comptador web

dimecres, 22 d’abril de 2009

PLANTA CUARTA



Una altra pel.lícula que em va agradar força. El seu director és l'Antonio Mercero, injustament encasellat per sempre com "el director de verano Azul".
El mèrit de la pel.lícula és la magistral combinació que fa de drama i humor.

Tracta un tema tan delicat com el càncer, inserit en algunes seqüències on se'ns escapa el riure. I crec que això és possible perquè, com les partitures de l'òpera, la pel.lícula entra en un sistema de narració dotat d'un cert grau de consciència d'ell mateix, un bon nivell de coneixement (del patiment de les famílies) i un grau de comunicativitat amb l'espectador molt important.

Una de les coses que més em va agradar va ser que té poques seqüències amb un punt de vista subjectiu - d'informació impresa que llegeixen els personatges-, ja que gran part del fil temàtic l'extraiem d'un sistema de referència més aviat objectiu, i aquest detall, com que es tracta d'una malaltia molt delicada, em va semblar molt digne.
Una pel.lícula molt recomanable.

dijous, 2 d’abril de 2009

LITRATURA DE LA BONA A CASA


http://www.columnaedicions.cat/docroot/grup62/includes/llibres/fitxers/10635/ullsverds100.jpg

Començo el post dient que S'HA DE TENIR LLIBRETER! El meu, el de confiança, em va recomanar aquesta novel.la, i l'experiència ha estat molt gratificant.

Quan la vaig acabar vaig tenir de seguida la sensació que havia llegit una novel.la magnífica, d'aquelles que et deixen uns dies pensant en el protagonista.

La Sandra i la Bajoqueta se'm van avançar(a sota us deixo l'enllaç de la seva ressenya) així que he decidit no aprofundir gaire en aspectes concrets: sovint passa que si els lectors depositem moltes expectatives quan l'hem llegida pensem que no n'hi havia per tant, així que faré reflexions globals.

Fa anys a una escriptora de renom li vaig escoltar que les grans novel.les es caracteritzen pels petits detalls. Doncs bé, ULLS VERDS es troba farcida de petits detalls. Són detalls que ajuden a que la realitat ficcional es descompongui als ulls del lector/a, fins a l'extensió del seu propi impuls. La novel.la pretén per al seu protagonista una educació dels seus sentiments, de les seves inquietuds com a persona, cosa que fa que el lector/a tingui de què patir i què compartir.

El domini de la tècnica narrativa crec que se'ns ofereix en el contrast entre la mediocritat general de la societat que (ètica i moral), extensiva al món quotidià del protagonista, i la reserva on hi ha les tensions dramàtiques: com la germana del protagonista és capaç d'aconseguir que la seva filla prefereixi viure amb ella, la seva tia, que no pas amb els seus pares, per exemple.

Ja us vaig avançar el tipus de literatura que més em fa gaudir: quella on hi ha intercomunicació. Doncs bé, prepareu un llapis perquè Marc Pallarès, com en Pessoa, o com el nostre Eduard Márquez, va regalant-nos frases sensacionals, que us faran rellegir alguns paràgrafs amb molta fruïció.

Faré només un apunt sobre el final: tal com diu la ressenya de la Sandra els darrers capítols són literatura de la bona, amb una tria ben acurada de cada mot i, argumentalment, a la manera de Goethe, un pont entre l'ideal pur que sentim en la joventut i la passió que sempre pensem que s'ha clos en la maduresa.

Arriba Sant Jordi i molt sovint acabem per caure en el regal fàcil (l'obra mediàtica de torn), i després comprovem que aquell llibre queda oblidat. doncs bé, si regaleu aquest llibre crec que l'encertareu!!! Els bons lectors gaudiran d'un domini del català brutal i d'una prosa que meravella, i els "lectors menys avesats" jo crec que hi trobaran unes anàlisis de les relacions entre els humans molt engrescadores.

Sobre el domini del català de l'autor us he de confessar una cosa: jo volia estudiar filologia, però a casa em van dir que "em moriria de gana" (i, clar, em va tocar estudiar una carrera amb més sortida), així que quan trobo una novel.la amb aquesta capacitat d'expressió m'emociono (amb en Moncada em passa, per exemple).

En fi, només em queda concloure que és un goig trobar literatura d'aquest nivell a casa nostra!!!

Us deixo l'enllaç de la ressenya de la Sandra i la Bajoqueta:

http://terradellibres.blogspot.com/2009/03/ulls-verds-marc-pallares.html

A causa d'un petit problema familiar, crec que estaré un parell de setmanes sense poder actualitzar el blog, però quan tingui algun minut solt llegiré i deixaré petjada en els vostres. Fins aviat