comptador web

dimarts, 24 de març del 2009

VIDA PRIVADA (J M de sagarra)



Som una societat que lloem molt els nostres clàssics però que penso que els llegim ben poc. És per això que, l'estiu passat, vaig decidir llegir-me VIDA PRIVADA.

No és una obra fàcil, i per això no puc recomanar-la a tothom. L'objectiu de Sagarra no sembla que fos estructurar la novel.la a l'estil "clàssic", ja que es tracta d'una enumeració de fets diversos i d'anècdotes tèrboles sense cap mena de coherència interna -ben trenats, això sí.

Els persobatges apareixen i s'esvaeixen segons l'interès que sagarra té en cada moment, i la novel.la ni tan sols té un protagonista. per això no és ben bé una novel.la, més bé és un text que ens mostra una acció sense nucli-nus-desenllaç, una acció que creix i es desenvolupa d'una manera "biològica": com una mena de reportatges dels esdeveniments socials de la barcelona de l'època.

A mi la manera d'expressar-se de sagarra em va agradar. Ho aniré ampliant en els propers posts, però per mi la MANERA d'escriure és molt important en literatura. La que més "m'omple" és aquella que em fa "recular", que em fa aturar-me per rellegir-me paràgrafs - o simples frases-, perquè crec que quan et passa això amb una novel.la és perquè hi ha INTERCOMUNICACIÓ entre el text i jo.

és per això que em declaro admiradora, per exemple, de l'Eduard Màrquez -un gran, gran ,gran escriptor-. o del mestre Saramago, i és per això que la setmana que ve us parlaré d'una novel.la que he llegit fa poc, perquè també respon a aquest patró de literatura on jo hi formo part de l'acte comunicatiu -és a dir, aquella literatura on els lectors no som un agent "passiu".

Com diu en Biel (blog Tinta Xinesa), VIDA PRIVADA quedarà amorrada al piló dels llibres que vaig llegir l'estiu passat a l'ombra del meu hàbitat estiuenc.

Ah! i a tots els qui passeu pel racó de la solsida que no se us oblidi aconsellar novel.les, jo gràcies al LLEGEIXES O QUÈ vaig descobrir l'Eduard Màrquez!!!

41 comentaris:

  1. Aquesta sembla "durilla" de digerir, no crec que m'hi animi. Tot i que deu ser interessant descobrir les misèries morals dels nostres avantpassats (segurament no gaire diferents de les de la societat actual, veritat?)

    Nèlida

    ResponElimina
  2. Edurad Marquez? no el conec pas aquest. L'haurem d'afegir al sac de "autors interessants per investigar.... gràcies per la recomanació

    ResponElimina
  3. Ei Mireia! Em sembla que has triat un molt bon llibre per començar a parlar-nos de literatura!
    I, el que és més important, de la bona literatura que ens té en compte a nosaltres, les bones lectores...

    Gràcies per la menció!

    Espero frisosa el teu apunt d'"Ulls verds"...

    Petonàs!

    SU

    ResponElimina
  4. Vaig llegir Vida privada fa molts anys. Em va costar. Ara que l'has anomenada la rellegiré i m'hi fixaré més.
    Dels clàssics hem d'aprendre molt!
    Anaven molt adelantats al seu temps :)
    Gràcies per convidar.me a passar. Et visitaré.

    ResponElimina
  5. Potser no et falta raó i no fem gaire cas drels nostres clàssics!

    Abel

    ResponElimina
  6. L'hauré de posar a la llista de llibres de per llegir... i amb el que tú has comentat, a poc a poc i entenent....
    Una abraçada!!!

    ResponElimina
  7. El vaig llegir fa relativament poc i em va agradar molt. Penso que sí que té uns protagonistes, els Lloberola, i tots els personatges que els envolten, que són molts, però molt ben lligats. Desapareixen, apareixen, però sempre quadra tot. S'ha de llegir amb cura, això sí, perquè és fàcil fer-se un embolic. Trobo que és una crònica social de l'epoca molt didàctica i una lectura molt recomanable.

    ResponElimina
  8. La vaig llegir ja fa anys i en tinc un bon record.

    ResponElimina
  9. Jo també vaig llegir 'Vida privada' l'estiu passat, i em va fascinar. Em sembla un retrat valent, i genial, d'una classe xarona, ridícula, pretensiosa, falsa -molt barcelonina-, que viu per tapar-se les vergonyes i sostenir (patèticament) un prestigi que no mereix.

    ResponElimina
  10. Nèlida i eva, com diu la Rita, és un retrat genial de la societat barcelonina, però no espereu trobar-hi acció, ja us dic, potser no us agrada, no sé si és una lectura que pugui ser del goig de tothom.

    SU, necessito temps per aquest post que em demanes, la novel.la és la millor que he llegit en mesos i vull que sigui un post rodó i que després del post a tots us vinguin ganes de llegir-la.

    Abel, sempre hi ets a temps de començar.

    Kweilan, conec poca gent que llegeixi tants llibres com tu, ah! i després del post de la novel.la que em demana SU espero que t'hi animis també.

    Joan, un rsum d'aquells que ens demanaven en els comentaris de text: de curt i complet!!!

    gràcies a tots per passar el racó.

    ResponElimina
  11. T'acabo de descobrir i celebro que t'animis a parlar de llibres, de literatura, segur que gaudirem de les teves impressions i de les experiències literàries que has viscut. Déu n'hi do! has començat forta. Sí senyora, un molt bon llibre, estic segura que si hagués estat escrit en anglès o castellà probablement es trobaria a l'alçada de la millor literatura, però que hi farem.... aquest és el preu que hem de pagar per haver nascut en un país petit, oprimit i de llengua minoritària i minoritzada. Felicitats pel bloc

    ResponElimina
  12. Ei, que no et vull posar pressió... Quan vulguis i quan tinguis el post rodó i ben rodó!

    Petó,

    SU

    ResponElimina
  13. VIDA PRIVADA és una novel·la inacabada i precisament això la fa atractiva. És moderna, fresca, poc convencional. I Sagarra és un dels grans. Ens omplim la boca d'escriptors estangers que suposadament hem d'haver llegit i ens deixem els de casa.
    Un tal Boro em va recomenar ULLS VERDS. Seguiré amb atenció el teu blog per veure què hi dius.

    ResponElimina
  14. Era un llibre que no fa gaire vaig estar a punt de comprar però no ho vaig fer per no saber si valia la pena o no. L'apunt a la llista de llibres per comprar doncs :)

    ResponElimina
  15. Vida Privada la vaig llegir fa molt de temps i no en tinc un record gaire acurat però coincideixo amb els comentaris que diuen que és un retrat d'una societat mediocre i hipòcrida. Bon personatge en Llobera. A mi també em va costar molt d'acabar, no és una novel·la que es llegeixi de pressa.
    Bon post, esperaré a veure què em dius d'ulls verds que no l'he sentit anomenar :)

    ResponElimina
  16. no et falta raó, Carina, si els Sgarra , Fuster etc haguessin nascut en un altre indret potser serian reconeguts a tot Europa, però t'he de dir una cosa, sempre hi estem a temps de reconxer els nostres autors, en aquest sentit jo a poc a poc aniré fent modestos homenatges als clàssics i aniré potenciant la lectura dels bons escriptors actuals ue tenim (sovint trobo queixes de que es publiqquen moltes coses "fluixes", però també hi ha teca de la bona, i això serà el que aniré fomentant).

    Su, finals de la setmana que ve o principis de l'altra començo a parlar d'autosr actuals.

    Biel, gràcies per la visita, sí, sobre aquests que t'han recomanat us parlaré, ja t'avanço que és literatura de la bona!

    Caterina, tingues en compte tot el que hem dit, no és un llibre fàcil!!! Jo no em veig amb cor de recomanar-lo a tothom, depén del què hi busqueu quan seieu a llegir un llibre.

    Myself, gràcies per passar pel racó, estigue't atenta que aquest post valdrà la pena.

    salutacions a tots i a totes i moltes gràcies per la bona acollida del blog.

    ResponElimina
  17. ui, s'ha perdut el meu comentari d'ahir; calcula que ja no devia "apretar l'intro". Res que jo també vull ressenya d'Ulls verds .
    Pel que fa a Segarra no n'he llegit mai res, i la veritat és que no m'acaba de cridar l'atenció

    ResponElimina
  18. És important recuperar els clàssics i Sagarra és un dels grans...

    Estic completament d'acord amb això que dius dels paràgrafs que et fan recular. Jo també hi gaudeixo molt! Molt bona recomanació!!!

    ResponElimina
  19. Aquesta ressenya la tinc a mig fer, Mireia, com que vull que el blog sigui variat abansvull posar un o dos posts de cinema i/o televisió, però aviat tindrem aquesta ressenya.

    Ma-poc, un poble ha de recordar el seus clàssics, efectivament. Això de "recular" ho inclouré doncs en la ressenya que estic preparant, espero que continuis visitant-me i ja la llegiràs.

    gràcies a tots per la visirta al racó

    ResponElimina
  20. Hola, Mireia. Encantat que el destí ens hagi creuat. M'apunto aquest llibre -que no he llegit- i t'enllaço al meu blog. Un petó i fins aviat.

    ResponElimina
  21. Benvingut , Jordicine. El teu blog és una meravella!!!! Fins aviat

    ResponElimina
  22. Mireia, hola.
    Coincideixo amb tu. En la literatura el paper del lector és clau. No és un simple espectador, sinó un agent actiu, responsable del resultat final de la proposta artística. Ho dic així, perquè crec que la literatura és art.
    M'agrada el teu blog, i sobretot el propòsit que t'has marcat. Aniré venint, n'estic segur. Entretant, rep una salutació ben cordial.

    ResponElimina
  23. Del Sagarra m'encanta regalar poesies.

    La vindré a vistar sovint, senyoreta, a este racó seu.

    ResponElimina
  24. El vaig llegir de jovenet, quan anava a la Facultat perquè el va recomanar un professor i em va agradar molt, sobretot la prosa. Em va agradar la valentia de l'autor que denunciava i criticava la seva pròpia classe social (no oblidem que va ser un burgés de cap a peus i un "bon vivant" tota la vida).

    Una abraçada!

    ResponElimina
  25. Un gran novel.la. De les millors; amb unz Barcelona de rerafons i de la societat dels primer terç del segle XX molt suggerents.

    ResponElimina
  26. Tens raó, no els fem molt cas i ens poden aportar molt, de totes maneres, vida privada és com un mite oi...

    ResponElimina
  27. Curioses casualitats: un curiós vincle m'uneix al nét del J.M. de Segarra, que du el mateix nom per cert. De fet, al pis on visc hi guardo uns quants records de l'avi, l'autor de la Vida privada, i en conec algunes anècdotes interessants.
    I un llibre du a un altre, és cert: jo vaig conèixer el Màrquez gràcies a la peli "Febrer", que ja he vist dues vegades i que em sembla no tan sols bona, siní inusual a la filmografia catalana.
    Felicitats pel blog!

    ResponElimina
  28. Recorde que em va agradar bastant "Valentina", de Carles Soldevila.

    ResponElimina
  29. Jaume, me n'alegro que compartim aquesta interacció autor-lector, t'agradarà la novel.la que ressenyaré la setmana que ve. Benvingut al racó.

    Serà sempre benvinguda, Comtessa, jo de poesia en llegeixo poca, hauré de posar-m'hi.

    Tens raó Spock, ho era. Ens veiem pel Cafè literari.

    Efectivament , veí de dalt, i no creus que fins i tot se'n podria escriure una de la barcelona actual, donaria per molt, veritat?

    Hola, Cesc, potser sí que és un mite, i això encara l'ha fet passar més desapercebuda, si t'ha engrescat el que hem comentat jasaps que pots llegir-la.

    Hola, Lluís, ja havia passat algun company teu el racó, benvingut tu ara. És ben curiós això que ens expliques, una experiència ben maca.

    Jeroni, aquest fa taaants anys que el vaig llegir que el tinc mig oblidat!

    Gràcies a tots per fer que aquest racó sigui tan viu.

    ResponElimina
  30. Un altre bon llibre Valentina i un altre retrat de la societat...

    ResponElimina
  31. El teu comentari m'ha fet penar en un altre clàssic, Rita, en BEARN!
    Gràcies per la visita.

    ResponElimina
  32. potser fa quaranta anys que vaig llegir vida privada, la rercordo bé, o més o menys bé, retratava durament una societat decadent i enviciada, o aixó és el que me n'ha quedat.

    recomanació: INCERTA GLÒRIA - JOAN SALES

    ResponElimina
  33. Hola, francesc, sí que és això que descrius VIDA PRIVADA, sí.
    gràcies per la visita, per cert de tots els blogs ue tens quin és el de literatura? És que en tens un munt!!!!!

    ResponElimina
  34. No en tinc cap en concret de literatura. Tinc Anoharra que és poesia, Novel·les oblidades on hi tinc les que he escrit i Somnis fugissers on hi ha contes. Ah! i el d'haikus.......

    salutacions.

    ResponElimina
  35. Sobre cercadors de llibres usats et deixo el mateix comentari que al meu bloc:
    El gran cercador, que uneix tots els altres cercadors, és www.vialibri.net
    Proba també a www.todocoleccion.com que a vegades es troben coses a preus més raonables.
    Els enllaços els tinc a la part de "Piscolabis oficialis"
    PD. Ara em funciona el tema dels comentaris!

    ResponElimina
  36. A mi Vida privada em va entusiasmar, i li vaig dedicar dos posts
    http://jmtibau.blogspot.com/2008/01/vida-privada-de-josep-m-de-sagarra-i.html

    http://jmtibau.blogspot.com/2008/01/vida-privada-de-josep-m-de-sagarra-ii.html

    ResponElimina
  37. Gràcies jesús, i benvingut al blog.

    ResponElimina
  38. Ja s'ha dit però insisteixo en dir que Vida privada és un llibre excel·lent. Em va sorprendre i molt la crua crítica ferotge, sense concessions al món depravat i decadent de certa burgesia que apareix molt ben retratada...i força ben descrita i narrada. Un Sagarra molt diferent de les obres teatrals. Un Sagarra valent, lúcid i molt bon escriptor

    ResponElimina
  39. A mi també em va semblar un llibre excel.lent, però potser "no apte per a tots els públics". benvinguda, Elvira

    ResponElimina
  40. Davies : No se si saps que va ser un gran escandol quan es va publicar, perqué tothom sabia qui era qui a la novel.la.
    A, i un cop mort, la familia anava curta de diners i van voler editar-la però al final van haver de fer-ho ells perqué no estaven conformes amb les condicions de l'editorial.
    Jo també fa molts anys que la vaig llegir i m'han vingut ganes de llegir-la

    ResponElimina