comptador web

dimecres, 15 de desembre del 2010

PEL.LI I LLIBRE




LA CINTA BLANCA

Fa dies que intento escriure una petita ressenya de LA CINTA BLANCA i no me n'acabo de sortir. És una pel.lícula que m'ha agradat força i, en canvi, no sóc capaç de justificar-ho.

Suposo que m'ha agradat perquè el temps narratiu que ens proposa flueix com un torrent i perquè combina suspens, tensió i , en certa manera, inseguretat amb mestria, cosa que fa que realci els paràmetres del ritme cinematogràfic fins a uns extrems difícils d'asssumir per un guió (això deu explicar que el final m'hagi deixat amb aquella sensació de: I ara, què??)

Penso que una de les qualitats és que en cada fase del relat el director és capaç de posar en joc tots els elements narratius: l'acció (ja sigui com a forma de resposta dels personatges front a l'ambient) o com a intent de modificar les coses.
També m'ha agradat que el llenguatge verbal disposi de diferents fòrmules apropiades per expressar la interactivitat de les escenes, i que les imatges (tant si són plans curts com llargs) tendeixin a ensenyar-nos les porcions de la realitat de manera directa i funcional (és a dir, presentant-nos les coses sense mediacions, aspecte que fa que en molts moments tinguis més la sensació d'estar llegint una novel.la que no pas veient una pel.lícula)

Aquí us enllaço l'argument



LES AVENTURES DEL BON SOLDAT SVEJK

Una lectura que dec al David (no us perdeu el seu blog, és una garantia de literatura de la bona)

El que més destacaria d'aquest llibre és "l'humor intel.ligent" que destil.la. L'humor és l'aliat del narrador per aïllar el patiment i reduir-lo a matèria literària. Amb distància irònica, amb un estil que sembla que no digui coses però que, al capdavall, ho mostra tot, se'ns exposa amb gran domini narratiu una galeria d'aventures que fan que sigui una novel.la força agradable de llegir.

És una novel.la que ens mostra les consciències macerades d'alguns humans i que diríem que va a la recerca del pont entre felicitat i horror al buit, una novel.la que em permetreu que us digui que és un mestratge vital i literari.

29 comentaris:

  1. Per les coses que agraden no cal justifacció. Queda anotada.

    ResponElimina
  2. Vaig veure La cinta blanca, que també em va impressionar molt. La ratlla entre la realitat i l'aparença a vegades és molt prima, oi? Aquí el bé i el mal són fronterers. Un film que diu molt de la nostra humanitat profunda, tan contradictòria, on àngels i dimonis es confonen.

    ResponElimina
  3. Quin apunt més interessant! Començaré pel llibre

    ResponElimina
  4. Arribo la primera? La cinta blanca uf! gran pel-lícula i que estimula la reflexió, de vegades l'impacte no ens deixa veure-hi clar...el llibre no l'he llegit però n'he sentit a parlar i bé per cert....i l'humor ara mateix ens és de gran ajuda! Bon post Mireia!

    ResponElimina
  5. Allò que ens agrada i ens penetra, no sempre ho sabem explicar...

    Des del far bona nit.
    onatge

    ResponElimina
  6. Uff! La pel·lícula no em va agradar gens i no perquè sigui dura, què ho és, sinó que no em va enganxar gens.
    El llibre no l'he llegit

    ResponElimina
  7. Gràcies per les recomanacions, Mireia. Entre tu i el David, vaig fent pila!

    ResponElimina
  8. `´Oscar, Teresa, Estonetes, Elvira, Onatge, Aineta i Miraculosa, gràcies per la visita i per deixar-hi les vostres impressions.

    ResponElimina
  9. La cinta blanca és una punyent explicació dels mecanismes que porten al feixisme i a la intolerància. Un molt bon film i molt ben explicat.
    I les aventures del desastrat soldat txec són un dels més intel•ligents al•legats contra les malvestats del militarisme i de la guerra, escrita en clau esperpèntica, carregada de fina ironia.
    Un parell de recomanacions excel•lents.

    ResponElimina
  10. 'La cinta blanca' es una de les millors pel·lícules dels últims anys. Haneke és un mestre per explicar coses, com l'origen del mal. Ho diu tot sense ensenyar res. Francament bona. Un petó, MIREIA.

    ResponElimina
  11. A mi La cinta blanca em va deixar sense saber gaire què dir-ne. Vaig estar pensant-hi durant molts dies, no me la podia treure del cap. És de les millors pel·lícules que he vist en els darrers anys i comparteixo tot el que en dius.
    I del meu amic Svejk, què te'n puc dir? Cada cop que veig algú vestit de militar o de capellà penso en ell i en l'estupidesa de tot plegat.
    Ah! I moltes gràcies per la referència! Ets molt amable, Mireia.

    ResponElimina
  12. Joana, crec que t'agradarà.

    Alberich i Jordicine celebro que coincidim.

    David, la referència era "obligada" perquè tens un blog que és una meravella, amb un rigor que queda fora de dubte, i no és pas un comentari adulador, tens un dels millors blogs de la blogsfera catalana.

    ResponElimina
  13. Moltes gràcies, Mireia. No sé ben bé què dir, ara; per tant, no dic res... sí: gràcies.

    ResponElimina
  14. Dues molt bones recomanacions. I com diuen els companys no cal justificar per què ens han agradat... o si? ens resulta molt difícil explicar el per què.

    ResponElimina
  15. La cinta blanca és una de les millors pel.lícules que he vist últimament, un cop de puny a la panxa, com sempre fa en Haneke!!!

    ResponElimina
  16. david, gràcies a tu per contribuir a que cada vegada la blogsfera tingui més rigor.

    Galderich ja passa ja això de no saber ben bé explicar per què ens ha agradat una obra 8ja sigui literària, artística, cinematogràfica)

    Bargalloneta, tinc pendent veure més pel.lis d'ell, gràcies per la visita al Racó.

    ResponElimina
  17. Cinema : La cinta blanca; Nausicaä del valle del viento; Malditos bastardos.

    Teatre : Nonsolum; El Ball; Una comedia espanyola.

    L'ordre de col•locació, no altera el producte.

    ResponElimina
  18. Interessant el teu resum, Mireia. Jo no he tornat a Murakami i mira que no em va desagradar. Si miro la pila de llibres que m'esperen tinc por de no tenir temps per a tots perquè sempre n'hi vaig afegint.
    "La cinta blanca". Colpidora.
    És cert el que dius del blog d'en David. Jo en soc addicta.
    Ara mateix no et puc dir quin ha estat el meu llibre de l'any. En aquest moment llegeixo un llibre memoralístic de Josep Maria Castellet que és molt interessant. L'alterno amb "Bariloche" d'Andrés Neuman, escrit als 22 anys i que prometia el que diuen que és aquest escriptor tan exitós.
    De les meves baralles amb Pierre Michon en faré un post el dia més impensat però, és com tot, haig de trobar el moment perquè de vegades m'agrada i al paragraf següent em treu de polleguera...
    Rep una abraçada. Bon Nadal per tu i els teus llegidors!

    ResponElimina
  19. German el Nonsolum no l'hevist, i mira que en tinc ganes!!

    Glòria a mi amb en Michon em passa el mateix!!!! Hi ha moments en què penso que és IMMENS i hi ha moments en que l'escanyaria.
    El d'en Castellet tard o d'hora el llegiré, la gent com ell (i els Fuster, Triadú etc), veritables almes mater de la nostra cultura, tenen tant de saber acumulat que fa goig llegir-los.
    Bon Nadal a tu també

    ResponElimina
  20. Vaig veure "La cinta blanca" en pel·lícula. No al cine, sinó a la tele. I Déu n'hi do. Tindré en compte totes les teves recomanacions, Mireia estimada. També espero que em disculpis que no passi tan sovint per aquí com jo voldria i tu et mereixes. Ja t'imaginaràs com vaig.
    Per cert, ara comprenc el teu comentari a la meva entrada sobre justificar el marge a la dreta!!! hahahaha.
    Una abraçada i molt bones festes.

    ResponElimina
  21. bones recomanacions, n'hi ha per triar a dojo.

    ResponElimina
  22. Hola Mireia,

    Venía a felicitarte las fiestas y siento no poder hacerlo en catalán aunque lleve el 50% de mi sangre catalana... lo único que podría decirte en catalán sobre estas fiestas es: fun fun fun (jeje)

    Bueno, yo sé que me entiendes, todo el mundo no tiene la suerte de nacer en cataluña (o Valencia o Baleares)

    Pues eso, lo dicho, que pases unas felices fiestas y unos días entrañables en familia, y que no te atragantes con los polvorones!! :)

    Besito

    ResponElimina
  23. Passo a desitjar-te un Bon Nadal i un feliç 2011. Un petó i fins aviat.

    ResponElimina
  24. Anna, ja m'imagino que hi passes quan pots, una abraçada.

    Gràcies per la visita Tati.

    Marilo, también te deseo lo mejor, no pasa nada si no puedes escribirme an catalán (es lo que tiene ser bilingüe, que tengo la inmensa suerte de poder escribirte en castellano). Gracias por tu visita.

    Feliç 2011, Jordi

    ResponElimina
  25. GRàcies Mireia, bon any a tu també

    petons

    Jordi

    ResponElimina
  26. A mi "La cinta blanca" també em va deixar amb una sensació estranya, però realment és una pel·lícula que val la pena de veure perquè convida a reflexionar. M'apunto el llibre, que no coneixia!

    ResponElimina
  27. No sempre llegim tot el que volem i ens quedem amb la fustració de no haver aconseguit el nostre proposit, però crec que el que hem de fer és gaudir plenament del llibre que portem entre mans i això de segur que ho hauràs fet!!!
    M'apunte el teu llibre.
    Des del teler, Iris.
    Des d'Algemesí, Joana

    ResponElimina
  28. meu blog voltou com tudo acompanhe durante a semana noticiário cultural. Espero que goste. Me siga. Abraços boa semana.

    informativofolhetimcultural.blogspot.com

    ResponElimina