comptador web

divendres, 17 de setembre del 2010

UNA SENSIBILITAT ESPECIAL

Després d'haver llegit diversos autors japonesos he de dir que crec que tenen una SENSIBILITAT especial, gairebé única.
Tot va començar després de llegir LA CASA DE LES BELLES ADORMIDES, lectura que dec a aquesta ressenya. Diu Yukio Mishima a l'epíleg que és una novel·la "que emet una aroma dolça que s'assembla a la pudor de la fruita passada", jo només puc afegir que és una novel.la fantàstica, en la qual els desitjos del protagonista no s'arriben a consumar mai i on el temps i l'espai ens empresonen, ens embaladeixen, ens deixen eternament hipnotitzats, gràcies a una mena d'atmosfera asfixiant, però que alhora resulta atraient. Una delícia !!!

Com que l'experiència de llegir un escriptor japonès va ser tan gratificant, vaig continuar amb HOGUERAS EN LA LLANURA, una d'aquelles novel·les de les quals no en saps res però que, després d'ensopegar amb ella a la llibreria, decidexes comprar. El fet que fos d'Asteroide també va influir-hi positivament perquè em decantés a comprar-la.
El resultat va ser una altra meravella de novel·la, però, COMPTE, meravella "per a mi", NO m'aventuro a recomanar-la, perquè estic gairebé segura que és d'aquelles que a molts us avorriria (durant pàgines i pàgines és força descriptiva).
És una novel.la amb alguns fragments impactants (canibalisme, per exemple), i on, tot i la mancança d'humanitat que es respira (diríem que cada personatge és poca cosa més que una mena d'acompanyant del personatge que ronda pel costat), acaba produint-se una unió natura-sensibilitat humana que, de ben segur, només pot assolir un autor oriental (en aquest cas Ooka, un escriptor relativament desconegiut.

He quedat fascinada de la capacitat impecable dels japonesos per tractar la condició humana, la força narrativa amb què creen aquells climes tan poètics, gairebé sempre aconseguits amb una sobrietat extrema, i de la força amb la qual arriba a palpitar la vida dels personatges de les seves novel·les.

Però EN VULL MÉS!!! Així que si algú ha llegit alguna novel·la de Yasushi Inoué, Abe kobo, Kenzaburo Oé ... que no dubti d'aconsellar-nos-la.

(P.D: sí, ja ho sé, m'he deixat el Murakami, aquell que quasi tots heu llegit, però és tan "mediàtic" que, a poc a poc, he anat perdent l'interès per llegir-lo)

35 comentaris:

  1. Ara quedaré fatal, però mai no he llegit cap novel·la japonesa. Per on començo?

    ResponElimina
  2. A mi amb el Murakami m'ha passat el mateix i encara no l'he llegit. Tinc un llibre de contes a la pila, que sí que llegiré i a veure què tal...

    Només he llegit un llibre d'autor japonès -autora en aquest cas- El cielo es azul, la tierra blanca -te'n poso la ressenya- que sí que em va agradar molt.

    http://lamevaillaroja.blogspot.com/2009/09/llibres-el-cielo-es-azul-la-tierra.html

    ResponElimina
  3. David, això d'aconsellar és delicat!! Jo començaria per LA CASA DE LES BELLES ADORMIDES, o per PAÍS DE NEU (els dos els tens a l'editorial Viena).

    Rita, doncs ja en som dues que no l'hem llegit!!! Ara faig una ullada a la ressenya, gràcies.

    ResponElimina
  4. Moltes gràcies, ja te'n diré alguna cosa!

    ResponElimina
  5. No havia sentit mai que un llibre :

    que emet una aroma dolça que s'assembla a la pudor de la fruita passada

    mia, sempre va bé de saber alguna cosa més.

    Em faig seguidor del teu bloc per saber-ne més.

    Salut

    ResponElimina
  6. Doncs jo he llegit com la Rita "El cel és blau, la terra és blanca" que m'ha agradat molt encara que no hagi fet ressenya i si he llegit Murakami i sigui mediàtic o no, a mi m'ha agradat. La sensibilitat especial que descrius, la té també. Les relacions especials, la comunicació especial entre els personatges... en fi, jo voldria animar-vos si us agrada la literatura japonesa.

    ResponElimina
  7. A mi Mishima m'encanta! i té llibres tan sensibles com aquest al costat d'altres d'una crueltat exquisida ( crueltat dels personatges és clar)si el propi Mishima diu això d'aquest llibre segur que és cert, de moment cap autor japonès m'ha decebut quan l'he llegit... gràcies Mireia!

    ResponElimina
  8. Jo et recomanaria La clau del Tanizaki i també No em deixis mai de l'Ishiguro que va ser una de les primeres novel.les que vaig comentar al meu bloc. Molt bon apunt, Mireia!

    ResponElimina
  9. Jo m'apunto com en David...
    Per cert, per la descripció que fas de les novel·les és com si tinguessin molts paral·lelismes amb el cinema oriental.

    ResponElimina
  10. Creus/creieu que es pot parlar d'una sensibilitat especial que diferenciï les obres dels japonesos? Llegia el post i se m'ha acudit... això, que no sé si es pot parlar de "sensibilitat especial" dels escriptors d'una nacionalitat. No serà que ens els llegim amb ulls especialment curiosos, perque són d'una cultura que ens és absolutament llunyana?

    (mode pensament en veu alta activat ;)

    ResponElimina
  11. M'hauré de posar-hi, Mirella.
    Moltes gràcies pels teus consells. Pinten molt bé!!!

    ResponElimina
  12. És un plaer tornar-te a trobar al començament de curs per escoltar els teus suggeriments literaris. Reconec que no conec pràcticament res de la literatura japonesa, tret d’alguna coseta del Mishima i són d’agrair les teves critiques.

    ResponElimina
  13. David jo estic "verda" en literatura txeca i tu en japonesa, estem empatats!!

    Jordi, a mi també em va semblar curiosa la definició. Gràcies per passar pel Racó.

    carme, d'aquest en va parlar la Joana (blog Llum de dona), segur que el llegiré. En Murakami no el descarto al 100%, simplement em referia a que com que tothoom parla d'ell doncs potser m'atreu menys.

    Elvira, serà el pròxim que llegiré en Mishima.

    Apuntats els dos, Kweilan.

    Galderich, i tant que tenen relació!

    Bé, Ferran, jo sí que ho crec, però ho puc matisar: sensibilitat especial de gent que comparteix un mateix context cultural (potser això és més adequat que dir que gent d'una mateixa NACIONALITAT)

    Anima't a llegir-los, joana.

    Alberich, és una alegria que agafis el Racó com a proosta de suggeriments, fins aviat.

    ResponElimina
  14. ... M'agrada la literatura oriental i, quan tinc temps, vaig recuperant els llibres llegits i les quatre notes que vaig fer:
    http://diguemariadna.blogspot.com/search/label/...la darrera estança del laberint...
    ho vaig actualitzant a poc a poc, i alguns estan en el laberint perduts per a ser recuperats de nou en aquesta estança...

    ResponElimina
  15. A mi em costen i molt... En reconec les virtuts que en destaques, però no puc... que consti que cada cert temps ho torno a provar...
    Pots llegir en Botxan d'en Soseki.

    ResponElimina
  16. l'unic japonès que he llegit es Murakami, i la veritat és que no em va acabar de fer el pes. M'animaré a tastar aquests japonesos decliosos dels que parles

    ResponElimina
  17. Jo he llegit de Yukio Mishima "Nieve en abril" i "Sed de amor" de les quals et recomano la primera. També et recomanaria "Botxan" de Natsume Sôseki que, a més, compensarà el dramatisme del primer. Un altre que et recomano és "Lluvia negra", de Masuji Ibuse editat per Asteroide (per acabar-ho d'arrodonir). També he llegit "Los restos del dia" de Kazuo Ishiguro i em va entusiasmar, per tant, un altre que et recomano.

    Pel que fa al Murakami, com la Carme, t'animo a que el llegeixis. Et recomanaria "El meu amor Sputnik" o "Kafka a la platja", tot i que "Crónica del pájaro que da cuerda al mundo" és el que més m'agrada.

    ResponElimina
  18. Jo et puc recomenar Lluvia Negra de Masuji Ibuse, també de Libros del Asteroide. És colpidora. Sobre les conseqüències de la bomba d'Hiroshima sobre la població i no només a nivell de salut, sinó també com a societat. un altre exemple de la peculiaritat narrativa dels japonesos. A mi Murakami no m'entusiasma, però De què parlo quan parlo de córrer, que novel·la em va agradar molt.

    ResponElimina
  19. Jo et puc recomenar Lluvia negra de Masuji Ubise. És colpidora. Sobre les conseqüències de la bomba d'Hiroshima sobre la societat. Sempre amb la peculiaritat descriptiva dels japonesos. Em Murakami no m'entusiasme, pero et recoman De què parlo quan parlo de córrer. Em va agradar molt

    ResponElimina
  20. Tindré en compte la teva recomanació, però ja saps que de narrativa en llegeixo poca i sobretot és europea la que cau a les meves mans. Em fa certa cosa si és com el cinema japonès... lànguid, llarguíssim... i -sí, ho sé!- poètic. Fins ara!

    ResponElimina
  21. hi faré una ullada, Ariadna.

    L'Espolsada, és clar que sempre no podem coincidir, a mi en canvi no em costen gens!! Del de BOTXAN en tinc bones referències (ara mateix hi sumo la teva) i no tan bones. Gràcies per a visita.

    Viu i llegeix ja ens diràs què et semblen, a veure si t'agraden perquè jo estic en deute amb tu (he descobert novel.les que m'han agradat força al teu blog)

    Sílvia, mooooltes gràcies!! potser començaré amb el d'Ibuse (que estigui publicat per Asteroide és una GARANTIA!!)

    Aineta, coincideixes amb la Sílvia, així que aquesta setmana aniré a comprar-lo.

    Ricard, ja sé que llegeixes poca narrativa, però qui sap si en algun d'aquests autors no pots trobar una història amb la qual hi connectes... Gràcies per la teva fidelitat al racó.

    ResponElimina
  22. bon article ! ep... t'has quedat a mitjes en el teu comentari al meu blog sobre Banjamin...

    ResponElimina
  23. ... Per anar fent llegidera... La mujer de la arena d'Abe, El marino que perdió la gracia del mar de Mishima, Lluvia negra d'Ibuse, La fórmula preferida del professor d'Ogawa, El cielo es azul, la tierra blanca de Kawakami, Amrita de Yoshimoto... I una guia de consulta de literatura japonesa: Antonio Cabezas, La Literatura Japonesa, Ed. Hiperion...

    ResponElimina
  24. Mireia,
    Acabo de llegir la teva crònica plena d'interès i passió. A mi, amb murakami, em passa el mateix que a tu. Vaig llegir Norwegian Wood i no em va desagradar però m'ha fet por aquest autor per això, per mediàtic. Fa anys vaig llegir un llibret de Mishima molt especial i, més tard, la seva biografia que és la vida d'un ser difícil que des del principi de la seva vida va caminant fins a la follia final. Un món interessant el japonès.
    Salutacions!

    ResponElimina
  25. Jo tinc una dèria particular amb els gats i fa poc pel meu aniversari algú em va regalar "Yo, el Gato" de Natsume Soseki. És la meva primera experiència de lectura "japó" i m'està agradant, però reconec que el sentit de l'humor japonès se'm fa una mica estrany i em penso que la traducció d'una llengua tan diferent deu ser tota una aventura semi-impossible. Bé, en qualsevol cas, recomano aquest llibre i tinc ganes de llegir alguna cosa de Mishima. Es poden trobar fàcilment els seus llibres? Salutacions, Mireia!

    ResponElimina
  26. Jo amb el Murakami no puc, m'avorreix i no puc passar de la pàgina 10. En el cas de l'últim llibre gairebé ni em vaig acabar de llegir el títol. Li hauria de donar una altra oportunitat?

    ResponElimina
  27. també crec que la literatura japonesa té alguna cosa especial que fa que agradi majoritàriament. He llegit Botxan i més d'un Murakami. A mi m'agraden, perquè "enganxen". Avui he tingut a les mans "Yo el Gato" però no m'he decidit. Es veu que Natsume Soseki és el gran referent dels escriptors actuals japonesos. Una abraçada Mireia

    ResponElimina
  28. Així que no t'agraden els mediàtics? Ja ja ja. A mi m'és igual que sigui molt llegit. 'Tòquio blues' és un dels millors llibres que he llegit mai. M'apunto les teves propostes. Un petó. El cinema oriental, canviant de tema, també ens ha deixat coses sensacionals.

    ResponElimina
  29. Com bé t'han aconsellat, la sensibilitat especial que es troba a "El cel és blau, la terra és blanca" no l'he trobat en d'altres llibres japonesos. Encara no l'has llegit? Doncs ratifico el bon consell!

    ResponElimina
  30. Totalment d`acord amb el fet que tenen una sensibilitat diferent, més subtil i sentida, de tota manera estic massa centrats en Murakami i necessitanira llegor altres autort nipons.
    PD. M´ha sorprés molt el comentari que m´ha deixat sobre Torrent, quan llegim pensem que un autor és només el que llegim i clar, la persona "real" pot ser totalment diferent.
    B7s

    ResponElimina
  31. Comparteixo en bona part el què dius, però em sembla que cada terra fa sa guerra, vull dir que la gent que viu prop del mar té una sensibilitat, terra endins, una altra, i així podria anar dient, de països freds, de càlids, fins i tot deu influir l’ambient polític que es respira al país... Però tens raó, els autors/res japonesos/ses tenen una sensibilitat i una cultura diferent, a l’hora d’escriure i explicar sentiments o vivències, s’ha de notar per força...

    Des del far una abraçada.
    onatge

    ResponElimina
  32. A mi també em fascina la literatura japonesa. Té una sensibilitat i una essència que no es percep en les obres europees. No és que sigui millor ni pitjor, simplement que té quelcom que la fa diferent. M'he apuntat aquests títols, que no coneixia!

    ResponElimina
  33. Tati, tens raó!!

    Ariadna, veig que ets experta en el tema! ja he comprat un parell més de novel.les d'autors japonesos, ja us informaré.

    Gràcies per la visita, Glòria.

    Òscar, els llibres de Mishima es troben sense gaires dificultats.

    Estretadebering... no sé, si ho has intentat veus que no pots... hi ha tantes coses per llegir que jo crec que millor deixar-ho, no ho sé...

    Marta, Botxan caurà tard o d'hora. Gràcies per la visita.

    Efectivament, Jordi, també ens ha deixat perites meravelles.

    Cèlia, és un dels que he comprat.

    Estonetes, si jo et contés el que sortia per aquella boca... ho deixarem, però era una OFENSA amb majúscules als seus lectors, ja s'ha de ser cínic, desagraït i mala persona!! Gràcies per la visita.

    Onatge, és evident que tot influeix, i m'agradaria saber què els hi influeix a ells per escriure am aquesta sensibilitat taaaan magistral.

    Racó, La casa de les belles adormides és curt, segur que t'agradarà (l'altre ja dic al post que "és mooolt arriscat!!")

    ResponElimina
  34. No sé si ara mateix estic preparada per llegir un llibre com el que recomanes. De totes maneres m'encanta el que treu Asteroide. La setmana passada, sense anar més lluny, vaig comprar tres llibres d'aquesta editorial :)

    ResponElimina
  35. Caterina no sé com s'ho fan (els d'Asteroide) però tot allò que publiquen és ben recomanable!

    ResponElimina