DES DE MADRID...

He trobat això en un blog amic i m'he quedat glaçada.

És un lingüista madrileny!!! Quin goig trobar algú del territori de l'Esperanza Aguirre, Losantos etc, etc, etc que tingui un mínim de sentit comú. Si és que de vegades no fa falta res més que això, una mica de sentit comú.

Si teniu sis minuts més aquí n'hi ha un altre, val la pena escoltar-lo:

UNA MICA DE CINEMA MODERN

Perquè ningú no digui que només parlo de clàssics, aquí teniu una escena d'una pel.li del 1997, EL INDOMABLE WILL HUNTING.
L'escena només dura 2:33, us aconsello que la veieu.
El post és curt perquè crec que sobren les paraules...

EL CINEMA CLÀSSIC

Darrerament m'ha entrat la mania de veure cinema clàssic. Devoro cinema antic amb una facilitat que em sorprèn a mi mateixa, i m'agradaria fer cinc cèntims d'algunes reflexions que em volten pel cap.
Havia llegit no sé pas per on que les teories "il.lusionistes" ens assignen als espectadors un paper PASSIU -sense cap exigència d'aptituds, de memòria, de comprovació d'hipòtesis...-.
Doncs bé, crec que és evident que les pel·lícules clàssiques requereixen algunes activitats per part de l'espectador. Seguir la història de gran part d'aquestes pel·lícules és com anar omplint espais en blanc, i alhora que projectem moviment sobre el pas de les escenes anem fent-hi hipòtesis , realitzant deduccions ... En definitiva, hem de cooperar en la "construcció de la pel·lícula".
I és en aquestes tasques que se'ns assignen com a espectadors on penso que "abandonem" part de les il·lusions que normalment posem quan veiem cinema més modern.
Tot això ha fet que hagi anat descobrint que el paper que tinc com a espectadora, en el cinema clàssic, és com una mena de fascinació, resultat d'una comprovació d'hipòtesis que em demanen (a crits !) que surti a retrobar-me amb la trama.
No sé, suposo que són fases, èpoques, el que sigui, però ara mateix fins i tot us puc dir que no porto cap llibre entre mans, de tant capficada com estic amb el cinema !!!

Una de les coses que he anat aprenent des que tinc el blog és a no parlar amb gaire entusiasme de cap llibre ni pel·lícula, així que us deixo un nom sense fer-ne cap comentari: MATAR A UN RUISEÑOR.

Nota: si la veieu i us agrada podeu dir-ho, eh!!! Que quan no us ha agradat alguna recomanació que he fet "ben a gust que us heu quedat amb les crítiques" je, je, je (I jo contenta que establim un debat, clar, però si de tant en tant em doneu el vistiplau també em ve molt bé!!!)