Entre ressenya i ressenya crec que vindrà bé algun tema extraliterari. Avui us proposo una reflexió sobre la televisió.
Quan se li pregunta a la gent per què veu la tele sol oferir respostes poc concises "perquè és divertida", "perquè hi tinc costum" ... Són explicacions poc raonades, i posen de manifest el desconeixement que molt sovint tenim sobre nosaltres mateixos, tant del nostre comportament general com del nostre com a receptors de comunicació.
Jo crec que l'eficàcia socialitzadora de la televisió es basa en bona mesura en aquest desconeixement. Els especialistes en comunicació (sobretot els publicistes) m'atreviria a dir que saben més de nosaltres que nosaltres mateixos. I en aquest avantatge -els seus coneixements i e desconeixement dels receptors- en basen l'eficàcia del mitjà.
No sé on vaig llegir que un professor de comunicació d'una universitat americana va dur a terme un experiment: va preguntar a centenars de persones què consideraven que era important en el cafè. Entre els factors esmentats pels entrevistats hi havia l'aroma, el cos, la consistència, la frescor i el preu.
Al seu laboratori va fer que hi preparessin un cafè que contenia totes aquestes qualitats, però era incolor. Era un cafè més pur que el que es ven. En canvi, la majoria de gent a qui el va oferir per tastar-lo EL VA REBUTJAR, perquè, a diferència del cafè "habitual", no tenia color.
El color no havia estat esmentat per cap persona com a element d'importància!!!
Si apliquem l'anècdota a la reflexió que vull fer sobre la televisió podríem dir que la major poart dels espectadors no són conscients del motiu pel qual els atrau. Jo suposo que agrada, fonamentalment, perquè conta històries, perquè és el regne de la fabulació. I els relats fascinen perquè, a més a més de satisfer necessitats de fabulació i fantasia, incideixen en l'àmbit de les emocions, les activen i les orten cap al punt més elevat d'intensitat.
Què en penseu?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Mira, ni fet expressament jo ahir també parlava de sèries.
ResponEliminaNo m'havia parat mai a pensar , però em sembla que deixant de banda el tema entreteniment, hi ha una bona part de ritual. A casa mirem la tele ben sopat, quan ja està tota la feina feta: m'agrada prepar-me un cafè amb llet ( amb color de cafè) i estirar-me amb la manteta.
Hola Mireia,
ResponEliminaMolt bona, aquesta reflexió sobre la televisió. La veritat, mai he pensat que és el que em crida a mirar-la. Això, penso jo, que depèn dels programes que miris. En el meu cas són informatius, reportatges o entrevistes i potser alguna pel•lícula, ah! I també, Polònia i Crakòvia . El que si vull dir és que, cada vegada passo menys temps davant d’aquest aparell.
Suposo que ajuda a desconnectar. Ahir ho deia al bloc de l'altra Mireia que no miro massa la tele i és que fan poca cosa que realment m'enganxi, el Polònia i el temps com a molt.
ResponEliminaJo crec que és un tema igual que els fastfood. No t'has d'amoinar gaire i amés t'ho serveixen preparat assegut al sofà.
ResponElimina... i quan van veure que la religió perdia pistonada i la gent començava a pensar van inventar la televisió...
ResponEliminasi, és una mica fastfood i ajuda a desconnectar quan has tingut un dia espès. Jo normalment la faig servir com a entreteniment mentre planxo ( que a mi, a diferencia d'alguns frikis, no em relaxa) que-qui-com, polonia, cracovia, noticies, l'hora del lector, potser algun dia una peli, alguna serie juvenil que segueixen els meus fills i que em fa riure ( la tata) ....Hi gasto poques hores fora de la planxa, i potser si canviés de color no me n'adonaria.
ResponEliminaJo penso com Kweilan, per desconnectar suposo que veig la tele. Perquè quan llegeixo tal com deies en el post de "vida privada" intento interactuar amb la novel.la i per tant no es pot dir que sigui desconnexió, més aviat el contrari.
ResponEliminaNo diré el tòpic de que veig documentals, alguna peli i el POLÒNIA principalment.
La reflexió sobre el cafe és molt bona, a part de cinema i de literatura també tens coneixements de teoria de la comunicació? Ets multidisciplinar Mireia.
Glòria Maria
Jo crec que depèn de què es mira a la televisió (com ja s'ha apuntat en algun comentari). La motivació que fa que algú miri un documental no és pas la mateixa que fa que algú miri una pel·lícula, un partit del Barça o un programa d'aquells de la premsa del cor (o de la premsa de la sang, per ser més exactes). Com diu l'altra Mireia, hi ha també bastant de ritual en mirar la televisió (molt sovint la televisió està encesa sense necessitat que hi facin res que ningú miri)
ResponEliminaPel que fa a l'experiment del cafè... pot ser que ningú no hagués caigut en el fet del color perquè el donaven per descomptat? Interessant, i ja callo que m'enrotllo massa :)
Bon post!!! :)
Bé, a mi no m'agrada la televisió, hi trobo poques coses que m'interessin, veure persones que s'insulten i criden o programes de trobar parella i això com que no... sí que m'agrada veure la sèrie de sempre o el futbol i les notícies, però només en un canal que no sigui tant dramàtic com la resta... la televisió és com el món i el món ja fa temps que no m'agrada... sóc contrari pot ser... ho sento...
ResponEliminaSi Mireia, ja ho he vist que hem coincidit les dues Mireies parlan de televisió, de casualitats n'és el món ple!!
ResponEliminaRosa, Kweilan i Gloria, sembla que coincidiu amb el Polònia!
Efectivament, Garderich aquesta pot ser clau de part de l'èsit, que la televisió te la serveixen.
Molt bona observaci´p, Jordi!
viuillegeix és comprensible, perquè planxa i lectura (que és una de les teves passions) no es poden combinar.
Ma-poc, ja passa ja que de vegedaes només fa companyia. Ah! I "enrolla't" tan com vulguis que el post és per això.
A mi el món cada vegada també m'agrada menys, Cesc, per això llegeixi tanta literatura.
Gràcies a tots/es per passar una estoneta pel Racó de la Solsida.
Jo no miro gairebé mai la tele, bàsicament perquè sóc aquí, als blogs... però crec que el que hi busco (les poques vegades que ho faig) són històries, emocions...
ResponEliminaJo no mire mai la tele. Si coincideixen les notícies amb l'hora del dinar, bé, però res més.
ResponEliminaRecorde ara una pintada en una paret que em va cridar l'atenció:
Obre els ulls
apaga la tele.
Miro poquet la tele, i quan ho faig intento triar. També reconec que he mirat programes basura total i de tot. Però al final m'acaben cansant i sempre agafo un llibre per substituir la tele.
ResponEliminaM'agraden algunes sèries, perquè són curtes, fàciles de seguir i no mereixen perdre tant de temps com una película.
Crec que hi ha molta gent que té idees per fer una tele diferent, però al final s'acaba caient en tots els tòpics. Hi ha dies que l'encenc i després de fer zapping 2 ó 3 cops la tanco, no puc amb ella, no em donen el que jo busco per distreure'm.
Gairebé ni la veig, cada cop menys. Potser és perquè no disposo de gaire temps i llavors el que hi trobo m'avorreix moltíssim i no hi ha res que em captivi. Només veig segur el final dels TN i el temps. Prefereixo música i lectura o directament als blocs.
ResponEliminaAixò sí, un cafè sol, curt, intens, ben negre (aissss incolor eggggs) i sense sucre que no em falti mai !!!
Que tens tota la raó. Que la gent mira la tele i, a voltes, no es preocupen massa pels motius. La tenen posada i ja està. Potser per això encara triomfen alguns programes lamentables. Un petó.
ResponEliminaHola Mireia, tens raó. Penso que la tele, igual que la literatura en general, compleix la funció de satisfer la necessitat que tots tenim de que ens expliquin històries. Un altre tema és el tipus de televisió que es fa avui dia..., però això ja és un altre tema.
ResponEliminaSalut!
S.
La televisió pot ser molt formativa o tot el contrari, força deformativa. Crec que el debat de fons seria sobre els continguts.
ResponEliminaSalutacions, Mireia.
Carme, a mi els blogs també m'omplen molt més. Jo fa temps que en qüestions com el fet de triar una lectura, me'n refio més dels blogs que de qualsevol altra font, perquè aquí hi ha l'opinió sincera.
ResponEliminaUna frase contundent novesflors, m'ha agradat.
Molts i molts llibres que llegeixis Bajoqueta, així més ressenyes tindrem (tot i que amb l'última m'has "xafat" una exclusica!!!)
Això del color del cafè t'ha impactat, eh Assumpta, seria com menjar una paella amb el color de l'arròs blanc!
Gràcies per la visita Jordicine.
Sadurní i Jaume heu tocat el punt clau: els continguts, però aquí els programadors dirien que tot va en funció de l'audiència, i ja tenim l'embolic armat: qué fue antes el huevo o la gallina!?!?
Gràcies a tots per les aortacions i per enriquir el racó de la solsida amb tantes reflexions
Aquesta caixa està plena de coses que atrau a tothom de manera diferent... n´hi per tots els gustos... Hi ha vegades que ni la miro, però el fet de sentir-la de fons també té el seu què...
ResponEliminaLa quantitat d'informació que ens arriba a través de la tele sigui en forma de notícia, sèrie, documental, etc... ens aboca a un món que difereix del nostre o al contrari, ens sentim identificats del tot... per això crec que té tant d'èxit... Dues cares d'una mateixa moneda....
Una abraçada!!!
no soc gens apocalíptic amb la tele
ResponEliminamolta gent sols li veu que desavantatges i peròs i jo, en canvi, crec que sols l'abús fa una cosa bona o dolenta
a mi m'agrada ja que és una eina que lluny d'aillar-nos ens agrupa i ens la fa petar
les generacions més joves ja no senten la passió per la televisió que encara senten les més antigues. No s'han icorporat al consum televisiu i com diuen alguns dels teus "postejadors" la gent més jove l'ha canviada per una altra classe d'entreteniment. Pense que a la teua entrada dones un parell de claus molt importants: la primera és que no estem acostumats a reflexionar sobre les coses més quotidianes, és a dir el perquè i com del que fem i pensem. La segona clau és que l'eficàcia de la comunicació és, precisament, en el grau de deconeixement per part del receptor@ del missatge [i per això els publicistes en saben més que Deny, que era molt sabut!]. Una reflexió molt interessant. Salut!! :)
ResponEliminaHola ;Eva, l'"atracció", aquesta gran desconeguda!!!
ResponEliminaöscar jo tinc una teoria propera a la teva: hi ha poques coses dolentes, la qüestió sol ser l'ús que en fem, un dia ja l'explicaré.
German, benvingut, i gràcies per les reflexions que has fet.
Moltes gràcies a tots per fer del racó un punt tan agradable de trobada i de tertúlia.
Nosaltres no veiem gairebé mai la tele per culpa dels blogs... Però no la demonitzem.
ResponEliminaSergi :-)
Un bon exemple aquest del cafè, no creu avi?
Sí nano... No el volien perquè no tenia color! És el mateix cas que va passar quan va sortir la tele de color, ningú la volia sense, hi hi hi...
Quins són els tres Vila-Matas que has llegit?
ResponEliminaMireia! gràcies pel teu comentari al meu blog. Al connectar-me recordo haver donat una "ullada" una vegada que vaig "circular" pel teu, crec que és molt interessant el que dius. També m'agraden els comentaris que hi han. Anirem comentant.
ResponEliminaMOLA NO VEURE TELEVISIÓ.PERÓ ELS GURÚS DE LA NO TV,SON FANÀTICS DE LA NO TV PER SISTEMA.SI EL FORMAT NO ÉS EL MÉS ADIENT I ELS CONTINGUTS NO SON PROU INTERESSANTS,S'APAGA L'APARELL I ET QUEDES TAN A GUST.A INTERNET CERQUES EL QUE MÈS ET PLAU.
ResponEliminaSí Mireia, sí, la televisió és com una adormidera, et manté com un estaquirot contemplant qualsevol cosa, ens la fan empassar doblegada i sencera, és un bon mitjà però si s'usa amb mesura, però tot sovint ens deixem embruixar per venedors de fum que no ens aporten absolutament res de res. Penso que sempre és millor llegir un bon llibre i fer córrer la imaginació. A mi la televisió no m'interessa massa per evident i efectista. Sóc una consumidora selectiva (House, Lost, Padre de família, Muchachada nui i poca cosa més). Au, endavant i felicitats pel bloc
ResponEliminagràcies per la vivita els del pit, el vostre humor sempre és benvingut.
ResponEliminaComtessa després passo pel teu blog i t'ho dic.
Geàcies per la visita, Marta.
Anònim no es tracta de ser partidari de la no-televisió per sistema, es tracta de poder dir liurement que es podria fer un altre tipus de televisió. D'altra banda només intentava que debatéssim sobre el seu èxit, un tant misteriós...
Carina, això de seleccionar està molt bé, així només hi "inverteixes" el temps just per veure allò que t'agrada.
Si vols passar per casa meva, hi trobaràs un cafè... i un regalet !
ResponElimina;)
He vist ara el teu comentari!! (deu dies tard!!)
ResponElimina