dijous, 19 de març del 2009
LA LENGUA DE LAS MARIPOSAS
He encetat el blog amb la il·lusió de parlar de literatura, però ara m'hi trobo amb ganes de parlar-vos de LA LENGUA DE LAS MARIPOSAS, pel.lícula dirigida per Jose Luis Cuerda.
En les societats , que es troben en canvis constants, se'ns plantegen cada dia reptes nous, que hem d'afrontar en el treball, en les relacions familiars etc, i que fan de L'ESCOLA (avui potser és un dia delicat perquè els mestres i professors fab vaga) un espai de reflexió i la recerca de solucions a aquestes situacions.
La pel.lícula, tot i basar-se en l'època de la preguerra civil, ja ens mostra una escletxa d'aquest paper que sembla que la societat li ha reservat a l'escola. El mestre i un alumne inicien una relació molt especial, que els esdeveniments històrics del moment en què es contextualitza la pel.lícula faran trontollar (la darrera escena és una de les més colpidores que he vist mai).
Un dels aspectes més destacables de la pel·lícula és que crec que no empra la motivació artística de forma constant al llarg de la pel·lícula, ni mostra els típics mecanismes audiovisuals repeteidament i sistemàticament, sinó que fa predominar la motivació compositiva en benefici de la causalitat de la trama (que un mestre pot ensenyar les grnadeses i les petiteses a un alumne).
A més a més del magnífic guió del recentment desaparegut Azcona, una de les principals virtuts d'aquest gran film és que ens permet pensar en un estil cinematogràfic col·lectiu no de forma monolítica, sinó com un sistema de forces específiques en constant interacció dinàmica: com percep el món el nen després de contrastar la visió del mestre i la de casa seva, com rep els missatges de la societat etc.
És una pel.licula que us recomano a tots, i que cada vegada que la veig m'ensenya petits detalls que se m'havien passat per alt.
sovint diem que una pel·lícula, si ehem llegit el llibre, ens decep, en aquest cas la pel·lícula em va agradar tant que no m0he atrevit a llegiur el llibre!
Altres pel·lícules que tenen l'educació com a elemnt principal:
- Ser i tenir (ettre et avoir).
- Tot comença avui (ça commence ajord'hui)
- Els nens del paradís.
- Els nens del cor.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Hola, la cultura està d'enhorabona si hi ha un blog més!!!!
ResponEliminaLa pel.lícula és molt bona, i el guio de l'Azcona, com tu dius, impressionant.
Nèlida
Benvinguda al món blocaire!
ResponEliminaL'escena final és, en essència, una paràbola de la mateixa Guerra civil, oi?
Si va de recomancions de pelis, afegeix "La classe". L'he ressenyada també al blog.
Ens llegim!
Benvinguda al racó, Nèlida.
ResponEliminaafegim doncs la pel.lícula que dius, i la veuré quan pugui, veí, i moltes gràcies per la visita.
Un bon començament! Una peli que em va encantar. N'he vist dues de les que dius: Tot comença avui i Els nens del cor, que també em van agradar molt. Em falta La classe, encara no l'he vista.
ResponEliminaJa t'he linkat jo també!
ResponEliminaMireia,
ResponEliminaBon bloc i una bona selecció de blocaires. Es nota que has estat remanant durant una bona temporada d'un lloc a un altre.
Benvinguda a aquesta piscina on t'has llançat!
Me n'alegro d'haver deixat emprempta aquest primer dia!
PD. La pel·lícula molt bona, com diu el veí de dalt, el seu fina és una síntesi de la guerra incivil.
Gràcies per la visita, Rita. La teva energia en el teu blog va ser un dels motius d'obrir aquest.
ResponEliminaSi m'hi ajudeu espero que el mantinguem durant molt de temps.
moltes gràcies per la visita Galderich. Sí, feia mesoso que us llegia a tots -el teu blog és dels més treballats que hi ha per la blogsfera-. ara espero oferir-vos coses interessanst i que hi passeu de tant en tant.
ResponEliminaHola Mireia. Gràcies per visitar-me i per enllaçar-me (t'enllace jo també). Et desitge una bona singladura blocaire.
ResponEliminaLa pel·lícula que comentes és preciosa. Em va colpir molt.
Hola Mireia, benviguda a la blogosfera catalana. Ens llegim.
ResponEliminaSalutacions,
S.
Ostres, mireia, tens una selecció de blogs molt refinada. Com més entro en aquest món de blogs, més m'adono del talent literari que corre pel món...
ResponEliminaJo també t'enllaço.
apa, que ens poguem anar llegint anys i panys
Hola Mireia ,
ResponEliminaGracies per linkar-me. Quants més serem més riurem. Ja et visitaré sovint.
No puc parlar de aquesta peli, dons no l’he vista. Ara et faré el link amb el meu blog
Fins una altre
Benvinguda a la casa gran dels amics sense interès i amb autèntic desig de bona relació! Petons i sort, jo també t'espero a casa meva!
ResponEliminaHola de nou Mireia !!! (doncs, sembla ser que no ha quedat gravat el comentari).
ResponEliminaBenvinguda a aquest món !!!
M'alegro moltíssim que per fí t'hagis decidit a fer el teu bloc. Amb aquest inici ja ens queda clar que tens moltes coses a dir-nos.
Gràcies per haver-me linkat, però si em permets et farè una puntualització. Per aquí, habitualment ens movem dues Assumpta. El meu bloc és "des d'on neixen tots els somnis", però tu l'has linkat com a "Blog de l'Assumpta" que en realitat és l'altra Assumpta. Ufff, quin embolic, no sé si ha quedat gaire clar.
M'he fet seguidora teva i veuràs que és el quadret on surt el solet.
Ja ens aniràs coneixent a totes dues, je,je
Bé, doncs això enhorabona i endavant !!!
Per cert, la pel·lícula genial ! Desitjaries que pogués seguir en el temps i el nen pogués arribar a parlar amb el professor.
Un petonetttttt !!!
;)
Aniré llegint-te novesflors.
ResponEliminaSadurní et vaig descobrir perquè entres sovint al de l'Ariadna.
Viu i llegeix, veig que ets de les que més llibres llegeix, com t'envejo!!!
rosa, això teu sí que té mèrit, rograma de ràdio i tot!!!
Zel, ens visitem!
assumpta, ja està arreglat el "desgavell", a veure si aviat conec l'altra Assumpta
I gràcies a tots i totes.
Doncs aquesta peli no l'he vist!
ResponEliminaon la podré trobar? jo de baixar per internet pelis i tot això no en tinc ni idea.
Glòria Maria
Mireia, he vist la pel·lícula, però m'agraden més les narracions de Manuel Rivas sobre la qual es basa. Ara, Fernando Fernán Gómez està magistral.
ResponEliminaGloria suposo que a les grans superfícies la deuen tenir, i amb 4 o 5 E la podràs comprar. Val la pena que la compris, la voldràs veure més d'un cop.
ResponEliminaManel, de M Rivas només vaig llegir EL LLAPIS DEL FUSTER, i em va agradar força. També es va fer una pel.li,d'aquest relat. He de dir-te que tens una velocitat ressenyista envejable, aviat et faré la competència.
Hola! Benvinguda al món dels blocs!!!
ResponEliminaHola Kweilan, a veure si quan faig ressenyes estic a la teva alçada!!!
ResponEliminaHola Mireia, encantada de passar per aquí, i per ben segur que ho continuaré fent....
ResponEliminaAquesta pel·lícula de no l´he vist i ja la tinc a la llista de pel·lícules per veure....
Per cert... benvinguda al fantàstic món dels blocs...
Una abraçada!!!
benvinguda a la comunitat bloguiana :D
ResponEliminaaquesta peli encara no l'he vista, però ja son unes cuantes persones les q me la recomaneu, serà qüestió de fer-vos cas,no?
ara hi ha una pel·lícula francesa, molt relacionada amb el món de l'educació: "en la clase" (dans les murs).
Bon cap de setmana :)
Eva i allarina benvingudes, en el proper post continuaré parlant d'educació (tu ets mestra, oi, Eva?)
ResponEliminaGràcies per la recomanació d'"en la classe"
... Un Fernando Fernan Gomez magistral! Has llegit el conte del Rivas, si no m'equivoco està recollit en "¿Que me quieres, amor?" Ed. Alfaguara... felicitats per aquest racó i gràcies per passejar pel laberint, enllaço la teva petjada...
ResponElimina... ens seguim llegint...
Hola, Ariadna, no he llegit el conte, no. Però em va agradar tant la peli que em vaig estimar més no llegir-lo.
ResponEliminaPassa sempre que vulguis, a mi els teus articles sempre m'agraden molt.
una excelent peli que em va fe plorar com una magdalena (manies que té un al cinema) tot i l'escasa simpatia que tenia per fernando fernán-gómez. i un excelent recull de pelis mireia.
ResponEliminaaixò si que és començar bé!!! :)
Hola, Òscar, benvingut, espero que ens visitis sovint.
ResponEliminaTot i l'2antipatia" que poguessis sentir per Fernan-Gómez, s'ha de reconèixer que fa un paper molt digne en aquesta peli.
Saps, jo no l'he vista mai, però m'agrade el què dius i pot ser és pecat no haver-ho llegit mai, però per algun lloc es comença :)
ResponEliminaQuan tinguis una estoneta mira-la, i fixa¡t en el guió, Cesc, és boníssim!
ResponEliminaAra no tinc gaire temps, perquè haig de marxar, però la recomano a tothom. És preciosa. I el llibre de Rivas també. Que ningú no se la perdi.
ResponElimina