EL PIANISTA

Generalment sempre diem que val més llegir el llibre que la pel·lícula, però recordo que quan vaig sortir del cinema (fa ja 7 o 8 anys) després de veure EL PIANISTA em vaig dir: si la pel·lícula es basa en algun llibre (cosa que ara mateix no recordo), no el vull llegir.

Sí, com us ho dic, em va agradar tant la pel·lícula que em vaig estimar més no saber si hi havia una novel.la al darrera.

El pianista jueu Spilman i la seva família es veuen obligats a deixar la seva llar. El protagonista es guanya la vida tocant el piano a un restaurant d'un altre jueu, però els esdeveniments van complicant-se a poc a poc...

Té alguna seqüència d'aquelles que fan que et plantegis si , de vegades, no deu ser veritat que una imatge val més que mil paraules (i us ho dic jo que sóc una lectora empedreïda, una apassionada de la literatura!!!)


És una d'aquelles pel·lícules que focalitza la nostra atenció en els aspectes realment "observables" , deixant a un costat qualsevol pretensió transitiva de l'autor-director (que, per mi, és el que fa que altres pel·lícules que se centren en fets històrics reals siguin més fluixes). A EL PIANISTA la "ideologia" no és l'origen del film, sinó el "resultat final" de la mera existència de l'obra, un pur efecte del sentit, una simple imatge que el text projecta cap a l'exterior i que fa que sigui una delícia de pel·lícula.

LITERATURA AL MARGE DE LES NOVETATS EDITORIALS

S'apropa època de venda massiva de llibres, i les editorials fan tota la pressió que poden per "encolomar-nos" les novetats editorials. Res a dir, és el paper que els correspon, però a mi m'agrada recordar que la bona literatura no té cap relació amb les campanyes de les èpoques PRE (preNadal, preSantjordi etc).

Les paradetes que ompliran places i carrers tenen un espai molt limitat, i llavors són els llibreters els que han de fer TRIA. Per això no m'han agradat mai, perquè em veig obligada a comprar allò que ells han decidit que cal vendre. A mi sempre m'ha agradat tenir molts llibres per triar JO.

Abans em guiava per les ressenyes dels crítics i pel meu "olfacte" quan em passejava per la llibreria.- Ara, per mi, ha agafat MOLT pes les opinions dels blogs. aquí tothom pot dir-hi la seva amb sinceritat.

Deixo les meves impressions d'alguns llibres que, tot i no ser novetats, per mi són una garantia.

Fa uns mesos vam debatir força sobre dues lectures que m'havien apassionat. Les recordo ara per als més "nous" del racó. Són aquesta i aquesta , dos exemples de narrativa poètica meravellosa (però que, com comprovareu si llegiu el debat que vam mantenir, no han convençut a tothom)

Us deixo també altres recomanacions, en format breu:

- EN LLOC SEGUR (Asteroide - Wallace Stegner) : aquesta novel.la crec que té l'avantatge que pot agradar a tot tipus de lector, tant als lectors més exigents com a lectors que només busquen passar l'estona.

- QUIET (Empúries - Màrius Serra) : Tendresa, sensibilitat i optimisme malgrat les adversitats de la vida. El trobareu ressenyat aquí

- EL SOROLL DE LA RESTA (Bromera - Francesc Bodí) Aquest el recomano als qui us fa goig descobrir autors desconeguts que us puguin sorprendre.

- Als amants de la història us convido a llegir la ressenya del post anterior.

Trieu el que trieu, el més important és tenir sempre un llibre a la tauleta de nit!

NO VIVIM PAS TAN MALAMENT!

Hi ha llibres que m'ajuden a pensar que, tot i la crisi, la pèrdua de valors, l'agressivitat, que cada vegada és més present en la nostra societat, etc, etc, no vivim pas tan malament.

I la POR n'és un d'ells. I dic llibre, i no novel·la, perquè es tracta d'una mena d'autobiografia novel·lada, on no vaig saber discernir què era realitat i que era ficció. G. Chevallier va haver de participar a la primera guerra mundial, però ben aviat ens explica que ni tenia ganes d'anar-hi ni li venia gens de gust matar ningú (pàgina 89). I no s'amaga (quan el fereixen) d'afirmar que se'n vol tornar a casa. Estem per tant, davant d'un personatge que no és pas un heroi, és una víctima dels esdeveniments històrics que li va tocar viure.


L'estil descriu els fets com si la vida del narrador-protagonista fos construïda amb alguna cosa semblant al ferro, amb una concentració sensorial i una nitidesa supremes.

Una de les coses que més impacten és que la prosa no et transporta cap a les tanques (els obstacles de la vida) que cal saltar,només te'ls mostra. Al cap i a la fi, és un llibre de l'estil de SI AIXÒ ÉS UN HOME, on el més important és evidenciar les misèries que algunes persones han hagut de suportar, mostrar fins on pot arribar la barbàrie humana. Però s'hi pot llegir una intenció pedagògica, perquè, com a lectors, anem compartint l'evolució del protagonista (canvis en l'estat d'ànim, etc), i perquè la visió que presenta Chevallier del seu món és tan convincent que acaba sortint de les pàgines del llibre.

Trobareu una altra ressenya aquí

Si encara no teniu clara la compra de Sant Jordi i la persona en qüestió és amant de la història, crec que encertareu amb aquest llibre. Tant l'expressió de Chevallier (molt digna) com l'exposició de tot allò que va haver de viure en carn pròpia, van agafant a poc a poc un color metàl·lic molt colpidor i profund.

Alguns fragments que em van agradar:

" El cadàver va desplegar les seves ones atroces, va prendre possessió de la nit, ens va penetrar fins al fons els pulmons amb la seva descomposició" (pàg 52)

"La pàtria no és ni més ni menys que una reunió d'accionistes, una forma de propietat, esperit burgès i vanitat" (pàg 134)

"La por actua com un ressort, duplica els mitjans de la bèstia, la fa ser insensible" (pàg 260)

"La mort no immortalitza un ésser en la ment dels vius, senzillament l'esborra" (pàg 281)