Darrerament m'ha entrat la mania de veure cinema clàssic. Devoro cinema antic amb una facilitat que em sorprèn a mi mateixa, i m'agradaria fer cinc cèntims d'algunes reflexions que em volten pel cap.
Havia llegit no sé pas per on que les teories "il.lusionistes" ens assignen als espectadors un paper PASSIU -sense cap exigència d'aptituds, de memòria, de comprovació d'hipòtesis...-.
Doncs bé, crec que és evident que les pel·lícules clàssiques requereixen algunes activitats per part de l'espectador. Seguir la història de gran part d'aquestes pel·lícules és com anar omplint espais en blanc, i alhora que projectem moviment sobre el pas de les escenes anem fent-hi hipòtesis , realitzant deduccions ... En definitiva, hem de cooperar en la "construcció de la pel·lícula".
I és en aquestes tasques que se'ns assignen com a espectadors on penso que "abandonem" part de les il·lusions que normalment posem quan veiem cinema més modern.
Tot això ha fet que hagi anat descobrint que el paper que tinc com a espectadora, en el cinema clàssic, és com una mena de fascinació, resultat d'una comprovació d'hipòtesis que em demanen (a crits !) que surti a retrobar-me amb la trama.
No sé, suposo que són fases, èpoques, el que sigui, però ara mateix fins i tot us puc dir que no porto cap llibre entre mans, de tant capficada com estic amb el cinema !!!
Una de les coses que he anat aprenent des que tinc el blog és a no parlar amb gaire entusiasme de cap llibre ni pel·lícula, així que us deixo un nom sense fer-ne cap comentari: MATAR A UN RUISEÑOR.
Nota: si la veieu i us agrada podeu dir-ho, eh!!! Que quan no us ha agradat alguna recomanació que he fet "ben a gust que us heu quedat amb les crítiques" je, je, je (I jo contenta que establim un debat, clar, però si de tant en tant em doneu el vistiplau també em ve molt bé!!!)
No hi ha res com el cinema clàssic,jo en sóc una enamorada!!!!.
ResponEliminaN'he vist molt i encara ara em quedo totalment enganxada a la televisió al TCM classics...
No hi ha res comparable a un Gregory Peck (ja que ha comentat Matar a un ruiseñor, meravellosa pel.lícula d'Atticus), Cary Grant, Burt Lancaster, James Stewart, Rock Hudson o un Paul Newman i per no parlar de les noies per què ja em diràs qui hi ha actualment que es pugui comparar amb les incomparables Bette Davis, Ingrid Bergman, Katharine Hepburn (les meves tres actrius preferides!!), Liz Taylor o l'animal més bell del món: Ava Gardner... i me'n deixo tantes!!!¨
És el que tu dius, el cinema clàssic et fa pensar, et fa construir la història, pateixes o t'emociones amb els personatges, lluny d'ordinadors i de noves tecnologies o de grans parafarnalies, el cinema clàssic es fonamentava amb l'actuació i això ara no passa.
Buff perdona però m'he emocionat... i et donc l'enhorabona per aquest comentari: és fantàstic!!!!
una abraçada
És curiós, el que trobem d'atractiu al cinema clàssic els meus alumnes és el que trobem que és aberrant.
ResponEliminaPel·lícules en blanc i negre, masses diàlegs, pocs efectes especials, poca acció (el poc sexe no l'esmenten però ho pensen!)... i si a més els el vols passar subtitolat ja moren!
És molt curiós la diferència que hi ha (sempre amb les enganyoses generalitzacions!) entre el que els més joves pensen del cinema i el que en pensem els que tenim una certa edat (ep, tampoc tanta, que són 45 anyets!).
S'hauria de pensar què ha fet que hagi aquest salt generacional.
Als meus alumnes tampoc els agrada gens les pel.lícules en blanc i negre són de l'era del zapping, del tot mastegat,i del poc pensar. Amb excepcions per sort. Matar a un ruiseñor és una pel.lícula bonissíma i honesta, amb un plantejament valent i sense maniqueismes. A mí em va agradar molt. I també em feia patir el via crucis que li fan passar al protagonista ,que és coherent fins al final amb els seus plantejaments defensant qui és innocent malgrat tenir en contra tot el poble.
ResponElimina"Matar a un ruiseñor". Justament la vaig veure l'altre dia. Preciosa pel·lícula.
ResponEliminaNo sóc cap entès, però les històries del cinema clàssic eren quasi sempre versemblants. En el cinema modern hi ha històries que no te les creus ni de broma.
ResponEliminaM'aventuro a dir que el cinema actual busca taquillatge, mentre que l'antic -que no feia escarafalla als guanys- posava la qualitat per davant de tot.
En la literatura potser passa una mica el mateix...
Salutacions, Mireia
... Tinc debilitat pel cinema clàsic i difícilment veig un remake. "Matar a un ruiseñor" és una gran pel.lícula...
ResponEliminaLa pel·li està molt bé, i la novel·la de la Harper Lee, requetebé. De debó.
ResponEliminaR.
No sé si s'han fet mai tantes bones pel·lícules com a la dècada dels 40 i 50 a Hollywood. "To Kill a Mockingbird" és una pel·lícula excel·lent. A mi també m'agrada molt el bon cinema clàssic.
ResponEliminaBargalloneta, galderich, elvira fr, novesflors, novesflors, jaume, Ariadna, R (per fi coincidim, no?), óScar, gràcies per passar pel racó.
ResponEliminaA mi la pel·lícula em semblà molt bona. És cert que amb el cinema clàssic potser establim un altre tipus de relació que amb el cinema modern. A mi també m'agrada molt el cinema clàssic, sobretot perquè les pel·lícules clàssiques a les quals tenim accés (o DVD) solen ser les bones de la seva època.
ResponEliminaQué bello es vivir, és una de les meves pel·lícules preferides, no sé si la recordes, ara m'hi has fet pensar amb aquest post :-)
ResponEliminaDoncs, que voleu que us digui, a mi m'agrada tant el cine clàssic com el cinema que és fa actualment. Avui es poden veure pel·lícules "contemporanies" molt bones, però clar, aquestes cal anar a buscar-les fora de les grans sales i circuits habituals.
ResponEliminaGràcies Mireia per la teva perserverància.
Fins fa uns 5 anys no veia cap pel·lícula en blanc i negre perquè m'avorrien les veia massa antigues (molt simple com pots veure) però un dia em van obligar a veure Casablanca i.... vaig descobrir una de les històries d'amor més boniques que hi ha hagut i un dels homes amb més morbo del món, des d'aleshores en sóc una incondicional. Bona pel·lícula Matar a un ruiseñor.
ResponEliminaPens que el cinema d'ara està assentat sobre el d'abans.Quants cops una esena no et transporta a una peli antiga? Quasi sempre. Compartesc amb tu l'afició pel cinema clàssic, malgrat constati que costa als joves, la meva filla al.lucina amb les pelis en blanc i negre!! El meu preferit: westerns i Hitchkok.
ResponEliminaSalutacions.
Fantàstica pel·lícula! Simplement genial. L'he vista molts pics i m'agradà tant que fa uns anys me la vaig comprar en DVD. Tenc ganes de llegir la novel·la. La recoman a la pel·lícula :)
ResponEliminaMa-poc, Núria, Lo Carles, Carina, Tonina i Caterina, gràcies per la visita.
ResponEliminaLa primera és una gran peli, l'he vist, tot i què fa temps. I la segona, no l'he vist, però segur que ho és també.
ResponEliminaUna abraçada Mireia.
Gràcies per la visita, Anzili
ResponEliminaTenc 48 anys. Sempre havia estat un lletraferit. Ara sóc un devorador de films clàssics. To kill a mockingbird l'he vista no fa gaire. És molt bona. Sabeu que el personatge d'Atticus Finch ha estat considerat el millor del cinema?
ResponEliminaEl millor del cinema? doncs no ho sabia
ResponEliminaAquí tens la referència:
ResponEliminahttp://www.afi.com/tvevents/100years/handv.aspx
Gràcies per la teva visita!
No he llegit tots els comentaris perquè ara mateix vaig curta de temps. Tanmateix, no puc deixar de dir que "Matar a un ruiseñor", que jo ja havia llegit fa molts anys, no recordo si abans o després de veure la pel·lícula, és a tots elsn nivells (literari i cinematogràfic) una meravella. Una d'aquelles pel·lis clàssiques que tothom ha de tenir a casa.
ResponEliminaGregory Peck en estat de gràcia i els temes tractats amb tanta delicadesa que és una mostra de com es poden dir coses importants amb simplicitat i bellesa.
Anna Maria
Mireia: Faràs bé d'anar a veure la de la Coixet, a veure que n'opines tu. Ja em diràs.