comptador web

diumenge, 29 d’agost de 2010

UN NOU OFICI

Fa cosa de dies vaig sortir de casa una meva cosina "trasbalsada". Resulta que té una filla de 16 anys i se'm va acudir preguntar-li què estudiaria aquest any:

- Faré primer de batxillerat, però no perquè vulgui, sinó perquè m'han obligat.

Fins aquí, tot normal. La sorpresa va venir després quan li vaig preguntar què voia ser:

Vull ser FAMOSA.

Es veu que això ara és una professió. Em va explicar que la seva meta és anar a un Reality i , després, passar a ser "col.laboradora" de televisió. Bé, vaig pensar, ja ens anem entenent, i llavors li vaig dir: "Doncs estudia Periodisme". La seva resposta va ser, simplement IM - PRESIONANTE:

-Periodisme??? Si dona, i què més, 4 o 5 anys de carrera, un màster, haver d'aprendre almenys dos idiomes... i per a què? Per començar treballant a una "merda" (amb tots els respectes, però és la paraula que va gastar ella) de TV local 10 hores al dia per 800E al mes?? Ni parlar-ne, jo vull ser famosa, i després, anant de col.laboradora als programes del cor, 800E serà el que guanyaré en una setmana.

Vagi per davant que, amb el tema del sou, no li falta raó. Però el més preocupant és que es pensi que ser famosa és un ofici.

Fins ara les coses eren a l'inrevés, un feia bé una feina i esdevenia o bé "famós" (si es tracta d'un actor, esportista etc) o bé "conegut a nivell de poble o de barri" (si es tracta d'un lampista o un fuster que fa bé la seva feina i, per tant, és en boca de tothom perquè destaca per fer les coses ben fetes).

L'aparició de nous invents ha anat comportant noves ocupacions laborals (els informàtics, per exemple), i la nova societat que estem construint ha anat creant "treballs" tan curiosos com aquest: TIETA, HO TINC MOLT CLAR, JO VULL SER FAMOSA.

40 comentaris:

  1. Divendres parlava amb unes companyes de feina dels programes aquests tan espantosos que fan a les privades i precisament jo vaig dir això: que els veia molt perillosos per a la gent jove, adolescent. I tu m'ho acabes de confirmar. Esperen que aquesta noieta acabi canviant...
    Petons, maca!

    ResponElimina
  2. Em sap greu dir-ho, perque és a filla de ta cosina, però aquesta noia és... una pena. Bé, no ella, però sí la seva filosofia de vida. Una auténtica pena. Ella i tots els marrecs que creuen que això és l'"important": sortir a una merda de programes de televisió (que continuen fent perque continua havent-hi qui se'ls mira), a una merda de revistes del cor (que continuen fent perque continua havent-hi qui se les compra)... i guanyar un diner fàcil que, de fet, no "val" res.

    Potser ta cosina faria bé d'enviar sa filla de "campaments" a l'Índia, una temporarada, a veure si la criatura desperta del seu somni lamentable (o digues-li que es llegeixi el meu comentari; si ajuda a fer-la reaccionar, donaré els seus insults inicials per bons ;)

    ResponElimina
  3. Em creuràs si et dic que el teu trasbals m'arriba fins aquí? realment preocupant que el jovent pensi així... ja sé que no són tots, però fa pena, oi? Esperem que creixin una mica de cos i d'esperit... però quan veus tanta gent que adulta continua igual... ja no saps què pensar.

    ResponElimina
  4. Bentornada!!!

    Si no mirem de donar altres valors als joves mal futur té el món.

    ResponElimina
  5. ja veus Mireia la joventut d'avui....per sort no són tots...després diuen de la caixa tonta que no fa estralls...quin exemple donen els programes aquests del famoseig...on surten gent que no ha treballat gairebé mai en res de profit....és clar per ser famós/a no cal estudiar....

    ResponElimina
  6. Que ho aconsegueixi amb dignitat i saviesa, ja que molts famosos per no dir quasi tots/es, no han fet res, res d'important vull dir, no vull entrar en detalls però com més remenen les escombraries davant d'una càmera més diners i més “famosos/es”. I amb tota la morbositat del món la gent s’empassa els programes i compra les revistes... visca els índex d’audiència... Reconec que veig molt poca televisió –potser perquè en fan poca...-, m’agrada més llegir i escriure, però com deia veient la programació que hi ha no m’estranya la mitja cultural i mental del país... A la filla de la teva cosina li desitjo tota mena de benaurances.

    Des dels estels una abraçada.
    onatge

    -perdona que hagi entrat sense dir res...-

    ResponElimina
  7. Benvinguda al bloc!

    Això de ser Famosa, s'ha convertit en un nou treball per a molts adolescent. Després de tot el que veuen a la tele, no dubten ni un segon que és la manera més fàcil d'aconseguir èxit i prestigi.

    ResponElimina
  8. Això és el que s'aconsegueix amb aquests programes que fan contínuament per la tele. Bentornada!!!

    ResponElimina
  9. És una llàstima aquesta manera de pensar d'alguns joves. Jo tinc algunes experiències familiars amb joves i no tant joves. Crec que algunes vegades els pares han protegit massa als fills des de ben petits i això és una mica el fruit. Avui hi ha una entrevista a la Eevista Presència n. 2009, que s'inclo Diari AVUI, amb el Sr. Paulino Castells, Psiquiatre i escriptor, especialista en entorns familiars i en parla una mica d'aquestes problemàtiques. Té diversos llibres publicats ja que es dedica als infants i als joves. Molt interessant.

    ResponElimina
  10. Malauradament aquesta conversa em sóna. Penso que no només els pares i els educadors ens hauríem de plantejar els valors que intentem transmetre al jovent, sinó que la societat en general hauria de fer també aquest plantejament. Em sembla que tanta tele ens acabarà tornant a tots uns babaus...
    Una abraçada!

    ResponElimina
  11. la veritat és que em fa llàstima i m'indigna a l'hora. Potser som nosaltres, que som d'abans i encara creiem en fer la feina ben feta però em sap greu que aquesta sigui l'únic objectiu de la vida d'algú i més encara d'un adolescent

    ResponElimina
  12. Rita, de moment és el que hi ha, un model televisiuque fomenta la progressió laboral a partir del no-res. Gràcies per a visita.

    Ferran, ja pots dir-ho tranquil.lament: és una autèntica pena. El pitjor del cas és que ella ho veu "normal".

    Carme veig que també et preocupa el tema. Com tu dius , no són tots, però encara així he de dir que allò de valorar l'esforç i el sacrifici si que és gairebé general en els adolescents d'avui.

    Novesflors i Elvira gràcies per passar pel racó (de fet tu, Elvira, deus conèixer més casos com el que explico, per la teva feina ho dic)

    Onatge jo espero que tard o d'hora recapaciti. Parlant de lectures, aviat penjaré algunes ressenyes de lectures d'aquest estiu.

    Joana has donat la clau: ho veuen com un pont de progrés moooolt més ràpid que estudiar (ja sigui una carrera, o un cicle formatiu o el que sigui)

    Kweilan i Marta gràcies per a visita (no puc comprar l'AVUI perquè sóc fora de Catalunya, però miraré de localitzar l'article per internet d'aquí uns dies)

    Dons sí, Joanfer, aquesta conversa, malauradament, es veu que es dóna amb "excessiva" freqüència.

    Sí Mireia, el que vaig sentir és aquesta suma de llàstima i d'indignació que tu dius.

    ResponElimina
  13. És indignant, però malauradament cert. Tot i això, tampoc crec que hi hagi una "decadència social" ni que la societat s'estigui degradant per moments. Potser ara ser famós vol dir sortir a la tele, però també hi ha molta gent que valora aquells que ho són perquè ho valen, i no pel teatre que fan. Bon post, m'agrada!

    ResponElimina
  14. El (mal)exemple televisiu està fent molt de mal, i el pitjor és que els joves només aprenen de l'experiència (tots ho sabem) i la noieta està destinada a rebre bufetades per aquest camí, ja que la vida sempre ha estat dura, i ara no és l'excepció. Hi ha hagut uns anys de treva, i això ha distorsionat la realitat.

    ResponElimina
  15. ben tornada a la xarxa i endavant amb el nou curs de mogudes, alegries i combats!

    des del Tourmalet!

    àngel

    SALUT I REVOLTA

    ResponElimina
  16. Si em punxen no em treuen sang...amb 16 anys ja es pot tenir alguna cosa al cap...Ostres...

    ResponElimina
  17. Una mica amb retard, celebro el retrobament al teu blog.
    El tema que planteges, és ben cert, i malgrat la seva vigència, amb la teleporqueria com a espill, no és tan nou: L’”star system” del cinema també va portar a molta gent a fer fantasies de que volien ser “artistes”, sense la prèvia vocació i l’esforç d’interpretar i estudiar uns personatges i aprendre’n... O sigui, treballar un ofici. Són fantasies de “glamour” i de sortir de la quotidianitat, allò que sempre se’n ha dit “somniar truites”.
    Salutacions.

    ResponElimina
  18. En unes enquestes de fa un any aproximadament deia que la majoria de la gent jove volia el mateix, ser famós/a. És una pena a on s'ha arribat però potser aquesta nina té una certa raó amagada en tot el que diu. Les carreres avui dia s'aconsegueixen com a "xurros" i al mercat no se valoren com abans les titulacions i en cas de fer-ho és cert, segons el tipus de titulacions (crec que la majoria), el sou no passa de 800€ (no te basta ni per un lloguer). Hi ha un problema enorme al nostre país entre els sous (que no han pujat deien que des de finals del noranta) i l'euro, que no passa a altres llocs on també els governs s'encarreguen d'una altra forma en les tasques socials. I no vull dir que estigui d'acord amb la nina, ni molt menys. No ho compartesc, sols feia una reflexió de que si la gent comença a pensar així per alguna cosa serà. No crec que sigui un problema del jovent sinó de la societat.

    ResponElimina
  19. L'altre dia parlava amb un amic i ja m'havia comentat que hi ha una certa tendència a aquest tipus de feina. Deia que tenia una amiga que es plantejava seriosament participar en un d'aquests programes dient que havia estat amant d'algun futbolista dels grossos...

    ResponElimina
  20. La televisió els hi ha fet pensar que la vida no és altra cosa que cobrar per anar a un "reality" . Però, on són els consells de pares, familiars i ensenyants?
    Ben tornada, Mireia!

    ResponElimina
  21. Ara, quan més es parla d'igualtat, resulta que el model femení és Belen Esteban (i similars)!!

    ResponElimina
  22. Doncs diga-li que es faci un bloc, dona! Serà famosa entre el veïnat! :) País...; és que la tele fa molt de mal, eh? I mira que és un gran invent!

    ResponElimina
  23. Vull pensar que és així, racóperllegir, merci per la visita.

    Teresa, totalment d'acord.

    Tati, si pots amb el Tourmalet pots amb qualsevol cosa.

    La, sí, això és el més greu , que amb 16 anys s'hauria de ser ja molt més madura!

    Sí, Alberich, és la nova moda en "somniatruites"!

    Caterina, que hi ha problemàtica social (quin jove pot comprar-se un pis avui dia??) ho comparteixo, ara bé, el que vol la meva neboda (progressar a una velocittat de vertigen), no. T'imagines que algú pogués fer-se metge en dos mesos??? Això és el que passa a la TV, un surt com a participant d'un Reality i en dos mesoso és "periodista", i això és el que no veig normal!

    Bona tàctica, Galderich.

    Glòria, jpo als ensenyants els exclouria, conec professors i afirmen que, sense el suport de les famíles, ells poden fer-hi ben poc.

    Un gran invent, sí, Veí, però ha acabat fent més mal del que podíem preveure.

    Gràcies a tothom per passar pel racó.

    ResponElimina
  24. No em sorprèn. Cada dia hi ha persones joves que volen les coses ràpides i fàcils. Jo, que sóc periodista llicenciat, vaig començar a Ràdio Granollers sense cobrar. D'altra banda, els diners són importants, però no definitius a la vida. Es bo anar pel carrer pensant que has anat poc a poc i que el que fas to has guanyat dignament. Això de ser famós per ser famós no li envejo a ningú, la veritat. Això sí, és bo tenir les coses clares i no enganyar-se. Un petó, MIREIA.

    ResponElimina
  25. Mireia, el que diu ella i la seva mentalitat com a jove adolescent, és un reflex dels valors i costums de la societat d'ara. Perquè ser famós en aquesta societat no costa res; és a dir, no has de treballar, no has d'estudiar, no has de tenir talent per ser FAMÓS. I la tele n'és la prova: els que hi surten en aquests programes que omplen bona part de la programació no cumpleixen cap dels punts que he dit. I a més, com que ara es posa per damunt de tot els diners que guanyes doncs ens trobem amb això. El fi justifica els mitjans. Si es volen diners no cal ser estudiós, treballador, ni tenir cap habilitat especial. És bo que hagis escrit aquest post!
    Una abraçada!

    ResponElimina
  26. M'he rellegit més d'una vegada el teu relat-escrit. I he arribat a la conclusió, que no li he de preguntar ni demanar res a ella -la teva neboda-, més aviat ens hem de preguntar que hem fet –i continuem fent- malament. Quin valors sembrem i en alguns casos premíem... Els mitjans de comunicació, mares i pares, família..., vivim i fem una societat encara que és estúpida i masclista... I després en queixem que els nostre fill/a sigui un rèflex del món que hem creat i creem... Jo sempre dic que a casa em van ensenyar a ser bona persona honrat i treballador, i sembla com si tot això no servís per res..., com si jo anés contracorrent...

    Salut i sentit comú.
    onatge

    ResponElimina
  27. Bentornada, Mireia! No puc afegir gaire a tot el que ja han dit. És lògic que vulgui triar el camí aparentment més fàcil si la seva visió del món es superficial i material. Hi ha moltes persones superficials i materials, el mal és que això es fomenta i costa molt intentar mantenir-se al marge. Això sí, quan ho aconsegueixes el benestar que que sents no té preu.

    ResponElimina
  28. És possible que dins d'un temps vegi les coses d'una altra manera, esperem que sigui així....
    esperem que aviat els diners deixin de ser l'únic valor que es té en compte..
    Me n'alegro de tornar a llegir-te!

    ResponElimina
  29. Potser la noia diu el que sap que en els cercles en què es relaciona queda bé i "modern" dir. Tant de bo sigui només això.
    Salut!

    ResponElimina
  30. Això de l'adolescència em sona...i és molt complicat i el fotut de tot és que el futur ñés negre per tothom...

    Salut

    ResponElimina
  31. No és el primer cas que sento perquè a l'escola ja ho hem sentit fins a les criatures de parvulari! Tan de bo anem posant tots una mica més de seny, sobretot les TV privades...

    ResponElimina
  32. Jordicine, aquesta pressa que tenen és el que em preocupa.

    Gemma, quedes excusada, clar que sí.

    Ricard, estava preocupada i escriure al blog em va ajudar a alleugerar el sentiment de decepció.

    Onatge, en part hi estic d'acord, els nens i els adolescents són un reflex de la societat.

    visió superficial de la vida = tens tota la raó Sílvia!!

    Això esperem , Lolita, que canviï amb el pas del temps.

    David, de moment no és així (s'ho creu de debò)

    Jordi, el problema és que és més que una "maia" d'adolescent, és un reflex de la cultura del no-esforç etc, etc

    Cèlia, malauradament, hi ha molts casos.

    gràcies a totes i a tots per la visita i pels comentaris

    ResponElimina
  33. déu n'hi do. Abans volien ser princeses, ara volen ser famoses. Tant de bo algun dia vulguin ser elles mateixes i punt.

    gràcies per passar pel meu racó. T'aniré llegint.

    ResponElimina
  34. N´hi ha molts d'aquests. La societat d'avui dia potencia la llei del mínim d'esforç, que és això de la teva neboda. Es pensen que sense fer res ho tindran tot, alguns pot ser però la immensa majoria es pegaran la gran batacada. Què hi farem!
    Ja espabilaran, ja!, sobretot en veure que això no és real.
    Una forta abraçada des de Mallorca!!!

    ResponElimina
  35. Jo crec que les generacions d'ara estan una mica desencantades, veuen cosins, germans, amb titol universitari i cobrant un sou irrisori, si es que tenen feina i si la feina es relacionada amb lo seu ja podem fer una festa!!! Hi ha molts programes que afavoreixen aquesta realitat que tu comentes i és molt trist!!

    ResponElimina
  36. Vida té vida pròpia, d'això es tracta, que siguin elles mateixes (però que vulguin ser alguna cosa que requereixi esforç).

    Tonina això espero, que espavilin!!

    Natàlia sí que és ben trist, benvinguda al racó.

    ResponElimina
  37. Això és com buscar la "felicitat", per ella mateixa. No com el resultat que les coses vagin bé. El que res no costa, res no val.

    ResponElimina
  38. Quina por. I jo que pensava que lo del meu era lo pitjor... vol ser periodista!

    ResponElimina