comptador web

dissabte, 28 de març de 2009

SOBRE LA TELEVISIÓ

Entre ressenya i ressenya crec que vindrà bé algun tema extraliterari. Avui us proposo una reflexió sobre la televisió.

Quan se li pregunta a la gent per què veu la tele sol oferir respostes poc concises "perquè és divertida", "perquè hi tinc costum" ... Són explicacions poc raonades, i posen de manifest el desconeixement que molt sovint tenim sobre nosaltres mateixos, tant del nostre comportament general com del nostre com a receptors de comunicació.

Jo crec que l'eficàcia socialitzadora de la televisió es basa en bona mesura en aquest desconeixement. Els especialistes en comunicació (sobretot els publicistes) m'atreviria a dir que saben més de nosaltres que nosaltres mateixos. I en aquest avantatge -els seus coneixements i e desconeixement dels receptors- en basen l'eficàcia del mitjà.

No sé on vaig llegir que un professor de comunicació d'una universitat americana va dur a terme un experiment: va preguntar a centenars de persones què consideraven que era important en el cafè. Entre els factors esmentats pels entrevistats hi havia l'aroma, el cos, la consistència, la frescor i el preu.

Al seu laboratori va fer que hi preparessin un cafè que contenia totes aquestes qualitats, però era incolor. Era un cafè més pur que el que es ven. En canvi, la majoria de gent a qui el va oferir per tastar-lo EL VA REBUTJAR, perquè, a diferència del cafè "habitual", no tenia color.

El color no havia estat esmentat per cap persona com a element d'importància!!!

Si apliquem l'anècdota a la reflexió que vull fer sobre la televisió podríem dir que la major poart dels espectadors no són conscients del motiu pel qual els atrau. Jo suposo que agrada, fonamentalment, perquè conta històries, perquè és el regne de la fabulació. I els relats fascinen perquè, a més a més de satisfer necessitats de fabulació i fantasia, incideixen en l'àmbit de les emocions, les activen i les orten cap al punt més elevat d'intensitat.

Què en penseu?

dimarts, 24 de març de 2009

VIDA PRIVADA (J M de sagarra)



Som una societat que lloem molt els nostres clàssics però que penso que els llegim ben poc. És per això que, l'estiu passat, vaig decidir llegir-me VIDA PRIVADA.

No és una obra fàcil, i per això no puc recomanar-la a tothom. L'objectiu de Sagarra no sembla que fos estructurar la novel.la a l'estil "clàssic", ja que es tracta d'una enumeració de fets diversos i d'anècdotes tèrboles sense cap mena de coherència interna -ben trenats, això sí.

Els persobatges apareixen i s'esvaeixen segons l'interès que sagarra té en cada moment, i la novel.la ni tan sols té un protagonista. per això no és ben bé una novel.la, més bé és un text que ens mostra una acció sense nucli-nus-desenllaç, una acció que creix i es desenvolupa d'una manera "biològica": com una mena de reportatges dels esdeveniments socials de la barcelona de l'època.

A mi la manera d'expressar-se de sagarra em va agradar. Ho aniré ampliant en els propers posts, però per mi la MANERA d'escriure és molt important en literatura. La que més "m'omple" és aquella que em fa "recular", que em fa aturar-me per rellegir-me paràgrafs - o simples frases-, perquè crec que quan et passa això amb una novel.la és perquè hi ha INTERCOMUNICACIÓ entre el text i jo.

és per això que em declaro admiradora, per exemple, de l'Eduard Màrquez -un gran, gran ,gran escriptor-. o del mestre Saramago, i és per això que la setmana que ve us parlaré d'una novel.la que he llegit fa poc, perquè també respon a aquest patró de literatura on jo hi formo part de l'acte comunicatiu -és a dir, aquella literatura on els lectors no som un agent "passiu".

Com diu en Biel (blog Tinta Xinesa), VIDA PRIVADA quedarà amorrada al piló dels llibres que vaig llegir l'estiu passat a l'ombra del meu hàbitat estiuenc.

Ah! i a tots els qui passeu pel racó de la solsida que no se us oblidi aconsellar novel.les, jo gràcies al LLEGEIXES O QUÈ vaig descobrir l'Eduard Màrquez!!!

diumenge, 22 de març de 2009

L'ESCOLA

Segon post, i encara no m’he animat a fer cap ressenya literària. Però és que avui, ja que vaig començar parlant de cinema i d'escola, vull parlar una mica més de l'estament educatiu.

Sembla que tots els problemes de la societat els ha d’arreglar l’escola: que fa falta treballar el tema de l’educació vial, tasca per a l’escola; i què es pot fer per conscienciar del problema de la violència de gènere, doncs que se n’ocupi l’escola; i de…?

La transmissió de valors és consubstancial a qualsevol societat. Les vies per dur-les a terme són moltes i diverses. Amb tot, la família i l’escola suposo que són els dos pilars bàsics en aquest entramat a través del qual pretenem formar ciutadans/es lliures i crítics, capaços d’enfrontar-se a un món en canvi continu.

Pel que m’explica una amiga que és mestra, en la tasca dels docents la interrelació amb l’alumnat és un factor important, que condiciona la transmissió de continguts. Per tant, amb la manera de fer que té cada docent, està exportant un model determinat de veure la vida més enllà de la matèria que imparteix (llengua, matemàtiques , història …). I això, en els moments actuals, en els quals sembla que fan fallida una sèrie de valors com ara el respecte, la tolerància o l’esforç, no és poca cosa.

I, si a més a més, hi afegim que si mirem les dades aquestes continuen dient que no s’hi dediquen els recursos suficients… (sembla que continuem a la cua en inversió educativa!)

Com a persona apassionada a la literatura vull fer una mínima aportació al món de l’escola: Convido als estaments docents a potenciar que el jovent creixi amb els referents positius que té la literatura. Ja ho deia Joan Fuster, tot referint-se a l’amor: “les pel.lícules i les narracions amoroses constitueixen l’”educació sentimental” de la majoria dels joves”

És una afirmació que avui encara podem subscriure i fins i tot fer extensiva més enllà de l’àmbit estrictament sentimental.

L’educació pot, en definitiva, aprofitar els exemples que la literatura ens aporta, perquè és des del coneixement d’allò que ens envolta des d’on som capaços de fer l’anàlisi i l’autocrítica, i pot incidir introduint-hi els canvis que es considerin necessaris amb l’objectiu d’aconseguir un món que considerem millor.

Sé que des de la llotja el futbol es veu molt bé, però he pensat fer aquesta cosnsideració personal al tema.

I vosaltres, què en penseu?...

dijous, 19 de març de 2009

LA LENGUA DE LAS MARIPOSAS


He encetat el blog amb la il·lusió de parlar de literatura, però ara m'hi trobo amb ganes de parlar-vos de LA LENGUA DE LAS MARIPOSAS, pel.lícula dirigida per Jose Luis Cuerda.
En les societats , que es troben en canvis constants, se'ns plantegen cada dia reptes nous, que hem d'afrontar en el treball, en les relacions familiars etc, i que fan de L'ESCOLA (avui potser és un dia delicat perquè els mestres i professors fab vaga) un espai de reflexió i la recerca de solucions a aquestes situacions.
La pel.lícula, tot i basar-se en l'època de la preguerra civil, ja ens mostra una escletxa d'aquest paper que sembla que la societat li ha reservat a l'escola. El mestre i un alumne inicien una relació molt especial, que els esdeveniments històrics del moment en què es contextualitza la pel.lícula faran trontollar (la darrera escena és una de les més colpidores que he vist mai).
Un dels aspectes més destacables de la pel·lícula és que crec que no empra la motivació artística de forma constant al llarg de la pel·lícula, ni mostra els típics mecanismes audiovisuals repeteidament i sistemàticament, sinó que fa predominar la motivació compositiva en benefici de la causalitat de la trama (que un mestre pot ensenyar les grnadeses i les petiteses a un alumne).
A més a més del magnífic guió del recentment desaparegut Azcona, una de les principals virtuts d'aquest gran film és que ens permet pensar en un estil cinematogràfic col·lectiu no de forma monolítica, sinó com un sistema de forces específiques en constant interacció dinàmica: com percep el món el nen després de contrastar la visió del mestre i la de casa seva, com rep els missatges de la societat etc.
És una pel.licula que us recomano a tots, i que cada vegada que la veig m'ensenya petits detalls que se m'havien passat per alt.
sovint diem que una pel·lícula, si ehem llegit el llibre, ens decep, en aquest cas la pel·lícula em va agradar tant que no m0he atrevit a llegiur el llibre!

Altres pel·lícules que tenen l'educació com a elemnt principal:
- Ser i tenir (ettre et avoir).
- Tot comença avui (ça commence ajord'hui)
- Els nens del paradís.
- Els nens del cor.

BENVINGUTS I BENVINGUDES

Després de molts mesos llegint molts blogs (principalment de literatura), he decidit engegar el meu. Hi aniré escrivint reflexions sobre llibres, pel·lícules i sobre aspectes del dia a dia que em cridin l'atenció. Hi esteu tots i totes convidats i convidades.
Una abraçada