comptador web

dilluns, 31 d’agost del 2009

UN PLAER



Una de les lectures de l'estiu ha estat CALAVERES ATÒNITES (La butxaca) i, la veritat, he de dir que llegir Jesús Moncada és un plaer!

I no es tracta de parlar bé de Jesús Moncada per ser un escriptor de casa, es tracta de reconèixer que és un escriptoràs, una ploma de primer nivell. Pot agradar més o pot agradar menys, però té una habilitat per fer-nos entrar en els microcosmos que narra com ben pocs escriptors saben fer-ho.

Per als qui no l'heu llegit mai, aquesta obra pot ser una bona idea. CAMÍ DE SIRGA és més coneguda, però és una obra molt densa - per a alguns fins i tot feixuga, no és el meu cas, a mi em va agradar molt també- i correu el risc de no connectar-hi a la primera, i seria una llàstima que el primer contacte amb Moncada no fos del tot gratificant. Per això us recomano que comenceu amb CALAVERES ATÒNITES.

L'argument de CALAVERES ATÒNITES és ben senzill: Mallol Fontcalda, jove advocat, busca una destinació laboral a una població tranquil.la que li deixi temps per poder preparar les oposicions a l’administració de justícia.

Ja des del principi, quan puja a l'autobús que l'ha de conduir a aquella població, ens trobem amb un humor intel.ligent que fan que la novel.la sigui d'allò més divertida.

Moltes descripcions, molts fils argumentals són del tot evocatoris. Però què evoquen? La rutina/els esdeveniments d'un poble? L'element humà que hi habita? La incomunicació entre els seus habitants? Els conflictes que tenen?

La realitat, la vida, tal com passa en les obres de Moncada, són travessades per tensions, però també per fets molt còmics, narrats amb una mestria immensa.

Un altre aspecte a destacar és el lèxic, molt ric i dialectal (em refereixo a dialectal-geogràfic, és a dir, típic de la franja, que és d'on era ell). Això, per mi, no ha estat un entrebanc, més bé el contrari, he gaudit molt trobant paraules i expressions que no havia escoltat mai, però sempre hi ha a qui no agrada que hi hagi tant de vocabulari desconegut (alguns d'aquests mots ni tan sols són al diccionari de l'IEC, hauré de buscar-los a l'Alcover!).

Aquest llenguatge carregat d'implicacions orals i d'elements populars és el vehicle que li serveix per crear efectes còmics, i fa minvar la possibilitat d'allunyament dels lectors.

Us la recomano!

dimecres, 12 d’agost del 2009

EL MÈTODE "ESPE" A TV3

Interrompo les vacances del blog perquè estic indignada.
Els telenotícies de TV3 estan fent que em plantegi on és la línia que separa el dret a la informació i la "propaganda" política.
La veritat és que vaig obrir el blog per parlar de literatura i de cinema, però hem anat agafant confiança i m'agradaria que hi diguéssiu la vostra al voltant d'aquest tema, que em té una mica "cremada".
En els telenotícies de TV3 hem d'assistir A DIARI als passejos que fa el president de la Generalitat.
Així, un dia tenim un publi-reportatge d'un dinar que ha fet amb simpatitzants del seu partit a Vandellós (vagi per davant que, com ja sabeu els que em coneixeu, sóc bastant "apolítica", però aquí el que faig és parlar de la manipulació i, clar, només pot manipular qui té el poder, per tant parlo claríssimament del PSC del sr Montilla) - sense que el sopar en qüestió ens aporti cap dada informativa rellevant, com pogués ser un anunci "estrella" d'aquells que de vegades fan els polítics quan es troben envoltats "dels seus"- un altre dia en tenim un altre on es passeja per una empresa ("a qui la Generalitat va ajudar amb un impuls econòmic important", ens diu la veu en off), i et preguntes, però ON ÉS LA NOTÍCIA? (fins que t'adones que no hi ha notícia, que el reportatge és una mena de lluïment del senyor president ... vinga va, ja només ens falta que surti fent footing o pescant (mare meva que això de la pesca em recorda una altra època!!!)

És normal que el president de la Generalitat surti a la televisió pública autonòmica, però QUAN ESTIGUI JUSTIFICAT, NO? Quan hi hagi una sessió de control parlamentari, quan hi hagi una visita oficial a un altre lloc, una aprovació d'una llei, una declaració en contra del terrorisme... Però el que no pot ser és que surti cada dia PER DECRET. On és la rigorositat que hauria d'haver-hi en el dret a la informació al qual tenim dret constitucionalment?

No és aquest el model Esperanza Aguirre que tan criticàvem??

No s'està convertint "la nostra" en la "del senyor president"??

Quina vergonya que sento de la meva televisió, la que pago amb els impostos, i quina degradació democràtica que vaig percebent, cada vegada en més sectors i en més àmbits socials!!!

Sí, estic emprenyada, però és que no puc pas evitar-ho!