comptador web

dimarts, 9 de juny del 2009

UNA MICA DE CINEMA MODERN



Perquè ningú no digui que només parlo de clàssics, aquí teniu una escena d'una pel.li del 1997, EL INDOMABLE WILL HUNTING.
L'escena només dura 2:33, us aconsello que la veieu.
El post és curt perquè crec que sobren les paraules...

19 comentaris:

  1. Realment impressionant.

    No he vist la película, però ho faré.

    Abel

    ResponElimina
  2. Hola!

    Sóc la Màgia del QL? M'he fet un blog sobre lectura, t'afegeixo als enllaços.

    El blog és: http://delicies.wordpress.com

    Ens llegim!

    ResponElimina
  3. Després d'haver vist el vídeo veuré la pel·lícula segur, segur.

    ResponElimina
  4. Sens dubte és una gran escena d'una encara mes gran peli!
    Sempre m'ha agradat. Recordo que aixi que va sortir en dvd la vaig comprar i encara me la poso de tant en tant... (a part te una molt bona banda sonora).
    Com molt be has dit, sobren les paraules.
    Que tinguis una gran setmana!

    ResponElimina
  5. Aquesta peli em va agradar molt, però que molt, té cada bocí que fa pensar...

    ResponElimina
  6. Hola Mireia,
    No he visl la peli, però crec que serà interessat veure-la. Me l'apunto.

    Fins aviat

    ResponElimina
  7. Sento ser la veu discordant però l'escena que ens mostres no m'acaba d'agradar. La trobo massa ianqui com a diàleg.
    Malgrat tot intentaré veure-la per acabar de tenir una idea més complerta del tema.
    Ho sento, "Oficial y caballero" em va traumar ja fa molts anys i aquest tuf d'epopeia místicoamericana que traspua no m'acaba de convèncer!
    Sóc raret...

    ResponElimina
  8. Una bona pel.licula! Sobretot per la relació que s'estableix entre el psiquiatra ( crec recorda que era el psiquiatra que el tutela) i Hunting, un noi més aviat marginal i marginat amb un talent excepcional pel raonament matemàtic....el final sí que se'l podien haver treballat una mica...

    ResponElimina
  9. Una bona escena! Fa tants anys que vaig veure la pel·lícula que ni me'n recordava d'aquesta escena! Gràcies per refrescar-me la memòria ;)!

    ResponElimina
  10. com ben dius, sobren les paraules. Un monòleg directe i amb força. Bona peli, de les que es recorden.
    Salutacions

    ResponElimina
  11. als adolescents els agrada molt, nosaltres la passem a l'institut, es poden treballar els diferents tipus d'intel·ligències.

    ResponElimina
  12. Em va agradar molt en el seu moment, encara que crec que va estar massa sobrevalorada, en aquest cas el tàndem Damon-Afleck va funcionar com ho havia fet abans amb la pel·li del Kevin Smith Dogma. M'agrad però la trobo un pèl pastelera. Un petonet

    ResponElimina
  13. Abel, Delícies, Novesflors, Anna, Zel, Rosa, Galderich, Elvira, Ma-poc, Tonina Núria i Carina, gràcies per la visita.
    Potser sí que teniu raó els qui apunteu que la pel.li és una mica "ensucrada", però aquesta escena m'agrada força.

    ResponElimina
  14. la vaig veure a la tv encara no fa deu dies.

    ResponElimina
  15. i tant que sobren les paraules! Tot i que tampoc és que m'entusiasmara massa eixa peli... Per cert, t'avise que el link que tens del meu blog a la dreta ja no existeix, vaig tancar l'anterior muntanya màgica. Ara en tinc una de nova a cassalleta.blogspot.com

    Salut!!

    ResponElimina
  16. Gràcies per la visita, Jordi.

    Comtessa, ja faré el canvi. Merci per passar pel racó.

    ResponElimina
  17. Està molt bé el discurs... tot i que, si l'analitzem, és poc real. I més si estàs buscant feina. Ja ja ja. La peli la vaig veure en el seu dia i em va agradar força. Una abraçada.

    ResponElimina
  18. Molt bona pel·lícula! Tens molt bons gustos, tant cinematogràfics com literaris, almenys baix el meu punt de vista ;) La vaig veure al cinema i dos cops a la tele. Bon fragment.

    ResponElimina
  19. Gràcies epsl comntaris, Jordicine i Caterina

    ResponElimina