a més a més, hi ha la forma d'expressar-se, molt treballada. Però, en fi, entenc que no us hagi agradat, a mi em passa sovint que llegeixo crítiques positives i després no coincideixo.

    Mireia, no em parlis de llistes que la meva és inacabable i a sobre ara tinc poc temps! Però intenta colar-la a veure a tu que et sembla.

    Moltes gràcies per fer d'aquest racó un espai de debat de tertúlia.

    Rita, anima't a llegir-la i així desfem l'empat!!!

    ResponElimina
  15. Doncs jo també el tinc a casa. Entre els un i els altres, caldrà llegir-lo per prendre partit ;-)

    Salutacions cordials.

    ResponElimina
  16. Carai, aquests comentaris treuen fum! Molt bé, visca el debat i la diferència! Es confirma un cop més que el més important és que hi hagi lectors i que en els blogs puguem compartir les nostres opinions, que no cal que coincideixin, és clar!

    Mireia, ànims i que no sigui res...

    Salut i lectures,

    SU

    ResponElimina
  17. aquest post fa ganes de llegir-lo, de moment va al sac de les recomanacions

    ResponElimina
  18. Mireia gràcies per fer-te ressò de la meva mini-ressenya (comparada amb la teva una broma, la veritat).
    Kweilan, QUE NO APROFUNDEIX AMB ELS PERSONATGES???????? Sincerament, no crec que hagim llegit la mateixa novel.la, m'acabes de deixar al.lucinada.
    Quant a allò del retrat dels catalans a Mèxic tens l'OMBRA DE L'ATZAVARA.
    Per mi en literatura més que els petitts detalls l'iportant és allò que no es diu, allò que S'INSINUA. A ULLS VERDS a l'inici no s'aprofundeix en la situació social que hi ha al poble, l'abandone ràpidament. Molt més endavant, ja instal.lats a Mèxic, en el capítol en el qual ella necessita soletat i ell surt a passejar pels carrers de Veracruz, se'ns fa una descripció molt detallada de com era la societat mexicana, per mi és fabulós el joc d'insinuacions, kweilan fixa't que es lloa la societat mexicana però el que s'insinuen, subtilment, són els DEFECTES DE LA SOCIETAT DEL NOSTRE PAÍS, i l'autot ho f de manera magistral!!!
    Insinuaciuons d'aquest tipus n'hi han moltes.
    Suposo que és qüestió de gustos, i de que cadascu percebe la literatura d'una manera, però per mi aquesta novel.la és EXCEL.LENT.

    ResponElimina
  19. Kweilan estic d'acord amb tu. Jo també em pensava que havia llegit una novel·la diferent a la resta, perquè a tothom entusiasmava i a mi no m'havia dit res... però és qüestió de gustos!

    ResponElimina
  20. Espolsada i més que qüestió de gustos jo diria que busquem coses diferents. A mi em va cridar l'atenció que al blog del sr llibreter deien que el llibre creava consciència, aquesta és una de les coses que busco en la literatura, que creï consciència.

    Després hi ha una altra cosa, el 70% dels llibres que es publiquen són trama, trama, trama i més trama. Per mi les trames estan totes inventades ja, per tant més que el QUÈ m'interessa COM m'expliquen els esdeveniments, per això estic d'acord amb la ressenya de la Mireia, l'estil i la profunditat d'aquesta novel.la m'han il.lusionat molt (enmig de tant de boom editorial "totalment prescindibles"). No estic gens d'acord en què els personatges no tinguin profunditat: la figura de l'amic està molt ben definida, i la de la germana de Maties i... (bé no cal allargar-ho gaire, pensem diferent i ja està)
    Vaig llegir "Como se escribe un guión" d'en Chion, i deia que gran part del cinema que es fa avui "peca" del mateix, de pensar en trama, trama, i trama.

    Però bé, hem mantingut un debat interessant kweilan i Espolsada, i si a tots ens agradés el mateix seria molt avorrit; però petr a mi, ja us dic, un novel.lon! I la recomano a tothom.

    Abel

    ResponElimina
  21. Aquest debat em recorda el de l'home manuscrit d'en Baixauli.

    ResponElimina
  22. ... Tot just l'acabo de començar a llegir, me la va recomanar l'Olívia... m'agrada aquesta diversitat de lectures i opinions...

    ResponElimina
  23. Ei mireia,
    ja ets la segona que recomana aquesta lectura (primer la bajoqueta i ara tu) i bé l'haurem de fer. Fa uns anys que he deixat de banda la literatura catalana (des de les veus del Pamano del Cabré, que em va agrdar molt), però estic una mica saturada i necessito un descans, vaig estudiar filologia catalana i, això, necessito un descans, però aquest Sant Jordi regalaré Ulls verds a la meva germana, gràcies.

    ResponElimina
  24. Llibreter, Su, Viu i llegeix, Sandra, L'espolsada, Abel, Anònim, Ariadna, Veí de dalt, Carina, moltes gràcies pels vostres comentaris.

    Per tal d'enriquir el debat (i poder argumentar perquè em sembla una novel.la molt bona), aportaré alguns exemples de "petits detalls" (o d'INSINUACIONS, que diu la Sandra):
    Pàg 10: "l 'Art havia de servir per alguna cosa més que per ornamentar la realitat des de fora", aquesta insinuació-detall es tanca a la 182 "la bellesa de les persones va apaivagant-se a poc a poc en la vida, però resta immmortal en l'art" (no en faig cap anàlisi per no entrar en l'argument, pels que encara no l'heu llegit).

    A la 102 diu (parlant dels mexicans) :"una de les coses que més em va impactar va ser que els valors de la seva gent eren fluids i els judicis, pràcticament sempre provisionals", és una insinuació de com és la societat que ha deixat a l'altre costat de l'oceà.

    A la 118 diu : " vaig aconseguir que aquella escena passara a un nivell inconscient del cervell, al nivell de la creença, que és, gairebé sempre, incomunicable", frase contundent i fabulosa, que em remet a molts aspectes del món quotidià de l'ésser humà!!!

    En fi, només volia explicar perquè he fet una lloança d'aquesta novel.la, però en cap cas pretenc convèncer ningú.

    Fins aviat

    ResponElimina
  25. Que no sigui res Mireia i sí, els petits detalls fan grans els llibres, ja me'n havien parlat ja d'aquest :)

    ResponElimina
  26. Jo el tenia pendent de llegir des d'aquell dia que me'l vas recomanar i ara, amb aquest gran apunt, encara agafaré aquest llibre amb més ganes!
    tens raó que molts bons llibres ho són pels petits detalls i jo també sóc dels que s'apunten frases en llibretetes :)!

    per cert, sempre estàs a temps d'estudiar filologia :)!

    Espero que d'aquí poc ja tinguis més temps per ser per aquí!!!

    ResponElimina
  27. Jo també tinc llibreter, Mireia, i em coneix millor que la mare que em va parir. Hi ha llibres que ja no cal que els hi demani jo: me'ls posa ell a la pila de volums que compro sense a penes consultar-m´ho. I sempre l'encerta. I de tant en tant decideix no cobrar-me un dels llibres de la pila. Un llibreter així no té preu. Els bons lectors que no el tenen el troben molt a faltar, i jo els planyo.

    ResponElimina
  28. No trigaré molt a tenir-lo entre les mans....
    Aquest any Sant Jordi vindrà carregat de històries....
    Una abraçada!!!

    ResponElimina
  29. M'agrada el saber que realment hi ha contrastos i que això és justament el que enriqueix. N'havia sentit a parlar, ara em trobo entre l'espasa i la paret doncs gent com la Kweilan, la tinc ara per ara com a referent... A veure Sant Jordi que decideix, de moment en tinc un parell més d'apuntats, segurs.
    I t'he de dir que des que visc a Tàrrega, "no tinc llibreter" i és troba a faltar.
    Espero que no sigui res el que et farà aparcar durant uns dies.
    Petons.
    ;)

    ResponElimina
  30. Hola Mireia,

    M’he passat una bona estona llegit tot aquest reguitzell de comentaris. Trobo fantàstic aquest debat. Amb tot el que he llegit, per Sant Jordi serà un dels que em compraré. D’aquesta novel•la, Ulls verds, una col•laboradora del bloc m’enviarà una ressenya pel programa de Sant Jordi, ja veuré quina opinió tindrà.

    Fins aviat

    ResponElimina
  31. Hola,
    posats a fer recomanacions La màquina d´espavilar ocells de nit, Jordi Lara. Sis relats entre ficció i realitat, alguna pinzellada del món de la sardana, però no com la gent s´ho imagina.
    Imma

    ResponElimina
  32. Doncs animeu-vos a llegir-lo Cesc ma-poc! (si ma-poc sempre hi estci a temps, tot i que ara tinc poc de temps)

    Un bon llibreter no té preu, tens raó Joan.

    Està molt bé això de carregar de llibres per Sant jordi, Eva, per això us vaig fer la ressenya, perquè crec que amb aquest llibre podeu encertar el regal.

    assumpta és una llàstima que a Tàrrega no tinguis llibreter.

    Ja veus Rosa, al racó de la solsida hi ha molta diversitat d'opinions, i jo me n'alegro!

    Benvinguda Imma.

    ResponElimina
  33. molt correcte amb això que dius que s'ha de tenir llibreter....però això penso que ja està en desús, malaraudament, potser, ara tots correm a les grans llibreries, on la majoria de venedors, simplement són reponedors d'estoc, en aquest cas llibres, i si fas una consulta, han de còrrer al ordinador, per veure que està o no està, a mi personalment, no s'em occurriria pregunra-li's quin llibre em recomanen....una llàstima, però és aixó, hem de ser autodidactes a l'hora de cercar llibre....o amb l'ajut dels companys blogger, com tu....
    Salutacions

    ResponElimina
  34. L'has cuinat amb tan deliri que m'han agafat ganes de tenir-lo. Prenc nota i la propera adquisició serà aquest llibre. Faig molt de cas a les recomanacions particulars i no tant a les recomanacions mediatiques per la qual cosa penso que no em defraudarà.

    Au, gràcies.

    ResponElimina
  35. Benvingut , Albert. Efectivament, això és el que passa, que s'imposen les "grans llibreries", per això reivindico mínimament les de tota la vida. Ho deia algú per un altre blog: imagines que li preguntessis a un venedo de cotxes: aquest model porta ABS i que ho hagués de buscar a l'ordinador?!

    Lo Carles, gràcies per la visita, efectivament els blogs m'han interessat perquè són unes eines útils per fer anar el boca-orella, aquí jo recomanaré allò que em sembla literatura d'alt nivell (segons les meves inquietids, gustos etc), i com que no rebo res a canvi, pots estar segur que seré ben sincera.

    ResponElimina
  36. dons ja sou uns quants els blogs que recomaneu aquest llibre

    ResponElimina
  37. hola, sóc na Tonina i arribo aquí a través d'el racó del llibre. Veig que tens un blog molt divers i això m'agrada. T'enllaçaré per passar a veure't i gaudir d'aquesta meravella. Fins aviat.Et deix l'enllaç al meu.

    ResponElimina
  38. anima't a llegir la novel.la, Jesús, i gràcies per la visita.
    Hola Tonina, sí el blog de la Rosa és un dels que més segueixo, benvinguda al racó de la solsida, espero que tornis sovint

    ResponElimina
  39. Mireia, ja he pogut escoltar el programa de la Rosa, quin encant de dona,no?. Avui aprofitaré que vaig a Ciutat per cercar Ulls Verds, ja ho comentarem.Besades i fins aviat.

    ResponElimina
  40. Hola Mireia, gràcies per deixar el teu comentari en el meu blog. Estic veient el teu i m'agrada molt. Com bé dius estic llegint a Saramago (realment és el primer llibre que llig seu) i m'està atrapant totalment. Si vols recomanar-me algun d'ell...

    Una abraçada cuidate

    ResponElimina
  41. Sí, però els verbs irregulars mai no se senten culpables de la seva incongruència. Gràcies per gronxar-te al trapezi.

    ResponElimina
  42. Fael.lo, gràcies per la visita. D'en saramago em va agradar especialment LA CAVERNA, però com que té un cert regust filosòfic no m'atreveixo a recomanar-te'l. El més llegit i comentat d'ell és ASSAIG SOBRE LA CEGUESA, però aquest no l'he llegit.
    ASSAIG SOBRE LA LUCIDESA sí que l'he llegit i està bé. Però et diria que comencessis per L'HOME DUPLICAT (el tens en butxaca a preu molt econòmic), així començaràs a endinsar-te en l'"univers Saramago", tracta sobre la recerca de la nostra personalitat. Espero haver-te ajudat.

    Trapezista gràcies a tu per passar pel racó.

    Benvingut de nou, Jordicine.

    ResponElimina
  43. Si em permeteu recomanar un Saramago, em quedo amb L'Evangeli segons Jesucrist.

    ResponElimina
  44. hola Mireia, no coneixia el llibre; però la teua brillant reflexió m'anima a anar a trobar-lo a la llibreria!!!

    ResponElimina
  45. Ja tinc els ulls verds; vull dir, el llibre; els ulls, jo, els tinc marrons!

    ResponElimina
  46. Trapezista gràcies per la recomanació, aquest no l'he llegit.
    German i Jeroni m'alegra que les ressenyes serveixin per animar-vos a anar a la llibreria.
    Veí, jo estic rellegint-lo i encara hi trobo més coses que en la primera lectura, estic gaudint molt i molt!!!

    Gràcies a tots i a totes per fer d'aquest racó un punt de trobada i d'intercanvi d'opinions.

    ResponElimina
  47. El Boro del País Valencià me la va recomenar. No trigaré a llegir-la i a fer-ne un comentari al "Tinta xinesa".
    Ens llegim!

    ResponElimina
  48. Gràcies per passar pel racó, Biel, és un orgull que un dels blogaires més reconeguts i respectats passi per aquí.

    ResponElimina
  49. Després del debat tan aferrissat em vaig afanyar a comprar-la i llegir-la. Ara ja puc fer la meva aportació.
    l'intercanvi d'opinions m'ha recordat una anècdota:fa anys vaig anar al cinema amb els meus germans a veure Million Dollar Baby. Quan vam sortir-ne el meu germà va dir que era "sosa" (tal com diu algú per dalt referint-se a aquesta novel.la), i ho va dir perquè ell és fan de les Rambo, Roky etc. A la meva germana i a mi, en canvi, ens va semblar una bona pel.lícula.
    Aquí ha passat el mateix, no ens coneixem i cada lector és un món, a mi em sembla que de sosa en té ben poc aquesta novel.la, però segurament al meu germà sí que li semblaria.

    Com a lectora en aquesta novel.la he hagut d'anar trobant-me amb els sistemes causals i temporals dels fets narratius constantment, i això m'ha agradat.
    Un altre aspecte que m'ha agradat és que Mèxic i la seva societat funcionen com un motor antropocèntric i contradictori (alegre quan ells arriben i estan tristos, dur trist quan arriben a la vellesa). I l'estil, doncs jo no he llegit encara l'Eduard Márquez, però si té el mateix estil que el Marc Pallares aviat ho faré.
    Gràcies per la recomanació Mireia.

    Nèlida

    ResponElimina
  50. Me l'apunto per Sant Jordi!!
    i segueix amb les recomanacions!!!
    a partir d'ara ja et segueixo!!
    esper que ens retrobem ben aviat!
    una abraçada

    ResponElimina
  51. A mi m'ha agradat. El llenguatge és acuradíssim i talment dius, està farcida de petits detalls. M'ha deixat amb una paradoxa: AMOR vs egoïsme. Encara tenc el personatge del Maties ben a flor de pell.En faré una ressenya al meu blog.
    Gràcies i bon cap de setmana.

    ResponElimina
  52. Hola, Nèlida, celebro que t'hagi agradat.

    Bargalloneta passa sempre que vulguis, i esperem que t'agradi la recomanació literària.

    Tonina, tens raó, el vocabulari, per als qui ens agrada la llengua, és un regal meravellós. I el personatge d'en Maties... t'entendriex el cor. Tot just ahir vaiga acabar la segona lectura i encara n'estic més convençuda que és una novel.la magistral!!! Llegirem la teva ressenya amb molt de gust, Tonina. Fins aviat

    ResponElimina
  53. ana_villalonga@hotmail.com19 d’abril de 2009 a les 4:24

    Gràcies per entrar al meu bloc i per afegir-lo a la teva llista. "Ulls verds" acaba de passar ara mateix a la meva llista de llibres per comprar. M'han agafat moltes ganes.
    T'afegeixo als meus favorits i no dubtis que passejaré per aquí.
    Fins aviat,
    Anna

    ResponElimina
  54. Com que hi ha disparitat d'opinions (cosa ben sana, per cert) millor que per Sant Jordi, em deixi anar, com he fet sempre... i, tinc ben comprovat, que no per recomanats siguin els que més m'agradin!
    Gràcies per la visita, el bloc mare és Transparència, que va fent els seus fruits en d'altres blocs. Visita, però, aquell que et vingui més de gust!

    ResponElimina
  55. Ei Mireia... A mi també m'interessa molt la literatura i el cinema... El teu sembla un bloc estimulant. Jo també t'aniré llegint. Una abraçada.

    ResponElimina
  56. Passa sempre que puguis, ana.
    Cèlia, ja t'aniré visitant.
    Òscar, rebrem sempre les teves opinions de molt bon grat,

    ResponElimina
  57. No l'he llegit, Mireia, però ha generat tanta expectació i tants de comentaris que m'ho hauré de pensar...

    ResponElimina
  58. Ei Mireia que t'he fet cas i ja tinc Ulls verds en quan pugui et dic què m'ha semblat

    ResponElimina
  59. Elvira, que el gaudeixis molt, és un molt bon llibre.

    ResponElimina
  60. Hola Mireia,

    Et vaig fer cas i ja m'he cospit el llibre amb menys d'una setmana. La veritat és que està molt bé i de vegades m'ha recordat certs passatges de'n Pere Calders i les seves narracions explicades des de l'exili a Mèxic.

    Gràcies

    ResponElimina
  61. Celebro que t'hagi agradat lo Carles.

    ResponElimina
  62. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  63. T'he fet cas,Mireia
    M'he comprat el llibre, (per Sant Jordi), ara tinc entre mans Cautiva en Arabia de Cristina Morató que m'ha enganxat d'una manera gaire bé obsesiva, però després llegiré aquest.
    Ja et donaré la meva opinió , si vols!!
    una abraçada

    ResponElimina
  64. Al suplement de cultura del diari AVUI el Joan triadú diu que aquesta novel.la és - textualment- "una obra d'art", en parla meravelles.

    ResponElimina
  65. Mireia em sap greu però en quant a Ulls verds, que ja el tinc les tres quartes parts llegit, no puc dir pas que m'estigui agradant, em sap greu però en tot cas m'ha passat com a Keweilan i L'Espolsada, potser estic llegint un llibre diferent...de totes maneres la diversitat d'opinions és la que enriqueix la vida, i la lectura...tanmateix gràcies a tu me'l vaig auto regalar i l'estic llegint...llegir sempre és bo. A Joan Triadú és evident que li deu haver agradat molt el llibre....a mi no m'està agradant gaire...tot llibre és una obra d'art...de l'art d'escriure...Mireia ja coincidirem en alguna lectura....

    ResponElimina
  66. Anònim ja ho vaig llegir, ja, és gratificant coincidir amb el criteri d'en Joan Triadú.
    Elvira, clar que coincidirem en altres lectures, això segur!!!
    Gràcies a tots per passar pel racó

    ResponElimina
  67. Gràcies per la recomanació, i que sigui un problema lleu!

    ResponElimina
  68. a veure si la llegeixes, Cèlia, t'agradarà,

    ResponElimina
  69. A la llista dels llibres per l'estiu...

    ResponElimina
  70. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  71. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  72. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  73. Ara ja l'he llegit jo i he tingut una opinió diferent de Sandra, però jo ho vaig intentar :)

    Veig que a tu si que et va agradar i molt :)

    Dues opinions Ulls verds

    ResponElimina