Bé, no tinc gaire clar si hi ha llibres per l'estiu i d'altres per l'hivern, però com que jo vaig llegir aquest l'estiu passat -crec recordar que motivada per un comentari que vaig trobar aquí-, he pensat que us en podia fer cinc cèntims.
Segurament no sigui un llibre que passi a la història de la literatura, però recordo que em va agradar. M'atreviria a dir que és una novel.la a mig camí entre la ficció narrativa i la sociologia de ficció: el que vull dir és que és un meravellós retrat de la gent que habita en el carreró d'un barri (El Caire, si no recordo malament)
Enmig de gent que només deixa passar les hores, hi trobem persones ambicioses, gent amb una degradació moral i ètica impressionant que trepitja a tothom, gent que intenta sobreviure com pot (recordo un personatge que es guanya la vida mutilant els captaires perquè facin més pena i així puguin recaptar més diners! Molt bo!) ...
Com no podia ser d'una altra manera, l'amor acaba sent un element important en la novel.la, i una jove es convertirà en l'objecte de desig de tres homes.
Una de les coses que més em va agradar va ser la riquesa de les històries populars orals àrabs que sovint apareixen en alguns diàlegs. I la introspecció d'alguns personatges, un dels pilars mitològics de les cultures aràbigues, encarregada de projectar-se cap a altres principis i de fer entrar Alà en els continus jocs de penediments i de retrets tan típics de tota la humanitat.
Una altra cosa que la novel.la ens mostra amb molt d'encert és l'individualisme ferotge i materialista que gairebé tots tenim interioritzat (cadascu a la seva manera, que ningú no se m'enfadi per aquesta afirmació!). I ho fa amb unes pinzellades magistrals, perquè la MORALITAT ens ve donada indirectament, ja que hi actua sempre un cert distanciament, que basteix una distància entre els fets narrats i els lectors que ens permeten veure-hi amb perspectiva crítica.
Ja us ho he dit, segurament no és una novel.la d'aquelles imprescindibles, però us pot fer passar una bona estona, ara es tracta de buscar un lloc a recer de la calor!!!!
Potser no passarà a la història, però sempre va bé tenir recomanacions de primera ma. Aquest pel que ens dius, pot passar fresquet com l'aigua i en ple estiu, sempre és la millor opció.
ResponEliminaGràcies, Mireia!
Un petoneeeet.
Moltes gràcies per la recomanació.
ResponEliminaAquest estiu no pensava llegir gaire, però ahir em va visitar una dona, que havia escrit el seu quart llibre i li vaig comprar.
Ella és catalana però va rebre educació en castellà i és la llengua que utilitza per escriure.
Cada any ha passat a presentar-me un dels seus llibres, però mai n'hi havia comprat cap.
Els dos primers eren de poesia, i jo, amb la poesia sóc molt selectiva.
El tercer no em va cridar gaire l'atenció. Potser conservava encara massa reminiscències pseudopoètiques dels seus dos predecessors, pel poc que vaig fullejar. No ho sé..., no em va motivar.
El quart sí que l'he comprat. Primer, perquè és petit i jo mai tinc temps per totes les coses que necessito fer, així, com a mínim, m'asseguro que acabaré la història. I en segon lloc, em va moure la curiositat de saber una mica més sobre aquesta dona, ja que el llibre és autobiogràfic, com l'anterior, però aquest està escrit molt més planerament. No crec que es faci farragós.
En fi..., ja ho veurem i, si de cas, ja en faré un petit resum, si s'escau. :)
El vam llegir el primer any del club de lectura i a tothom li va agradar molt, crec que és una bona recomanació per a l'estiu, Mireia.
ResponEliminaBones vacances!
El vaig llegir fa dos anys i també em va agradar. Fins i tot ha estat portat al cinema. Té un cert paralel·lisme amb la novel·la de Vasco Pratolini "Crònica dels pobres amants" escrita l'any 1947, que reflecteix també la vida dels habitants d'un carrer de Florència, quan Itàlia es preparava pel fascisme.
ResponEliminaGràcies per la recomanació, té bona pinta. No passarà a la història però pot ser idela per un dia d'estiu, calurós i amb ganes de passar una bona estona... ;)
ResponEliminaNo he tingut ocasió de llegir-lo a Mahfuz, sempre el confonc amb Tallar ben Jelloun...no sé perquè. Però és un llibre que me l'apunto a la llista dels llibres que m'he de llegir ( ara ja vaig escursant mica en mica els pendents per llegir)Crec que no es estrany que tingui un cert paral.lelisme amb Pratolini, no endebades va ser escrit el mateix any el 1947...
ResponEliminaJo també el tinc a la llista dels pendents.
ResponEliminano n´havia sentit a parlar, me l'apunto, fa bona pinta i la teva recomanació acaba d'enrodonir-ho.Gràcies.
ResponEliminaSegur que és un llibre molt bo. Gràcies per la recomanció!
ResponEliminaPel tipus de descripció, és el tipus de llibre que m'agrada. Ah, i bé, jo no crec que hi hagin llibres d'estiu o d'hivern, sinó llibres per a molts moments...
Només he llegit una novel·la d'aquest autor que em va agradar molt i va ser amb la que va guanyar el novel. Em queda pendent descobrir-lo una mica més. Gràcies per la recomanació ;)
ResponEliminaUix! Volia dir el Nobel :P
ResponEliminaSi proves ja em diràs el què, Assumpta.
ResponEliminaestà força bé això de comprar llibres a la gent que no té les portes obertes de les grans editorials, trini.
Me n'alegro que us agradés, Núria.
Això del cinema no ho sabia, Marta, gràcies.
Ja et dic Ma-poc, tampoc no es penseu que és una novel.la d'aquelles d'"excel.lent", però se 'm va acidri de recomanar-la perquè podeu passar una bona estoneta.
Elvira me n'alegro que la llista vagi acurtant-se, la meva sempre és plena perquè vaig llegint, però també vaig afegint-ne!!!
Ja ens dir`s el què, L'Espolsada.
Tonina has de tenir en compte que sobre gustos... però jo crec que sí que pot distreure't.
Sí, Alexandre, suposo que cada llibre té el seu moment.
Sí, Caterina, efectiament va guanyar el Nobel, no ho vaig dir en la ressenya perquè hi ha gent que és "al.lèrgica2 a lllegir els autors multipremiats.
Gràcies a tots i a totes per fer d'aquest racó un lloc on intercanviar idees, pensments etc
Hola Mireia,
ResponEliminaSobre el que dius dels llibres d’estiu. Jo crec que si, ja que la calor no et deixa llegir a gust, almenys que el llibre t’enganxi. L’estiu passat volia llegir Vida i destí i vaig ser incapaç. Gracies per la recomanació, el posaré a la llista.
Bon estiu
Crec recordar que formava part d'una triologia (amb Entre dos palaus i un altre que no recordo) i queno vaig acabar de llegir). Però Mahfuz excel.leix explicant els costums de la gent del Caire.
ResponEliminauna més a la llista!!!
ResponEliminann em cansaré de repetir-ho, cada vegada ue et llegeixo em fas veir ganes de comprar el llibre!!
petons
M'has convençut! Un petó, MIREIA.
ResponEliminaRosa, Veí (no t'ho sé dir si formava part d'una trilogia), Bargaloneta i Jordicine, gràcies per la visita
ResponEliminaExcel·lent recomanació, Mireia. Pense que és un dels millors llibres de Mahfuz. A mi també em va colpir especialment el personatge que es dedica a mutilar captaires perquè donen més llàstima... i quedar-se amb un percentatge del que recapten! És d'una brutalitat extrema i, alhora, sembla possible en l'ambient degradat d'aquell carreró que ens descriu Mahfuz.
ResponEliminaUn altre llibre molt bo de Mahfuz, tot i que forma part del cicle de novel·les de l'antic Egipte, és La maledicció de Ra. Te'l recomane vivament, crec que també t'agradarà molt!
Bon estiu!!!