comptador web

divendres, 26 de març del 2010

IMPRESCINDIBLE


Com que no m'agrada allò de: "llibre de lectura obligatòria", he decidit titular aquest post amb: IMPRESCINDIBLE (ve a ser el mateix però almenys no apareix la paraula "obligació")

És fa difícil dir res que no hagi estat dit per la crítica i pels diferents blogs.

Jaume Cabré és un geni en això de desglossar l'acció en escenes, que van endavant i enrera amb una naturalitat magistral -això, en un primer moment, fa que la novel.la costi una mica, perquè ens trobem amb un trencaclosques una mica complex, però a poc a poc anirem encaixant-ho tot.

Jo diria que aquest és el gran llibre de les misèries que la postguerra va portar a les poblacions, misèries quotidianes que no sortien als diaris però que determinaven com era el dia a dia de la gent, les pors...

Els personatges són alguna cosa més que els suport de les peripècies argumentals, i la novel.la acaba convertint-se en una mena de concert en el qual les diferents escenes que Cabré crea fan de motius musicals.

El domini magistral de Cabré de tots els registres de l'expressió i el fet que sigui capaç d'inserir en la seva prosa, com ben pocs saben fer-ho, el degoteig de tot allò que els és inconscient als personatges, fan d'aquesta novel.la un dels CLÀSSICS (malgrat ser molt recent) de la nostra literatura.

Crec que hi ha una edició de butxaca, qui no l'hagi llegit encara, podrà resistir-s'hi?

31 comentaris:

  1. Tampoc fa gaire que vaig acabar-lo de llegir, i m'enrecordo que vaig quedar fascinat. Una història fantàstica en un marc històric no tant apassionant... Una lectura que hauria de ser molt recomanable! I per cert, la sèrie de TV3 també va ser molt bona, tot i que amb un final no gaire encertat.

    Salutacions, i feliç pasqua.

    >Jordi Cirach

    ResponElimina
  2. No no ens hi podrem resistir més Mireia ....pensa que sóc una de les poques persones que encara no se l'ha llegit...però no trigaré a fer-ho....ei ben tornada...que bé que tornis a aparèixer...és genial!

    ResponElimina
  3. Jordi la sèrie no em va acabar d'agradar, veus, és difícil coincidir en tot. Gràcies per visitar el Racó.

    Elvira, tard o d'hora crec que, amb els elogis que hem fet tots, la llegiràs, oi? gràcies per les teves paraules, ets la persona de la blogsfera més generosa amb mi, molts petons.

    ResponElimina
  4. Literatura i historia units a vegades no donen un resultat tant brillant com en aquest cas. No es una novel.la historica sino una obra de literatura amb un transforn historic imprescindible.

    ResponElimina
  5. Jo vaig veure la sèrie... però com sempre suposo que el llibre encara et deixa veure més...
    Salut!!!

    ResponElimina
  6. Una gran novel·la, per treure's el barret.

    ResponElimina
  7. Ni he llegit el llibre ni vaig veure la sèrie. Apuntat queda!

    ResponElimina
  8. Imprescindible, tu ho has dit. El vaig llegir l'any passat per aquests mesos i és una meravella. Aquest llibre, juntament amb "Els jugadors de whist" de Pagès Jordà, són de les millors novel·les en llengua catalana que pens que s'han editat en els darrers anys :)

    ResponElimina
  9. Mireia, quan puguis passa pel meu bloc aquí que hi ha un regalet per a tu...he mirat si trobava el teu mail però no hi és...espero que llegeixis això...

    ResponElimina
  10. Kweilan, hem coincidit!! quina alegria.
    Galderich, totalment d'acord.
    Sí, Eva, el llibre crec que és molt superior
    Salutacions i gràcies per la visita Jordicine
    Caterina, el d'en Pagès no l'he llegit, però ja havia pensat comprar-lo, i ara, amb el teu comentari, encara més.

    Elvira, estic emocionada pel premi que m'has donat, una mostra d'"afecte virtual" impagable!!!

    ResponElimina
  11. Mireia! vaig fer-ne un comentari també en el meu blog el juny de l'any passat, quan encara no havien passat la sèrie televisiva

    http://todoreh.blogspot.com/search/label/01-Jaume%20Cabr%C3%A9

    Una abraçada

    ResponElimina
  12. No l'he llegit però després del que en dius me l'apunto. Gràcies!

    ResponElimina
  13. Mireia! tindré en compte la teva recomanació ja que en fas una anàlisi molt positiva. Sovint he vist el llibre però la seva extensió m'ha fet recular... ja saps, m'agraden els llibres curts, de poemes vaja... jejejeje el que escrius sobre el dia a dia durant la postguerra m'ha obert la curiositat sobre el llibre. Una abraçada! ricard última ronda

    ResponElimina
  14. Ja hi som un altre cop amb la tecnologia, s'ha "perdut" un comentari de la MAR, que deia que és nova al blog i que li agrada llegir ressenyes!!! Benvinguda, MAR, et deixo l'enllaç de dues novel.les que em van AGRADAR MOLT i que vam debatir (per si t'animes a llegir-les):

    http://elracodelasolsidablogspotcom.blogspot.com/2009/04/litratura-de-la-bona-casa.html

    http://elracodelasolsidablogspotcom.blogspot.com/2009/05/quan-la-poesia-esdeve-prosa.html

    Marta, ara la llegiré. Gràcies per la visita al racó

    David, si tens temps val la pena llegir-la.

    Ricard, per mi és una novel.la imprescindible, però potser és cert que, d'entrada, com que té gairebé 800 pàgines espanta una mica. Tu ja saps que jo vaig al revés que tu (vull dir que de poesia... ben poca!!), si vols novel.les més curtes fes una ullada a les dues ressenyes que li he enllaçat a la MAR, les dues em van agradar força (la primera d'elles també arrenca amb la postguerra)

    ResponElimina
  15. Moltes gràces pel comentari, jo també t`enllaçe...

    ResponElimina
  16. Jo he estat a punt d'agarrar-lo de la llibreria un parell de vegades pero m'ha espantat que fora tan llarg. Ara mateix estic llegint una recomanacio que vas fer CALAVERES ATÒNITES i m'esta agradant a munto.

    Abel (València)

    ResponElimina
  17. Estonetes, m'agradarà que visitis el racó sempre que vulguis. Ja he vist que al teu blog també hi ha moltes ressenyes literàries.

    Abel, la veritat és que sí que espanta una mica això de veure llibres tan llargs, sempre tens l'opció de triar-ne de més curts. Me n'alegro que estiguis gaudint amb Moncada. Quan acabis "Calaveres Atònites" pots provar amb "El cafè de la granota", són relats curts (publicats per La Magrana)

    ResponElimina
  18. Tot i que Jaume Cabré és un escriptor excel·lent no crec que llegeixi el llibre. Per què? Perquè vaig veure la serie que va fer TV3 en dos dies i, és clar, ja sé l'història. També sé que em perdré la prosa estupenda d'aquest escriptor i molts detalls que la serie no ens podia donar però...no es pot matar tot el que és gras i hi ha tants i tans llibres!
    Per cert, Mireia: Blog interessantíssim. Gràcies.

    ResponElimina
  19. gràcies a tu per passar, Glòria. Doncs faràs bé de no llegir-lo si ja ho tens decidit, hi ha moltes altres coses per llegir (pots mirar ressenyes antigues del blog)

    AMIGO QUE HAS DEJADO UN MENSAJE EN CASTELLANO, SE HA PERDIDO, SI VUELVES A PASAR POR EL BLOG TE INVITO A QUE LO VUELVAS A DEJAR Y SERÁ PUBLICADO CON MUCHO GUSTO, ESTO DE LAS NUEVAS TECNOLOGÍAS VA ASÍ, NO ES LA PRIMERA VEZ QUE SUCEDE!!!

    ResponElimina
  20. JA ESTÀ CLAR!! Els comentaris de la Mar i de La sonrisa de Hiperión són del post anterior.

    ResponElimina
  21. Hola Mireia!
    Et torno la visita i et linko al meu blog. A mi també m'encanta Cabré, has llegit L'ombra de l'eunuc?

    ResponElimina
  22. Tot just l'acabo de començar i estic amb aquell barreig del que parles al principi. No vaig veure la sèrie TV3 per tant és de lectura obligatòria!
    Gràcies per le ressenya!!

    ResponElimina
  23. Estretdebering, gràcies per la visita. Aquest no l'he llegit (encara), espero fer-ho algun dia.

    Joana, paciència que al principi costa una mica

    ResponElimina
  24. Ja fa temps que la vaig llegir i em va agradar. Els temes literaris amb rerafons relacionat amb la memòria, encara que no segueixin el rigor que una recerca històrica requereix, em son prou plaents i en Jaume Cabré és un escriptor amb molt d'ofici.
    Salut.

    ResponElimina
  25. Som molts que hi coincidim. Serà cert, doncs. Per cert, li acaben donar el Premi d'Honor al Cabré

    ResponElimina
  26. Ho he sabut aquest matí, Veí. ben merescut el premi!

    ResponElimina
  27. M'ha agradat moltíssim perquè és aquesta una part de la nostra història de la que en coneixem poquet i perquè, després de llegir-la, te n'adones que sovint ni els bons eren tan bons ni els dolents tan dolents.

    Molt, molt, molt recomanable!

    ResponElimina
  28. Celebro que t'hagi agradat, Sandra. Fins aviat

    ResponElimina