comptador web

diumenge, 22 de març del 2009

L'ESCOLA

Segon post, i encara no m’he animat a fer cap ressenya literària. Però és que avui, ja que vaig començar parlant de cinema i d'escola, vull parlar una mica més de l'estament educatiu.

Sembla que tots els problemes de la societat els ha d’arreglar l’escola: que fa falta treballar el tema de l’educació vial, tasca per a l’escola; i què es pot fer per conscienciar del problema de la violència de gènere, doncs que se n’ocupi l’escola; i de…?

La transmissió de valors és consubstancial a qualsevol societat. Les vies per dur-les a terme són moltes i diverses. Amb tot, la família i l’escola suposo que són els dos pilars bàsics en aquest entramat a través del qual pretenem formar ciutadans/es lliures i crítics, capaços d’enfrontar-se a un món en canvi continu.

Pel que m’explica una amiga que és mestra, en la tasca dels docents la interrelació amb l’alumnat és un factor important, que condiciona la transmissió de continguts. Per tant, amb la manera de fer que té cada docent, està exportant un model determinat de veure la vida més enllà de la matèria que imparteix (llengua, matemàtiques , història …). I això, en els moments actuals, en els quals sembla que fan fallida una sèrie de valors com ara el respecte, la tolerància o l’esforç, no és poca cosa.

I, si a més a més, hi afegim que si mirem les dades aquestes continuen dient que no s’hi dediquen els recursos suficients… (sembla que continuem a la cua en inversió educativa!)

Com a persona apassionada a la literatura vull fer una mínima aportació al món de l’escola: Convido als estaments docents a potenciar que el jovent creixi amb els referents positius que té la literatura. Ja ho deia Joan Fuster, tot referint-se a l’amor: “les pel.lícules i les narracions amoroses constitueixen l’”educació sentimental” de la majoria dels joves”

És una afirmació que avui encara podem subscriure i fins i tot fer extensiva més enllà de l’àmbit estrictament sentimental.

L’educació pot, en definitiva, aprofitar els exemples que la literatura ens aporta, perquè és des del coneixement d’allò que ens envolta des d’on som capaços de fer l’anàlisi i l’autocrítica, i pot incidir introduint-hi els canvis que es considerin necessaris amb l’objectiu d’aconseguir un món que considerem millor.

Sé que des de la llotja el futbol es veu molt bé, però he pensat fer aquesta cosnsideració personal al tema.

I vosaltres, què en penseu?...

17 comentaris:

  1. Has tret un tema complicat i polèmic. Jo crec que l'escola té un paper fonamental en l'educció dels nens, però que no deixa de ser la família qui hauria de fer un esforç per l'educació dels seus fills. Molts pares fa l'efecte que deixen els nens a l'escola amb dos objectius bàsics:com a pàrquing i ja que són allà que els hi ensenyin a viure. L'escola com tots els àmbits de la societat ensenya a viure; però això es feina dels pares. L'escola s'ha d'ocupar dels coneixements i dels habilitats que hi estan relacionades, a més pot donar un punt de suport amb la resta d'àrees de la vida ( si hi ha interrelació hi ha aprenentatge i per tant és important que els mestres ho tinguin en compte).
    Però ja poden fer a l'escola educació per l'alimentació, vial o la que sigui que si ha casa els pares els porten a dinar al Mcdonalds dia si dia també. Els hi diuen que corrin carrer a través per no fer la volta que suposa el pas de vianants mentre insulten al cotxe que acaba de passar i llencen el paper del a joguina del menú infantila terra... ja pot anar dient l'escola, ja!

    Paro , Mireia, que més que un comentari sembla un post!

    ResponElimina
  2. No, no , Mireia, ja pots dir-hi la teva, ja, que això és el que vull.
    qu quedi clar que ESTIC TOTALMENT D'ACORD amb tu: potser no ho he deixat clar però crec que l'Escola ha d'ensenyar, i leducació ha de venir des de casa.

    I amb els exemples que poses tens raó: la meva amiga diu que un dia a classe els explicava als nens que no s'ha d'anar a més de 120 per hora i un nen li va dir: "senyo, quan anem a Tarragona a veure els meus cosins el meu pare va a 160 per 'autopista".
    Clar, si el nen veu que el pare no fa el que li diuen al col.legi que s'ha de fer, doncs no creu que allò que li diu la mestra sigui del tot important.

    ResponElimina
  3. Especialment m'agrada el tema dels valors, crec que avui en dia n'hi ha molt poquets de valors i això es nota tant a l'escola com a fora i la societat els perd i viu sense ells i els què hem pogut gaudir de l'oportunitat de tenir-los no entenem massa com va tot plelgat. A part, en Joan Fuster la va clavar, pot ser es noti la diferència perquè no sempre s'ha seguit el què suggereix... no sé eh, jo no sóc mestre ni res, però ho veus en la societat, és el fet de ser observador i recordar com era abans i el què veus ara i el què falta clar...

    ResponElimina
  4. L'escola és una transmissora sobretot de coneixements i també de valors però respecte aquests la família és fonamental. Penso que són els pares els que tenen la responsabilitat última d'educar els seus fills.

    ResponElimina
  5. Per mi la clau per millorar el sistema educatiu està en els "recursos" (materials i humans), i per això, clar, fa falta impllicació política. De polñitica no hi entenc, però tinc clar qe cap partit té l'educació com a prioritat, i em sembla molt trist.

    La resposabilitat última d'educar els fills, com diu Kweilan, és dels pares.

    Glòria Maria

    ResponElimina
  6. Hola Mireia, he llegit el teu post i, de veritat, és un tema que ens plantegem cada dia a les escoles.... on comença l´escola i on acaba la familia o al revés és una pregunta que sempre ens fem... tot i que veiem com se'ns deleguen sovint funcions familiars....
    Trobo, des del meu punt de vista, que tota la comunitat educativa ha d'anar a una... però dia rera dia veiem que en comptes d'ajuntar-nos ens anem separant... Trobo que és feina de tots, dins d'uns límits, l'educació de la futura població... la transmissió de valors crec que està quedant molt obsoleta, els nens tenen al seu abast tantíssima quantitat d'informació que si no es ben canalitzada els porta cap a un món irreal a vegades; en aquest món, que és el nostre, el bombardeig és tan considerable que sovint fem ballar els petits caps pensants que a la vegada són tan receptius....
    Crec, com he dit abans, que és una feina conjunta, que hem de fer entre tots!!! Ells són en mans de la societat, de la familiar, de l´escolar, de la del carrer i les amistats.... i tothom hi té alguna cosa a aportar... i encara que creiem que es una batalla perduda hem de lluitar perquè sigui guanyada!!!
    Una abraçada!!!

    ResponElimina
  7. És un tema interessant. Això de potenciar els referents positius de la literatura em sembla una bona aproximació, i de pas fomentaria la lectura que és un altra cosa necessària. També crec que hi ha d'haver una feina conjunta entre la família i l'escola, perquè sovint sembla que alguns pares es desentenguin d'algunes qüestiona perquè 'això ja ho aprenen a l'escola', etc.

    ResponElimina
  8. Doncs jo et recomano un llibre que es diu L'escola contra el món de Greogrio Luri, publicat per la Campana.

    ResponElimina
  9. L'Eva ho ha expressat de meravella!

    Abel

    ResponElimina
  10. Té tota la raó la Mireia del primer comentari. L'escola ja pot dir el que vulgui, que si els nens a casa els deixen veure la tele fins a qualsevol hora, senten paraulotes continuament, si diuen que no volen verdura, els hi permeten, els hi enxufen bosses gegants de patates fregides, etc. doncs res de res. I així estem, amb una generació de maleducats, consentits, que falten al respecte a tothom, que no mouen ni un dit si no "em dones un Euro" (com a mínim)

    ResponElimina
  11. Cesc, totalment d'acord, els valors són molt importants.
    Gloria Maria gracies per la visita.
    Eva, molt ànims, feu una molt bona tasca, llàstima que no acompanyin els polítics!
    Ma-poc, ho veig dia a dia que alguns pares "han abandonat" la tasca educativa que els hi correspon.
    L'espolsada, gràcies per la recomanació llibresca.
    Abel, és que l'Eva és mestra. gràcies per la visita.
    Efectivament, anònim, si l'escola "construeix2 i a casa s'"enderroca", no anem bé! passa pel racó de la solsida sempre que vulguis.
    Moltes gràcies a tots.

    ResponElimina
  12. Es poden transmetre coneixements amb més o menys recursos,però per educar, cal estimar.
    Un nen segueix l'exemple de qui l'estima, i només desprès d'això podrà acumular coneixements. Això és vàlid tant a l'escola com a casa , i les coses rutllen quan funciona als dos llocs

    ResponElimina
  13. "un nen segueix sempre l'exemple de qui l'estima", m'ha agradat la frase viuillegeix, gràcies per passar pel racó de la solsida.

    ResponElimina
  14. Jo sempre he tingut el convenciment que la tasca d'educar és compartida. I que és des de l'entesa i la complicitat amb l'escola i els mestres des d'on podem educar els nostres fills. No es tracta d'aparcar els nens a l'escola. Els nens van a aprendre i s'hi passen moltes hores. I els pares tenim molta (la part més important de fet)responsabilitat en educar-los... la resta del dia estan amb nosaltres i som el seu MODEL. Crec que és des des treball compartit des d'on podem aconseguir les coses més positives.
    (Gràcies per passar per Riell Bulevard i deixar petja)

    ResponElimina
  15. ho has explicat de meravella, Eulàlia. Gràcies per àssar pel racó.

    ResponElimina
  16. Celebro que ho veiem igual!.

    Mireia: tan sols un apunt tangencial que fa referència a la teva llista de blogs: T'agraeixo l'enllaç a Riell Bulevard. Tans sols dir-te que no és tan sols meu (ho dic pel meu nom posate entre parèntesi), sinó un blog compartit amb diversos autors (jo sóc tan sols una part, hi ha també en Lluís Bosch i l'Angelina Trilla)

    Fins aviat.

    ResponElimina