comptador web

dissabte, 17 d’octubre del 2009

MÉS RELECTURES: EL QUADERN GRIS

Amb aquest "bon costum" que he agafat de combinar lectura i relectura, fa uns dies que he començat a rellegir EL QUADERN GRIS.

Com és ben sabut, no és un dietari autèntic, sinó més aviat un dietari "literari" que serveix a Pla per presentar el text.

El text que obre el llibre ens descriu una escena familiar, -un dinar- en la qual no es produeix cap expressió sentimental. El seu pare "menja en silenci", estat que Pla qualifica de normal -més endavant ens diu que "tenir una educació familiar desproveïda de frases convencionals i de la literatura que sol flotar sobre la llum del menjador" ha sigut "una fortuna". L'antisementalisme crec que, tot i no ser una característica de les que la crítica més n'ha parlat, és ben palès durant tota l'obra - i un tret que Pla comparteix de manera molt clara amb Stendhal. Perquè, per mi, hi ha un cert cinisme Stendhalià més que evident des de la primera línia.

Tot i això, el "jo" de l'autor-personatge no pot ser gens ni mica vanitós,i ja des de l'inici ens presenta "l'ordre" com a virtut no solament personal sinó també social.

El dietari permet les descripcions dels paisatges i també donar-los moviment, humanitzar-los -gràcies a la seva relació amb el protagonista-. Quan Pla es troba davant el paisatge, abandona qualsevol dels escepticismes que hagi introduït anteriorment. De fet, el paisatge realista, viu i "humà" serà també un paisatge Antinoucentista.

L'estil de Pla és propi, perquè jo diria que és independent dels estils, de les formes consagrades per la literatura i també existeix independentment de la llengua parlada. Sembla que la intenció de Pla era que les frases no caiguessin -no fossin monòtones-, i per això posa sovint l'element important al final. A més a més, les paraules no poden ser triades ni ordenades ni pel seu so ni pel seu ritme que se'n desprèn -cal suposar que això és així perquè defuig d'allò que H. Bloom anomenava "l'aspecte físic de la llengua".

Un dels aspectes que més destacaria és que cap oració no deixa entreveure la figura ni el to de la que vindrà. El que m'atrapa en la conversa no és el Goethe que parla amb Eckermann de manera, diguem-ne, pedagògica, sinó les reflexions que "salten" per sobre del previsible, amb una combinació de gràcia i enginy que han convertit EL QUADERN GRIS en una de les obres capdavanteres de la literatura catalana del segle XX

28 comentaris:

  1. Estàs re-lectures... jo sóc pràcticament incapaç de rellegir res, un gran error al meu entendre però mai no en tinc la predisposició.
    Bones re-lectures

    ResponElimina
  2. Supose que coneixes el blog dedicat a aquesta obra:

    http://elquaderngris.cat/blog/

    ResponElimina
  3. Mireia,

    A aquesta relectura sí que m'hi apuntaria! Per desgràcia, a la Rodoreda me la van fer avorrir a la facultat...

    Gràcies per l'apunt!

    SU

    ResponElimina
  4. És del que més m'agrada de Pla, que en general m'agrada molt.

    ResponElimina
  5. Vaig anar dilluns passat a veure l'obra. No l'he llegit però em van venir ganes, potser ara és el moment. Gràcies pel post.

    ResponElimina
  6. Mireia, rellegir és com trobar-te amb alguna cosa coneguda però és molt més, perquè hio trobes coses que t'havien padssatr per alt.

    Novesflors algun cop l'he visitat, però gràcies per recordar-me'l.

    Su, és el que passa quan una lectura és "obligada", segur que quan no és així fruïm molt més. Espero notícies del llibre Calders- Triadú (un dels escriptors que més m'agrada i el crític que més admiro)

    Comtessa, no et pensis que jo he llegit moltes coses d'ell, però aviat hi posaré remei.

    Gràcies a tu per la visita, Sílvia.

    ResponElimina
  7. Hola Mireia! doncs jo trobo que rellegir ens dona una altra visió dels llibres que ja em llegit...ens permet detectar, de vegades, si ens agrada o ens impacta igual que quan el van llegir per primera vegada...Hi ha llibres que els llegim en moments inadequats i al cap dels anys els rellegim i ho veiem tot molt diferent...Jo el Quadern Gris me'l vaig llegir fa anys "obligada" i mira ara potser em vindria de gust rellegir-lo, per pur plaer..

    ResponElimina
  8. Havia escrit una comentari i no sé què fet que se m'ha esborrat...trobo que rellegir està molt bé perquè ens permet tenir una altra lectura, una altra visió...O sigui que et faré cas i me'l rellegiré el Quadern Gris

    ResponElimina
  9. Hola Elvira, sí que hi ha el primer missatge - no s'ha esborrat- millor, ara en tenim dos, je,je. Doncs crec que és una bona idea rellegir Pla. A més a més té l'avantatge que pots anar deixant-lo de tant en tant i combinar la seva lectura amb altres novel.les diguem-ne més "literàries", perquè EL QUADERN GRIS encara que el vagis deixant reposar de tant en tant durant alguns dies (com estic fent jo) no hi perds el fil. Gràcies per ser una lectora fidel del blog, Elvira.

    ResponElimina
  10. He de confessar amb certa vergonya que encara no he llegit res de Pla. El tenc present, més ara que Labutxaca està traient tantes coses d'ell i altres autors però potser encara no ha arribat el moment. Tot i així li tenc moltes ganes :)

    ResponElimina
  11. Mireia, aquesta sí que és encara més una relectura imprescindible per a mi. No només perquè sigui una obra de Pla -la seva Obra cabdal- sinó perquè el va escriure durant tota la seva vida i podem anar descobrint com el seu punt de vista es mostra escèptic -com sempre- però tendre -com quasi mai-. Cal dir que el fet que no li agradi gaire la poesia en ell és més una virtut que no pas un defecte. Recordo com admira a Ruyra, per exemple, perquè va saber com "definir" i "descriure" amb sentiment el mar i Blanes, és a dir "poèticament", al cap i a la fi. M'ha agradat molt com has presentat l'obra de Pla, bellament i amb tan coneixement de causa. Fins a rellegir-nos de nou!

    ResponElimina
  12. Bon dia, Mireia.
    Jo també acostumo a ser re-lectora, encara que no coincidim en les obres que rellegim, però per això és fabulós el món, per la seva diversitat en tot, entre altres coses els gustos... no?
    Un petonàs bonica, i que passis una gran setmana!!

    ResponElimina
  13. Caterina de vergonya res, hi ha tant per llegir !!!

    Ricard, simplement he explicat com veig jo EL QUADERN, després vosaltres ja hi direu la vostra.

    Anna, segur que llegeixes unes altres coses ben interessants, quan vulguis ens pots dir quines són

    ResponElimina
  14. Si et ve de gust és bo rellegir un llibre. Jo quan vaig llegir El joc de l'Àngel, vaig tornar a llegir L'ombra del vent i vaig gaudir-ne més que en la primera lectura.

    ResponElimina
  15. M'agrada la idea de rellegir. Jo crec que estic massa al dia de les novetats i tot allò que vaig llegir al cole -amb el quadern gris inclòs- ha quedat una mica oblidat.

    Per cert, acabo de llegir 'Els estranys talents de la Flavia', de l'Albert Bradley, editat per Columna, i m'ho he passat pipa. Un petó.

    ResponElimina
  16. Aquestes relectures teves són de gran nivell!!!

    ResponElimina
  17. Gràcies per la visita, Rosa.
    Jordicine, jo miro de combinar novetats i "clàssics".
    Ma-poc, csón autors "indispendsables" i va bé rellegir-los

    ResponElimina
  18. M'agrada el que dius al paràgraf on parles de l'estil! J. Pla és (per a mi) tot un mestre...! Personalment, tinc una certa devoció per "El carrer estret", possiblement perquè fou la primera obra seva que em va caure a les mans.

    ResponElimina
  19. ... També l'estic rellegint, dia a dia, amb la proposta dels enviaments del dietari del projecte fet des de http://elquaderngris.cat/blog/...

    ResponElimina
  20. i no volem que perdes el costum de la relectura!!! -i menys que deixes de compartir-la!!! :)

    ResponElimina
  21. El tinc que espera. Qualque dia arribarà. Suposo que em fa una mica de por, no sé ben bé perquè...

    ResponElimina
  22. Pla va iniciar l'ús d'un català escrit actual i curós. Però mai va escriure cap gran història.

    Té valor lingüístic, però literàriament és poca cosa.

    ResponElimina
  23. T'has mirat algun cop el Bloqg?
    http://elquaderngris.cat/blog/?p=5111

    Ja s'acaba, però ha estat fantàstic.

    ResponElimina
  24. Pla literàriament és genial, més competent que la majoria de novel·listes catalans de sempre: destaco "El carrer estret", "De l'Empordanet a Barcelona", "El quadern gris"... i és que la literatura no és un argument, es fa amb paraules que són discurs. A reveure! ricard99 última ronda

    ResponElimina
  25. Pots creure que no estic segura d'haver-lo llegit "El quadern gris"? Tan si és que sí, com si fos que no, potser que vagi ala bilioteca un dia d'aquests i m'hi posi.
    Tinc una llista tan llarga de lectures que no puc prometre res, però.

    ResponElimina
  26. Elisenda, Ariadna, German, Tonina, Josep, Helena Ricard i Eulàlia, gràcies per a visita.

    ResponElimina
  27. Hola, Mireia, me cuesta un poquito, pero algo entiendo. No he leído ese libro pero tiene pinta de ser muy interesante, me lo apunto!
    Sobre autores catalanes, la verdad es que no he leído nada, creo, pero supongo que algún otro sí coincidiremos... o eso espero, para poder dar también mis impresiones.

    Besito, guapa! :)

    ResponElimina
  28. Mariola, gracias por la visita. Tanto Josep Pla como Jaume Cabré los tienes traducidos al castellano. Pero te recomiendo que empieces por Eduard Márquez, es uno de los autores catalanes que más me gustan y además tiene EL SILENCI DELS ARBRES traducido a EL SILENCIO DE LOS ÁRBOLES (ED Alianza), una maravcilla de libro Mariola.

    ResponElimina